Croniques del Bernat

pos en fi -- la vida continua a la vila del pingui

aquest cap de setmana vaig fer un pas q volia fer des d'abans de nadal ---- i es el de comprar-me una Palm, pels q sabeu de q va el tema ---- o una PDA -- o una pantalla tactil q et cap al palmell de la ma i a mes fa bastantes coses. No es una cosa trivial ja q n'hi ha des de quatre xavos fins a una pasta indecent. Pero bueno, cosa extranya, tenia una idea bastant clara del q "necessitava" (suposo q es pot viure sense tecnologia, pero passo d'intentar-ho)----- havia de ser en color (cosa obvia avui en dia) tenir entrada de targeta SD (totes, menys les de son en tenen) i havia de ser japonesa --- es a dir, q hi pogues escriure caracters japones i el cacharro sapigues de q parlo. Ah, i el mes important --- q no tingues res mes ficat, estil cameres digitals de qualitat dubtosa o altres ranures q no necessito.
doncs b, quasi per casualitat entro en una botiga quan de fet feia temps per entrar a la del costat i vaig trobar un trastet q s'hi adeia --- i tb al pressupost :) anava amb la idea de comprar-ne un de segona ma, pero home, si es nou sempre fa mes goig, sobretot amb aixo de la tecnologia... va ser un amor a primera vista. Dpres de preguntar-li de tot a l'home de la botiga (tot en japones eh?) vaig sortir un moment per q no es digues q m'havia deixat emportar per una bogeria per tornar a entrar tot seguit i comprar l'andromina en questio.

I aqui, altra vegada com amb les medicines, l'idioma m'ha trait bastant. Quan l'engegues per primera vegada et surt una pantalla de prova pq t'acostumis al tema i tal i et dona unes instruccions (bastant senzilles, pero en japones!): "piqui suaument alla on es el cursor en les posicions on s'anira movent". Per algun motiu no se'm va acudir fer-ho i vaig acabar pensant q ho havia d'activar des de l'ordinador, pero aquest ha resultat ser compatible nomes a mitges, ja q si b no es queixa, enlloc dels caracters japonesos (ja dificils de per si) surten nomes interrogants en el seu lloc --- complicant aixi la tasca de saber quin coi de boto s'ha de premer... Avui a la universitat ja amb un ordinador japones ho he tornar a provar i clar, seguia apareixent la mateixa pantalla... he acabat pensant q era una pantalla de codi secret o algo, pero amb moviments (mega-chungo) fins q per sort a l'hora de dinar un colega m'ha explicat q s'havia de fer el q et deien, i q amb tota seguretat era nomes seguir el maleit cursor. Total, q funciona de perles :)

aixo dels correus es una historia, per explicar nomes una tonteria ja us estic embolicant de manera important.... us explicaria com embogeixen els japos en unes liquidacionis d'estoc de roba (els tios quasi mes q les ties us dire) o com he invertit bona part de la tarda fent origami (o papiroflexia, com mes us agradi) --- per aquesta ultima part us deixo, pero, amb les fotos

una abracada per tothom :)