primer de tot tria una foto que estigui bé i que tingui colors bastant variats (evitar cels immensos i coses per l'estil) tipus aquesta
aleshores ves a www.mosaickr.com digues que vols aquesta com a master i afegeix fotos a sac... millor si són teves, però també pots buscar fotos per temes i tal, flors, paisatges... les pots triar d'una en una, però en necessites entre 300 i 500 perquè quedi bé -- per fer proves millor crear un set al flickr amb totes les fotos que tens pensat posar-hi (millor evitar les verticals i panoràmiques ja que queden deformades, però si hi són tampoc és la fi del món)
aleshores zas, li dius que et prepari el mosaic i t'avisi quan estigui... i queda una cosa així 
descarregar la versió d'alta resolució costa 1 euro però pots veure quin aspecte te a la versió gratuïta -- despres de unes quantes proves en tries una -- si vius a Alemanya, Àustria o Suïssa pots encarregar el poster directament a través de la web, però si no t'has de buscar la vida -- jo el vaig fer imprimir en A2 plastificat i ha quedat molt guapo 
va ser un èxit important --- anar mirant les fotos minúscules i intentant recordar quan va ser etc.
ala, això és tot :)
bé i que la machiko ha fet 32 anys!
ho podria enviar al blog "no puedo creer que lo hayan inventado", però no crec que passi el tall de frikisme :D
ei,
ara fa uns dies que finalment he pogut parlar amb calma amb una noia de les classes de japonès que m'intrigava --- i no per motius físics, malpensats!
la noia ve, nominalment, de la xina, però en lloc de dir-se Liu Xin, o coses per l'estil es diu Gulmire Ablat... i dius, però tu ets xinesa o què ets?
i efectivament una història similar a quan em pregunten si Bernat és un nom espanyol... NI P'ATRAS! la noia es Uyghur, a l'oest de la Xina (donde cristo perdió los clavos) on atenció atenció, la llengua pròpia es l'uyghur, que s'escriu AMB CARACTERS ARABICS!!! flipa que te flipa. Apart d'això són del bon rotllo i els encanta cantar i ballar... tant que sembla que farà una performance a la propera festa d'estudiants estrangers
de moment m'ha avançat un video del youtube que no té perdua :)
ahir vam anar a veure al Musashi, el lluitador de K1 del Japó, que cada any sembla que ha de guanyar el títol i cada any arriba a semis... anant bé. En tot cas la machiko segueix encantada i hi vam anar tan sí com no
el tema és una campanya que fan els de Adidas amb una dels operadors de telèfons mòbils (AU by KDDI), hom es posa el repte de quants quilometres vol córrer i baixant-te una coseta al mòbil avises quan comences a córrer i quan acabes i amb la informació del gps et conta els quilòmetres i poc a poc et va ensenyant una imatge que t'has posat com a imatge de "repte completat"
bé, explicat així no te massa sentit, Però el cas es que vam poder sentir parlar a un paio que la seva feina es repartir (i rebre) bufetades -i cops de peu- per tots cantons... no va ser una sorpresa que fins i tot jo em vaig adonar que l'home això de parlar no es el seu fort.
La web d'adidas esta prou be, per si algú li fa gracia, fan dibuixar als atletes i en algun moment han de dir "Impossible is nothing" pel musashi el repte es guanyar la copa del mon, cosa que mai ha aconseguit cap japonès, tot i que això del K1 (una espècie de kickboxing) ho van fundar aquí al Japó, pel q sembla. http://www.adidas.com/jp/iin/content/
per algun motiu aprop de casa no hi ha altra cosa, la majoria de restaurants son de ramen...
