El que avui m'ha passat es molt heavy.
Tornava del curro entre un salaryman i un noi mes jove q jugava a la
psp amb els auriculars posats. El salaryman feia ferum d'alcohol, pero
sent divendres al vespre tpoc es gaire sorprenent. Com que anavem tan
apretats jo tenia el cos tirat endavant i llegia un llibre.
Aleshores per l'esquena sento que el salaryman li fot un toque al noi.
Iigual van junts i l'avisa que han de baixar, penso, pero li diu: "ei,
ja te dit q fas massa soroll!" (es a dir "n'estic fins els ous del
sorollet aquest") i el noi, impassible, respon entre dents "sorollos"
(es a dir, "pesat dels collons"). Acte seguit el salaryman li ha fotut
un altre toque, pujant una mica el nivell -- no recordo les paraules
pero vindra a ser un, "caguntamare, fes el fotut favor de parar el
cony de sorollet", al que l'altre impassible ha respos, "iaio
sorollos" (es a dir, "fes-te fotre desgraciat"). A favor del xaval
haig de dir que realment no duia els auriculars gaire forts --- el
salaryman tenia ganes de brega per algun motiu desconegut. I com que
al segon toque la cosa no ha funcionat el salaryman agafa i s'aixeca,
va davant del xaval i l'engrapa per la samarreta fent-lo aixecar. Amb
tot aixo jo ja no llegia el llibre pero encara el tenia a les mans. A
la que s'han comencat a repartir galetes (el xaval tambe les tornava)
he decidit parar la lectura i intentar posar ordre (despres d'uns 3
segons dient, "aixo no pot estar passant").
Per sort algun altre passatger ha col.laborat en la tasca, tot i que
de seguida se'n desentenien i sobretot el salaryman tornava a la
carrega. Quan semblava que ja s'havia calmat tot una mica ha arribat
el moment de recollir les coses del terra: mobil, ulleres etc (les
meves, per sort seguien a lloc). I el xaval m'allarga un mobil pensant
que es meu, pero no, es del salaryman! trayedia, el salaryman s'acosa
a buscar-lo, pero clar, encara no en te prou i dpres de increpar-lo
una mica mes i clava un cop de puny a la cara que li ha fet sortir
sang del llavi (moment heavy metal). Evidentment el xaval amb tota la
intencio de tornar-s'hi s'ha reactivat, i jo tb intentant posar una
pau mes duradera. Aqui els passatges ja estaven una mica cansats del
tema i hi ha hagut menys col.laboracio. Els dos que encara seguiem
intentant posar pau hem parat el xaval (tot i q de fet el perillos es
mes aviat el salaryman) que impotent ha optat per escupir al
salaryman. Alguna patada mes i mentre es mantenia la distancia el
salaryman del pal "au, vine, vine, que et fotre d'osties". Poc
sorprenent que cap passatger passiu s'animes a participar a aquestes
alçades. Bona part del problema es que estavem a una linia on les
parades son molt llargues (entre 5 i 10 min) i no hi havia la opcio de
dir "que baixi un i es quedi l'altre", pero finalment hem arribat a
l'estacio de Tokyo, on el salaryman li ha dit que baixessin tots dos
per seguir el tema --- el xaval ja estava fins els ous de tot plegat i
ha optat per trucar la policia, mentre, aixo si, baixava del tren (jo
del pal "nooooo, queda't a dins!") Per sort, sembla que algun
passatger ha avisat d'alguna manera pq de seguida s'han acostat un
parell o tres de operaris per preguntar que havia passat, qui s'havia
esbatussat i si algui (apart dels esbatussats) havia pres mal.
Aqui es on per sort la historia s'ha acabat, deixant nomes un rastre
de sang al mig del vago (la gent q pujava dpres flipava una mica). El
paio del costat del xaval (per l'altre banda) i que mes o menys ha
col.laborat es l'unic q ha ofert un comentari al tema, dient "quina
vergona" referint-se a vergonya que un guiri com jo vegi una escena
d'aquest calibre protagonitzada per japos.
Feia segles que no veia una batussa en directe, i mes intentant posar
pau! Ha estat bastant heavy tot plegat. Espero que a tots dos els hagi
baixat l'adrenalina i se n'hagin anat a casa pacificament. A mi em
queda un mal de panxa estrany.
La moral de la historia jo crec q seria, encara que tinguis els
auriculars a un volum discret, si un tio amb mals modos et diu que els
baixis, millor que els baixis o te'n vagis a un altre seient. A menys
que no et faci res entrar en una batussa. Pensa pero en la resta de
passatgers!
Buf, ara ho he mirat i sembla que fa un mes i mig q no actualitzo el blog --- i no se si es un bon senyal o no, pero si no l'he actualitzat be deu ser per algun motiu. El mes probable es q no tingues massa a dir, o no tingues el temps per dir-ho
Sigui com sigui ara tinc temps i una historia per explicar, la d'ahir, q finalment i dpres de ser prop de 4 anys i mig al japo, vam anar a veure sumo, sumo de veritat, de competicio vaja. 
