Croniques del Bernat

aquest video de 5 segons reflecteix mil.lenis de tradicio...

el guitarrutxo en questio es diu Shamizen, nom q te origen en el fet q te 3 cordes (es veu no la relacio?)

apa, a gaudir-ne

la machiko se l'ha mirat 5 vegades seguides i
s'hi ha tronxat una bona estona





Shamizen at Midorikai 3 Bernat trying his best - Google Video

doncs, si,
en dimecres
a començant a les 3.30 de la matinada
amb l'ultim tren a les 12.20...

hi vam ser, i va ser espaterrant!
el bar estava a rebentar, majoritariament de japonesos seguidors del barça pero tb de japonesos seguidors de l'arsenal, q es van deixar sentir --- aleshores hi havia potser 5 o 6 anglesos i 4 catalans

el mes heavy es q en acabar ja s'havia fet de dia! avui ha estat un dia a mig gas...

ah, per cert q va ser aquella performance lamentable del començament? la gent es partia de riure amb el franceset catxetes q feia tombarelles al mig del camp...

a veure si portem la normalitzacio linguistica als xungos del barri, i a gent com el mansarda, q no ho son pero s'ho fan :D

jo crec q la merce ha tingut es una de les socies fundadores de la pagina...

trompo* — Ésadir

Benvolguts amics,

aquest no es un post com els altres, aquest es un post per dir-vos q reflexionant-hi poc, pero segur de la decisio, he decidit seguir el budisme a partir d'ara.

No. Ni m'he rapat ni vaig amb una tunica vermella i taronja pel mon. Es tracta del Budisme de Nichiren (ignorants!), un Monjo Budista japones q va viure al japo al segle XIII i va arribar a la conclusio q tothom pot aconseguir ser una força positiva i inspirant per aquells qui l'envolten. I aquesta es la idea.

Ara quan feia un cop d'ull a la web per poder-vos explicar una mica millor q he començat he apres un munt (es tota una altra cosa quan t'ho expliquen en angles...) -- total, q us recomano un vistasso rapid a la web de la SGI la Soka Gakkai International, l'organitzacio q agrupa tots els seguidors d'aquest tipus de budisme d'arreu del mon. El president de tot plegat ("President" ni mes ni menys) es un japones anomenat Daisaku Ikeda (Ikeda Sensei, pels japonesos) que enlloc de dir q els gais estan malalts i q usar condo es lo pitjor diu coses com ara
"In general, Buddhism is viewed as a static religion, epitomized by the image of a meditating or sitting Buddha, but the true image is one of a dynamic, walking Buddhist, an active Buddhist. The true Buddhist is a stranger to rest, continuously taking action to lead people to happiness and make them free." Daisaku Ikeda

m'agrada la idea
una abraçada

ja us anire expicant com va

Si us pensaveu q el q surt als videos eren els unics gadgets del mario bros q te la machiko anaveu errats de totes totes... feu un cop d'ull a aquestes fotos frikis

Aqui veiem l'unica aplicacio practica de l'invent de "Gadgets de la machiko 1"



Mario Bros. Magnet Scenery Game - Google Video

segur q aquest no us l'esperaveu...



Mario Bros. Jump Sound Gadget - Google Video

doncs si, hi ha IKEA al japo tb --- pero aixo es alguna cosa que no podria haver dir un mes abans ---- es veu q hi van ser, pero van plegar veles per algun motiu q deu ser q no feien negoci ----- ara han tornat a entrar i a jutjar per la gentada q hi havia i les mancances d'estoc q van impedir l'exit absolut de la jornada jo juraria q els va be, i fins i tot molt b --- de fet vam desistir d'anar-hi la primera setmana q van obrir per pq ens van dir q la gent esperava 5h per poder entrar... vam veure q efectivament tenien l'infrastructura per arrenglerar gentades --- amb previsio vam arribar alla 10 min abans q obrissin i no va haver de fer cua, de gent pero, ja n'hi havia, a la cafeteria on si tenies paciencia et donaven un cafe de gratix :)
la gran cosa q haviem de comprar era algo q s'assembles a un llit, un matalas o algo, i quan finalment vam posar-nos d'acord en quin era el millor va i ens diuen q no els en queda... aixo va limitar les nostres compres a un coixi com deu mana una taula per la cuina i un parell de prestageries... ah, i oju la sabasso q ens va caure pel transport, ens va qdar un cert regust de boca, pero suposo q ja ens passara --- mes q res pq les altres botigues son mes cares i ni la meitat de guais q IKEA :D

aixo es tot per ara....

