Hoooola q tal ''
doncs si, ja falta moooolt i molt poc q vingui cap a barcelona, pero les coses q passen per aqui encara son dignes d'explicar... o no? En fi, aixo ja ho deixo en mans de cadascu --- jo a la meva, per variar...
aquest divendres passat dpres de 12 dies ininterrumputs d'anar CADA DIA a la universitat vaig decidir canviar per un moment les prioritats i relaxar-me una estona amb la takako el yoshida i una amiga seva una tal Watanabe (tot i q aquest es el cognom... per desgracia no vam arribar al nivell d'intimitat com pq digues el seu nom!) --- casualitats de la vida es el mateix cognom q el de la machiko, i d'uns quants milions mes de japonesos, mes q garcia, sanchez i martinez... el pitjor de tot es q nomes fan servir un cognom i el tractament d'homa i de dona es el mateix --- sota "Watanabe-san" un 6% de japonesos i japoneses dirien "hai! Watashi desu!" (si, soc jo) :D
evidentment m'he inventat la xifra, pero b, no ens desviem ---- arribem al lloc aquest del qual latakako ja havia avançat q era la pera i q ens ho passariem teta --- i bueno, d'entrada ja vaig veure q no era un lloc convencional quan una noia vestida de lolita-santaclaus demana un voluntari (zas --> jo) i arras, em clava una manilla en una ma i comença a fer cami tot estirant-me d'una cadena (tela!) ---- total q arriba a una porta de barrots l'obra i ens fa passar a un zulo amb una tauleta estil japones i tal ---- aqui es on sopariem!
bueno --- el menu era aixi una mica "som guais" pero sense estridencies... jo vaig demanar un coctail de colors q mira, no estava malament --- pero bueno, lo mes GUAI es q arribat un moment tancaben quasi tots els llums posaven la musica mes alta i començaven a passar personatges estil freddy kruegger q sacsejaven la porta al mateix temps q cridaven "AAAAAAAAH!" la veritat es q un cert impacte si q feia --- pero no com per muntar el numeret de la takako i la watanabe en questio :D n'hi havia un q no es limitava a sacsejar la porta sino q ficava el braç intentant endurse-me'n un peu o algo --- en fin, no em vaig deixar no patiu--- ah, com a bonus entremig de tots aquests personatges tb venia la lolita-santaclaus amb una pistola a la ma (!) i demanava si voliem algo mes per beure ---- encara no he arribat al nivell de zen interior necessari per acabar de veure-li el sentit a tot plegat, pero mira, va ser prou entretingut :) ah -- i finalment vaig trobar uns posavasos amb coses en japones pel mikel!
doncs aixo, tres dies mes a la uni i fora! dijous sera dia senceret a l'avio --- peo com a minim marribo el mateix dia q surto --- aixo si un dia moooolt llarg, 32h ni mes ni menys :)
en fi, ja quedarem (esteu avisats)
fins ara
doncs si, ja falta moooolt i molt poc q vingui cap a barcelona, pero les coses q passen per aqui encara son dignes d'explicar... o no? En fi, aixo ja ho deixo en mans de cadascu --- jo a la meva, per variar...
aquest divendres passat dpres de 12 dies ininterrumputs d'anar CADA DIA a la universitat vaig decidir canviar per un moment les prioritats i relaxar-me una estona amb la takako el yoshida i una amiga seva una tal Watanabe (tot i q aquest es el cognom... per desgracia no vam arribar al nivell d'intimitat com pq digues el seu nom!) --- casualitats de la vida es el mateix cognom q el de la machiko, i d'uns quants milions mes de japonesos, mes q garcia, sanchez i martinez... el pitjor de tot es q nomes fan servir un cognom i el tractament d'homa i de dona es el mateix --- sota "Watanabe-san" un 6% de japonesos i japoneses dirien "hai! Watashi desu!" (si, soc jo) :D
evidentment m'he inventat la xifra, pero b, no ens desviem ---- arribem al lloc aquest del qual latakako ja havia avançat q era la pera i q ens ho passariem teta --- i bueno, d'entrada ja vaig veure q no era un lloc convencional quan una noia vestida de lolita-santaclaus demana un voluntari (zas --> jo) i arras, em clava una manilla en una ma i comença a fer cami tot estirant-me d'una cadena (tela!) ---- total q arriba a una porta de barrots l'obra i ens fa passar a un zulo amb una tauleta estil japones i tal ---- aqui es on sopariem!
bueno --- el menu era aixi una mica "som guais" pero sense estridencies... jo vaig demanar un coctail de colors q mira, no estava malament --- pero bueno, lo mes GUAI es q arribat un moment tancaben quasi tots els llums posaven la musica mes alta i començaven a passar personatges estil freddy kruegger q sacsejaven la porta al mateix temps q cridaven "AAAAAAAAH!" la veritat es q un cert impacte si q feia --- pero no com per muntar el numeret de la takako i la watanabe en questio :D n'hi havia un q no es limitava a sacsejar la porta sino q ficava el braç intentant endurse-me'n un peu o algo --- en fin, no em vaig deixar no patiu--- ah, com a bonus entremig de tots aquests personatges tb venia la lolita-santaclaus amb una pistola a la ma (!) i demanava si voliem algo mes per beure ---- encara no he arribat al nivell de zen interior necessari per acabar de veure-li el sentit a tot plegat, pero mira, va ser prou entretingut :) ah -- i finalment vaig trobar uns posavasos amb coses en japones pel mikel!
doncs aixo, tres dies mes a la uni i fora! dijous sera dia senceret a l'avio --- peo com a minim marribo el mateix dia q surto --- aixo si un dia moooolt llarg, 32h ni mes ni menys :)
en fi, ja quedarem (esteu avisats)
fins ara
Entrades
Si arribes dijous, ja ets conscient q hi ha sopar de delegació? Diria q al txino habitual de paral·lel, i si no, ja ho trobarem!!!