Croniques del Bernat

hooooola que tal,
no, ni el pau es el de l'esquerra (q es l'oriol) ni la de la dreta es la pilar (q es la cinta) --- tots 2 son cosins meus que van venir al casament del pau (el meu germa gran) i la pilar (l'afortunada en questio:)
la sensacio va ser bastant com el començament dels jocs olimpics, a veure si totes les preparacions dels ultims mesos aguantarien l'embastida del casament, que contava amb ni mes ni menys q 145 convidats (yeah) seguits per 60 mes just el dia seguent...
doncs si, si be val a dir que la meva aportacio a les preparacions va ser limitada (b, nul.la) puc afirmar convençut que la casa va aguantar i la gent se'n va endur una impressio entre molt bona i epaterrant. Mireu-vos les fotos des del començament per endur-vos una idea cronologica de com va anar tot plegat --
no hi ha fotos immortalitzant un discurset que em vaig marcar davant dels nuvis... l'unica part del qual que es recordara sera un tros on dic "el futur es el futur, mai arriba", on una part de la grada (entre els quals l'oriol present a la foto) va entendre "el futur es el futur, vaia rima" -- frase q van rebre amb ovacio pels nassos de dir-la davant de tanta gent i sense immutar-me
personalment em quedo amb la versio original, pero sobre gustos no hi ha res escrit
records a tots i tones de sort i felicitat pels nuvis :)

ps. jo no en tinc ni idea, pero se suposa que les bodes llegendaries d'un tal camacho van durar diversos dies... mes o menys com aquesta!