Croniques del Bernat

Aquest dimarts passat va fer el nombre d'anys que se suposa que el metge et fa dir (en castella) quan obres la boca i et vol mirar la gola: 33.

aquesta vegada vaig decidir que per una vegada pararia de fer regals mig boomerang en forma d'albums de fotos i coses similars i li regalaria alguna cosa nomes per a ella... i com que amb la roba segur que no seria facil, vaig apostar per una categoria que si mes no es veies: roba interior.

Pero no es com entrar a una botiga i comprar una samarreta... primer em vaig informar amb una noia del laboratori, vaig buscar el lloc per internet i zas, vaig entrar decidit a sortir amb un joc de roba interior apte per ser regalat.

Quan vaig mirar la web per internet ja vaig veur eque no seria una cosa facil, ja que nomes de mirar fotografies de calces i sostents entra aquella sensacio de "aqui no hi pinto res" --- i efectivament aixi va ser, entrat a la botiga Peach John de shinjuku, on totes les parets son roses i no venen res mes q calces i sostents va ser una de les experiencies mes traumatiques rescents... aixi que vaig decidir enllestir-ho de la manera mes breu possible. Vaig entrar fixant-me en els models exposats en maniqui, vaig buscar una dependenta, vaig dir en veu ben alta que es tractava d'un regal i que m'ensenyes on hi havia el model del maniqui. Dpres vaig preguntar una mica mes per adonar-me que ja portava massa estona en aquell entorn femeni en exces. Aixi que vaig fer-m'ho embolicar i pam, ja tenia regal d'aniversari :)



Felicitats Machiko!!