hola gent --
fa temps q us volia parlar de la cafeteria de la uni. Be, de fet n'hi
ha dues i s'assemblen, pero una, l'anitga, te mes encant i precisament
d'aquesta us volia parlar...
aixo d'un menu a 2 maxim 3 opcions per plat i marxando no va amb els
japos... Aqui la varietat de coses es bastant radical. El problema es
tenir davant tantes opcions i ni tan sols poder articular un dels noms
de les coses q encara no has provat... Aquest es el motiu pel qual 4
de les 5 primeres vegades q hi vaig anar vaig acabar mejant arros al
curry (caree raisu, en japones, no es conya)
total, veig q no tinc gaire temps -- anire al gra
el dilluns vaig tornar a caure en un d'aquests pous de feina del qual
has de sortir pero no saps com ---- l'unica manera q se'm va acudir va
ser venir a la uni de bon mati i sortir a les 9 de la nit dpres
d'escriure un munt de pagine i un parell de presentacions pel dia
seguent (no, si es q tots els estudiants son iguals...)
el cas es q naturalment vaig haver de dinar i sopar a la uni (!) Sopar
a l'etseib, tret q no sigui una festa de delegacio o una sessio de
posa-t'hi fulles es un negoci dificil, pero aqui com si res tu --- no
erem ni 2 ni tres, sino bastants mes ---- Vaig haver de fer cua per
demanar el q volia (una mica, ok) en fi --- el q es mes distret es q
al vespre sempre hi ha algu tocant el piano (piano a la cafeteria?!)
--- i el cert es q normalment ho fan molt b, aixi en plan jazz...
tb es el meu proveiidor oficial de triangles d'arros amb sorpresa...
al mig sempre hi ha alguna cosa, pero a vegades es picant o simplement
molt molt estranya. En principi per les etiquetes pots saber q es. SI
les pots llegir es clar...
com podeu comprovar encara disto molt de ser un mes en aquesta
societat nippona... es la manera de no avorrir-se suposo ;)
tu, una abracada per tots -- me'n vaig cap a la jefa, q ahir vaig fer
tard al seminari i em va caure un bon toque... (vaia telilla)
apa, records!
Entrades
