Aquest es un tema que ha passat avui dimecres al vespre, és a dir, és quelcom que encara no ha passat a Barcelona...
Ens hem trobat a les 7 del vespre amb l'Edo, un tailandès a qui la Machiko va ensenyar Japonès fa 4 o 5 anys.
Primer hem anat a menjar Sushi i després a una Izakaya, on apart de beure (tenen gran varietat de alcohols i còctels) també es pot menjar, sempre en petites racions. De fet no sé perquè es fascinen tant amb les tapes, si de fet ells ja en tenen i en mengen sovint...
Total, que per acabar hem decidit demanar postres i, com prou bé llegiran aquells que estudien Japonès (una nombrosa minoria), a la tercera columna hi posa: KU-RE-MA-KA-TA-RAA-NA... ergo, crema catalana!
Evidentment ha estat demanada per duplicat... i de les millors cremes catalanes que he menjat amb molt de temps! (i infinitament millor que la que vaig menjar al 'Sábado Sabadete', un restaurant espanyol que hi ha aquí a Tokyo on tot es barat menys el preu)
El Dani és un company de feina (i amic) del Jose que és un autèntic fan del Japó i tot el que s'hi relaciona. O això és el que vaig entendre després de parlar amb ell i la seva dona Rocio mentre sopàvem uns okonomiyakis a Shimokitazawa. Acabats de casar i a fer quilòmetres pel Japó, em van explicar les caminades que havien fet per la ciutat i Déu n'hi do... no diré que han vist mes coses que jo, però si seguissin a aquest ritme un parell de setmanes més, vés a saber. En tot cas ja són a Kyoto, on de fet encara no he posat els peus... coses de tenir massa temps per davant en aquest país. Quan tingui bitllet per tornar segur que no tindré temps per veure tot el que encara no hauré vist, hi ha coses que no tenen remei.
Entrades
