Croniques del Bernat

els que no ens agrada gastar-nos fortunes amb roba, aquí al japó l'oferta no mata, i una de les opcions més fàcils es anar a l'uniqlo...

ara, a més, fan servir unes bosses ben xules

abans que les roses es penseixin millor que posi alguna cosa d'aquest Sant Jordi...
aquí hi ha el testimoni que va passar



però potser té més interès el llibre que em va regalar la Machiko, l'últim volum d'una sèrie que es diu ダーリンは外国人 i que com el seu nom indica va d'una història -real- d'una dibuixant de manga amb un "darling" és un guiri. Si afegim el fet que el paio (mig italià i mig hongarès que ha crescut als estats units) va amb barba, i que entre ells parlen en japonès, els paral.lels amb la Machiko i jo ja són més que obvis.



i com que el text va de coses normals del dia a dia no surt vocabulari estrany -- a més com que es particularment sensible amb els que no sabem gaire japonès, la majoria de kanjis porten la lectura (furigana) que ho fa més fàcil de llegir.



en fi, molt recomanable per tot aquell en situacions similars o que vulgui aprendre més sobre les diferents maneres de fer més enllà de les reverències i l'intercanvi de targetes.

ah, i porta més de 2 milions d'exemplars venuts

la setmana passada quan pensava que ja venia una samarreta que vaig comprar per internet, va resultar que era un joc de te que em va tocar per enviar uns codis de barres de les galetes :D m'encanten aquestes coses!



ara, que és lleig de nassos :D



el que m'agrada més el fet d'enviar-ho i rebre-ho que altra cosa :)

com ja comença a ser tradició amb uns quants dels "catalans a Tokyo" ens avancem als esdeveniments i celebrem plegats o bé el sant jordi, o bé l'11 de setembre --a veure si ens activem una mica mes!-- en fi, en tot cas quan ens trobem es prou divertit, i com a minim un servidor gaudeix de parlar aquesta llengua nostra, que tret de quatre intrèpids ningú estudia :)

en fi, apart de parlar en català també vam fer un bon tec, que d'això es tractava també :)

ah, i com que al flickr ja s'hi poden posar fotos i videos, doncs us deixo amb el combinat... pels q en teniu temps i ganes, la machiko amb el porró us la poso aquí mateix



i la foto de grup



en fi, aquest dimecres em tornaran a mirar curiosos quan entri a comprar 1 rosa vermella... i q sigui ben maca! el tema espigues, un plàstic mes o menys maco etc, encara no ho tenen massa --gens-- per la ma :)

apa, fins ara

la inscripció a la marató no la trobo barata, però 2 fotos del moment final per CADA corredor em sembla una proesa important. Ah i no oblidem q tb hi ha una foto de l'entremig, però aquesta se la (volen) cobrar apart.



l'analisi de la cursa també es força complet,



(la machiko fora de sèrie total)

i fins i tot hi ha tota una llista amb els temps de TOTs els corredors, per categories.



(la machiko es la primera ... de la pàgina!　渡邉 真知子)

cada dia veig més aquesta vista que la que tinc des de casa...

i quan arriba el vespre...

per algun motiu les úniques cançons en japonès que més o menys puc cantar són d'un grup: ULFULS o ウルフルズ ... poc a poc he anat descobrint-ne més cançons i es un grup que sense ser potser els mes originals, fan música de qualitat fàcil d'escoltar i a més són prou divertits. I com que no es posen a rapejar com els de Ketsumeishi fins i tot puc seguir -més o menys- la lletra al karaoke :)

feia ja un parell de mesos que teníem les entrades per anar-los a veure en directe al Budokan, un lloc on de "normal" s'hi fa judo, kendo i companyia. Així com a casa nostra els concerts es fan a camps de futbol o *suspir* places de toros *suspir*, aquí els fan a llocs d'arts marcials :)



el dia abans vam fer una previa al karaoke del costat de casa així que ho portavem bem fresc i no em va desagradar gens el concert :) amb un look mig retro-rockero la veritat ens ho vam passar molt bé ... igual q els ketsumeishi ja comencen a estar una mica granadets, celebraven el 20è aniversari!

i em sembla que aquest videoclip que he troba és de fa ja alguns anys...

el títol una mica ho diu tot, però més val un video que mil títols.

doncs sí, aquesta gent --molts dels quals homes vestits de dona, normalment amb no massa gràcia --
porten un fal.lus enorme en un altar i el passegen pels carrers de Kawasaki (la Machiko, que n'és, afirma no saber-ne res... ) -- segons l'Oguchi, un amic de la minerva amb qui hi vam anar, a prop d'allà hi ha un carrer o dos on no hi ha altra cosa que prostíbuls, i ves, l'associació de comerciants be ha d'organitzar alguna cosa per atraure gent no? Tenint en compte l'origen, encara es prou civilitzat :) Això sí, vaig contenir-me i no vaig comprar unes piruletes amb la forma que heu endevinat --- i això que eren el hit del festival... nois i noies no feien escarafalls :)
ara que ho miro no en tinc cap foto -- pero la minerva en va comprar 5 (!!), a veure si posa alguna instantània al seu blog :D

ala fins ara

internet fa possibles coses impensables...
un plaer parlar amb tu txesco!!