no tan subtils com podria semblar...

hola q tal, nomes una de curta, convidant a reflexionar sobre les diferencies culturals...
en general es diu q els japonesos son poc clars, q no diuen les coses directament, q tot es difus, no? doncs, b, fins a cert punt.
A casa nostra, tinc la impressio, q quan estableixes una relacio sentimental amb algu (q trobes novia vaja) em sembla quasi imperatiu fer-se un peto (o mes) a tall de "vist-i-plau", no? Es mes, en principi es comenc,ara intentant pescar aquella ma incauta o aquella espatlla al cinema, o algun altre moviment astut. El saber popular desaconsella aixi de bones primeres saltar i dir: "saps q, voldria q fossis la meva xicota" no?
doncs mira, aixi es com va al japo --- sense mans, sense abracades, tu planteges el tema ---- aleshores ella s'ho pensa (en el cas de la foto uns 5min) i finalment dona el veredicte... en el cas d'aquests dos no es fins a un altre dia en q es produeix el primer peto. D'entrada els dos contents amb la noticia s'abracen (de costat eh?) i amb aixo va q tira.
En fin, una mica mes de sang calenta no els aniria malament a aquest japonesos...
b -- veig q no es tan curta, pero el minim per desenvolupar la idea
cuideu-vos molt i fins ara

3 Comments:

  1. Mikel Rius said...
    però la pregunta morbosa evident... t'has adaptat del tot o vas utilitzar tècniques catalanes en la teva aproximació?
    :D
    Bernat Agullo said...
    menjar amb palillos passi
    cantar al karaoke passi
    pero no ens passem
    clar i catala siusplau :D (dpres prou q t'has d'adaptar!)
    Anònim said...
    Per fi un post que no va de frikivideos y altres rareses d'internet, que pensava que ja t'estaves passant de banda cap al submón perillos.

    La veritat si per a catalunya es sorprenent aquesta metodología d'aproximació afectiva o sexual, per aquí al camp profund argentí, on encara es practica el rapte de noies a caball per a casar-s'hi ( amb un no que interpreten que es un si, bastant xungo encara el rol de la dona en aquesta societat ), encara es cargolen de riure pel terra.

    No paris d'enviar informació sobre aquestes rareses ( o costums) japoneses
    que junt amb les teves vivencies, són el que de debó valen la pena del teu blog.

    Una abraçada

    txesco

Post a Comment