"onsen" de peus a nikko
aquest cap de setmana passat vam anar tots a ca la Kaori, la germana "del mig" de les 3 germanes de les quals la machiko es la gran --- viuen al camp just als afores de Tokyo, i te una casa que flipes. Fins i tot pels estàndards barcelonins
el pare de la machiko havia de venir però finalment va ser que no, i només va venir la mare --- aqui tenim la foto de tots al complet
be, de fet també falta el marit de la kaori, que treballa en un concessionari i basicament no fa res mes. Aparentment l'únic dia de descans a la setmana es el dimarts, i aprofita per anar a jugar a golf... amb els de la feina (!).
Aquesta vegada enlloc de quedar-nos per sempre a la casa vam anar a veure un temple que hi ha -- aquí amb els 2 nebodets, el Ren i el Rikku
ah, i el nou snack saludable, un cogombre amb un pal... ja semblen americans, posant-t'ho tot en pals... 
ala pues, fins ara
la cançó d'un ós... que te son a l´hivern, en fi, un hit
ah, i m'han acceptat l'article pel congres de kyoto "tal qual" !! si nena
es la banda sonora d'un programa de la NHK que explica amb molt detall feines curioses, de moment hem vist un tio que entrena gossos per cecs, i una ballarina professional...
de passada provo la cosa aquesta per posar mp3s al blog :)
Hola que tal,
com ja sabeu tinc una rel.lació complicada amb les fotos panoràmiques, per una banda m'agrada fer-les i veure'n el resultat, pero al posar-les al blog, queden com una tira minuscula de colors on no es veu res de bo... finalment però he trobat una web que permet posar-les al blog de manera decent :)
la web es diu www.clevr.com i bueno, va de pack amb flickr... NO! o aixo diuen els de la web. Tan si es com si com si no, he aconseguit finalment carregar les fotos (que de fet es poden empalmar a la web mateix!) per algun estrany motiu s'ha de canviar l'extensio de jpg a jpeg...
aqui va la primera que vaig fer a nikko!
el link per si no la veieu correctament http://www.clevr.com/pano/1078
hola que tal!
el temps ha passat i finalment he vist babel --- no al cine, tot i que finalment ja la fan, sinó a casa d'uns amics que se l'havien baixada d'Internet (amb els subtítols japonesos a sobre dels anglesos, como me gusta...)
en el seu moment hi va haver gent que volia preguntar coses... ara es el moment. Ja us avanço però, que allà mirant la pel.li tots (japonesos els primers) vam flipar amb l'animadversió de la noia per la pròpia roba...
ahir a la nit vam tornar de nikko, on hem estat 4 dies -- No sóc un expert en zones del Japó ni molt menys, però per entendre'ns, és una zona no massa llunyana a tokyo on hi ha molts temples, molts arbres, i sobretot, molts banys termals --- ah, i un parell o 3 de cascades!
total que mentre s'apropava la golden week (un combinat de festius que acaben confluint en una setmana sencera de vacances si t'ho muntes bé) vam decidir que ja era hora de sortir de tokyo, i dir per dir vaig dir d'anar cap a nikko... ara bé, anant a agències de viatges la cosa semblava impossible -- a la que vaig anar jo només quedava una opció que era passar dues nits (3 impossible) i canviant d'hotel... sortir a uns mòdics 120 EUR la nit i persona... :S
quan semblava impossible anar-hi, li vaig dir a la machiko que a mi, més que el menjar i els banys termals etc volia anar a passejar i veure la zona, i em va dir, "home, haver-ho dit! " i a base de buscar directament per internet, vam aconseguir reservar 3 nits en hotels l'ultima en hotel de una certa qualité :) ... el primer dia temples i tal al voltant de la ciutat de nikko, el segon dia cap a un llac que hi ha, el 3r una mica mes de llac i mes cap a l'interior on hi ha tots els banys aquests, que fan pudor d'ous podrits (el sofre)
l'ultim dia per passejar una mica mes i per comprar quatre records (menjar! ) per amics i coneguts.
mil històries per explicar, però si de cas ja les aniré posant apart --- de moment us poso aquí la col.lecció dels 4 dies.
apa, fins ara
Entrades