Una cosa q no us havia explicat es q durant la meva estada a BCN la machiko i son pare s'ho van currar i van anar a buscar bicis q teniem escampades per la geografia japonesa --- la meva seguia pacient al parquing de odaiba des del dia del trasllat i la machiko n'hi van regalar una q nomes havia de passar a buscar (amb les distancies de tokyo aixo pot ser un regal enverinat sino disposes d'un bon transport per emportar-te-la...) Be, total q tenim bici, i aqui arriba la nostra llibertat, finalment anar (i sobretot tornar) del super no es tan tragic com fins ara i sobretot la gran promesa d'anar a la universitat podria convertir-se en realitat.... i dic podria pq de moment nomes ho he fet una vegada i, b, diguem q es pot millorar la previsio --- encara no he aconseguit realitzar el trajecte sense haver de preguntar a algu, i acabar fent un cami sens dubte poc optim... i aixo q fins a mig cami es mes clar q l'aigua :)
ah, i aqui es quan anem al tema q surt al titol...
dilluns vaig anar a la uni amb bici, pero al tornar plovia i vaig renunciar al transport sustenible esportiu per un de sustenible i prou (el tren de sempre) .. ahir vaig anar a comprar el llibre de japo i tb vaig anar en tren, i avui, sense previa preparacio, al sortir m'he llencat al buit i he decidit provar sort, a veure si podia tornar a casa... i b, com no podia ser d'altra manera al cap de 5 min ja no sabia per on tirar, amb l'afegit q de pujadetes i baixadetes no en falten, cada error fa mal. B, veig un taxi i em llenco al buit de preguntar-li al taxista q m'expliqui el cami fins l'estacio de mig cami q segons els meus calculs hauria de ser aprop. Amb tot mentre el taxista s'adona q li estic preguntant alguna cosa surt un tio amb barret barba i basto (una combinacio prou singular al japo) i diu unes paraules en un angles trencat... al cap de poc veig q es un home d'uns 50llargs q porta unes quantes copes de mes. De tota manera sembla q sap q busco, i sobretot, com arribar-hi i sense mes dil.lacio m'ho explica, amb algunes contradiccions entre el q deia amb paraules i gestos... el taxista li diem q vagi passant i amb l'home comencem ja la conversa de d'on ets q fas quan vas venir etc... l'home va mig pet i es forca divertit parlar-hi, entremig apareix la seva filla q li pregunta q passa q esta alla parlant amb extranys... :D ell segueix explicant q si esta davant de casa seva, q si es el jefe d'una empresa de IT, i va dient q algun dia vagi per alla i tal-- jo pensant q parlava per parlar i tal, pero al cap d'una estona va i comenca a buscar la targeta de visita! sort q jo tb en duia a sobre :D
en fi, potser no te mes, pero te tela q acabis canviant targetes amb un paio al qual ni tan sols havia preguntat res...
ah i la foto es de la Machiko i el Ren (el nebodet) -- no li va fer gaire gracia la afoto q vaig posar de la trobada familiar... i amb rao ;D

apa fins ara // avanco un post dedicats als gadgets de la machiko dedicats no a bola de drac sino al mario bros, la seva altra passsio...

la machiko te 2 germanes, una es diu Kahori i l'altre Tae, totes dues son mes petites que ella. La mes petita q te 24 anys te dues criatures (!) L'altre de moment cap, tot i q te una casa q podria ficar-n'hi un parell de dotzenes...
i una cosa q em va sobtar es q qui mes qui menys tothom mira una mica de boxa, kickboxing o un altre q no coneixia q es diu Pride -- on basicament pots fer de tot menys mossegar, ficar el dit als ulls o colpejar les parts baixes... els deixen 10 minuts alla i al final decideixen --- o aixo es el q vaig entendre.

en fi, fins aqui entra en una certa normalitat, o no. El punt hilirant va ser que quan es va acabar, el guanyador, q havia estat estomacant tots els q s'havia anat trobant, va agafar el micro i va començar a cantar !! no era res improvisat pel q es veu, ja q sortia musica per la megafonia i fins i tot els focus completaven el moment... es veu q es l'unic que li va aixo del cantar, pero tot i aixi em va semblar remarcable ---

abans q hi hagi protestes ja us adverteixo q per algun motiu no hi ha fotos de grup de la familia...

de fet els pares i l'avia van marxar al cap de 10 min q arribessim i ens vam quedar les 3 germanes i respectives comparses... i d'aquests tpoc hi ha fotos si no mireu amb detall...

bueno, ho intentarem resoldre en un futur

del q no falten son fotos dels nebodets, el Ren (R suau) i el Rikku (pronunciat sense la u)

vinga fins ara

hooooola que tal,
no, ni el pau es el de l'esquerra (q es l'oriol) ni la de la dreta es la pilar (q es la cinta) --- tots 2 son cosins meus que van venir al casament del pau (el meu germa gran) i la pilar (l'afortunada en questio:)
la sensacio va ser bastant com el començament dels jocs olimpics, a veure si totes les preparacions dels ultims mesos aguantarien l'embastida del casament, que contava amb ni mes ni menys q 145 convidats (yeah) seguits per 60 mes just el dia seguent...
doncs si, si be val a dir que la meva aportacio a les preparacions va ser limitada (b, nul.la) puc afirmar convençut que la casa va aguantar i la gent se'n va endur una impressio entre molt bona i epaterrant. Mireu-vos les fotos des del començament per endur-vos una idea cronologica de com va anar tot plegat --
no hi ha fotos immortalitzant un discurset que em vaig marcar davant dels nuvis... l'unica part del qual que es recordara sera un tros on dic "el futur es el futur, mai arriba", on una part de la grada (entre els quals l'oriol present a la foto) va entendre "el futur es el futur, vaia rima" -- frase q van rebre amb ovacio pels nassos de dir-la davant de tanta gent i sense immutar-me
personalment em quedo amb la versio original, pero sobre gustos no hi ha res escrit
records a tots i tones de sort i felicitat pels nuvis :)

ps. jo no en tinc ni idea, pero se suposa que les bodes llegendaries d'un tal camacho van durar diversos dies... mes o menys com aquesta!