I es q estem de competicio. Ahir vaig aprendre bastant sobre el mon del sumo, es veu q fan 6 competicions a l'any, 3 de les quals a tokyo i les altres tres (intercalant) a nagoya osaka i fukuoka. Cada una d'aquestes dura 15 dies i cada lluitador fa una lluita diaria, pero de lluitadors n'hi ha piles. A quarts de nou del mati els mes pelacanyes es comencen a estocinar i poc a poc va pujant el nivell. A partir de les 3 o les 4 de la tarda la cosa ja es mes seriosa i es quan la gent omple l'estadi de gom a gom. Avui ho hem estat mirant per la tele i ensenyaven imatges de fa uns 60 anys i mes i la veritat es que ben poc ha canviat. L'entrada de la televisio va eliminar unes columnes que hi havia a cada cantonada del ring i diria q va fer pujar una mica el sostre que aguantaven les columnes (ara s'aguanta amb uns cables des sostre de l'estadi)
doncs aixo que la cosa es va animant, i l'ambient es la meitat de la festa. Veure gent (mes aviat gran) cridant ailladament el nom dels lluitadors apunt de batres es ben interessant. Tambe em va sorprendre el sistema q tenen pels sponsors; enlloc de penjar pancartes i histories, el q fan els esponsors es donar una quantitat per un combat concret (un colega va dir q eren 10.000 yens, pero possiblement hi hagi algun altre cost ja q em sembla bastant economic), aleshores abans de comencar el combat uns xavals amb una especie de bandera de l'esponsor fan una volta al ring, quants mes donatius mes xavals amb la bandera. Aixo acaba de animar l'ambient. El millor del cas es que els calers van pel que guanya el combat, que se'ls emporta amb metal.lic del ring (aixo si amb sobres immaculats). 
tambe te forca gracia el comencament dels combats per cada divisio, tots els lluitadors de una de les dues bandes (separen els lluitadors --pel q sembla arbitrariament-- entre est i oest, la banda de l'estadi per on surten) i es poen en rotllana al voltant del ring mirant cap enfora pero guarnits amb una especie de davantals brodats tremendos. (quan entra l'ultim, i mes crack, es giren tots cap al mig fan uns gestos i tornen a baixar en l'ordre que han vingut) 
Reament fan patxoca. Aquesta vegada, apart dels de Mongolia i el Bulgar, tb hi havia lluitadors de Georgia i Estonia. Suposo q nomes els q son realment forts es prenen la molestia de venir fins al japo, pero realment els forasters arrasen bastant.
comparat amb els entrenaments que he anat a veure un munt de vegades amb amics i familia quan venen pel japo, aquesta vegada estavem naturalment mes lluny, pero els lluitadors s'hi feien molt mes q als entrenaments! A mes quan vam arribar a l'estadi vam fer la pirula de quedar-nos a les escales que hi ha a banda i banda del passadis d'entrada dels lluitadors fins q ens van fer fora educadament --- no eren cracks pero veure'ls de tant aprop tb va ser diveritt --- tb ens va permetre veure de ben a la vora la fraccio de la societat japonesa prou fanatica per pagar el preu d'aquella zona --- pel q sembla uns 150 euros per seient, pero amb el tema q has de comprar els 4 seients que hi ha per "llotja" uns espais separats sobre un tatami, amb els 4 coixins per seure (els Zabutons). Els coixins aquests tenen el valor afegit que si en l'ultim combat el numero del sumo (el Yokozuna) perd, aleshores tothom llança el coixi --- com una mocadorada en el futbol, no tenim massa clar si com una esbroncada al yokozuna o un aplaudiment al que l'ha tombat. En tot cas el yokozuna ahir no va perdonar (i de fet avui tpoc) i s'ha esbandit dels oponents amb bastanta celeritat i va fer la cerimonia de clausura amb un basto llarg i mig corvat
be, veig q l'enrotllada ja es considerable, aixi que paro --- nomes l'apunt que tb hi havia el Marti Pasqual company de l'etseib q esta 3 mesos currant pel japo ---- ni q volgues podria seguir el ritme fiestero (i karaokero) q es porta entre mans els caps de setmana, pero farem el q podrem :D
ahir ens vam aixecar i feina un dia molt xulo, pero no teniem cap compromis, i de fet cap idea de q fer amb el dia... Pensant pensant, i aprofitant q era primer de mes (i els cines valen nomes 1000 yens, enlloc dels 1800 habituals) vam decidir anar a veure una pel.li --- BOLT (tinc una debilitat per les pel.lis d'animacio 3D, ho reconec). Be, el cas es q la feien a Shinagawa, que es a una parada de l'estacio de casa Nishi-Oi --- pero es una senyora parada, es a dir, el tren esta corrent entre 5 i 10 min entre les estacions...
i la machiko va dir, anem-hi caminant! al principi vaig pensar q era una bestiesa, pero dpres em vaig alegrar d'haver-ho acceptat --- va ser una gran passejada i vam descobrir un munt de llocs interessants no pas gaire lluny de casa
aqui teniu les fotos q vaig fer amb l'iphone
pero el q us recomano es q us mireu les fotos tal com es van anar fent -- sobre un mapa :)
vam acabar un pel cansats aixo si :)
fins ara
Escrits
