mirant a la llista de finalistes he vist clarament que per molt friki que sigui nomes conec el 10% dels "finalistes" de les aplicacions web2.0 o com es facin dir... 
en aquest estat va arribar la machiko dpres de correr 30 km fins a casa un company de la feina on l'esperavem per fer una festa de preparacio per la marato del mes que ve... 
Zoom
aqui va una serie surrealista que ens ha recomanat el marit d'una companya de feina de la machiko, que a casa directament no tenen tele i nomes miren coses aixi o pelis :D
aprofitant la onada de posts sobre lloguers en diferents paisos que esta inundant la blogosfera , aprofito per posar de relleu una vegada mes l'extorsio que pateix el llogater Japones en mans dels propietaris i sobretot dels agents immobiliaris...
doncs si, entre pitus i flautes aviat fara 2 anys que vivim en el nostre "nidito de amor" i quan ja ens haviem oblidat de la clatellada que va suposar venir-hi a viure, ve la clatellada de renovar el contracte.
I aquesta, com si diguessim, es una clatellada gratis, ja que de fet, pagues per seguir tal com estas, en el mateix apartament, en les mateixes condicions.
Es veritat, no ens han pujat el lloguer, que hauria estat una putada (amb perdo) important, sobretot despres de perdre la meva lucrosa activitat com a mestre de catala --- pero, com deia, per seguir com estem ara hem hagut de pagar:
1 mes de "agraiment" a l'amo (a qui no hem vist ni una vegada)
i 1/4 de mes a l'agent, q es una senyora que potser si que es preocupa etc, pero que fer fer, tpoc fa res (ni falta que fa)
naturalment pagar el mes de lloguer normalment...
en fi, un paston.
aixo del mes de regal mira, t'ho agafes i t'ho divideixes pels 24 mesos que et deixaran viure al pis i quasi els ho perdones, pero l'agent... la primera vegada naturalment (i en nostre cas q estava a punt de ser enviat carrer de la residencia) creus que alguna cosa li ha de tocar (si be 1 mes sencer em va semblar excessiu) ara be, aquesta segona vegada, l'unica cosa que havia de fer era un contracte (e.g. canviar el nom de la plantilla "contracte" ) i endevineu on es va equivocar... AMB EL NOM! trobo que si li paquem 150 EUR per canviar el nom d'una plantilla el minim que podria fer es encertar-lo no? bueno, el meu nom en japones ja esta prou castigat pq enlloc de berunatto em digui berunetto trobo jo...
pero en fi, hem pagat religiosament i seguim vivint al mateix lloc
qui vulgui venir que agafi tanda!
fins ara
(ara esta una mica mes ple...) 
que passa quan sempre surts a davant de la feina a fer el piti? que no saps que fer amb el cigarret quan te l'acabes... sues d'aquests cendrers portatils, i tpoc ets dels que ho tires al terra --- solucio macguiver? una mica de cinta, una ampolla d'aigua i voila. 
i ho posa ben avall que no es vegi... 
fan campanya fins i tot pels q pensavem haver escapat de les seves urpes... avui he obert la carta i el mateix ZP se'm dirigeix com a "Estimado Bernat" --- aquest tio em diu pel nom de pila si ni tan sols em coneix? 
en fi, el triptic es una edicio especial posant de relleu les coses que han fet pels espanyols a l'estranger etc
i es deixen la unica que realment m'ha sorpres: que l'instituto cervantes, a qui mes d'un ha identificat com un missatger de l'orgull espanyol (jo d'entrada quasi q tb), comencara a fer classes de catala, de basc i de gallec. Aixo en un sentit general trobo que es una bona noticia --- ara, en el sentit particular de la meva persona es una mala noticia, ja que significa que perdo la meva feina d'ensenyar catala a l'associacio japonesa d'amistat amb catalunya 2 cops la setmana: deixen de fer classes ---- pel q sembla la motivacio fins ara era que no hi havia cap altre lloc on s'ensenyes catala (tot i q no es del tot cert, ja q hi ha un altre lloc on n'ensenyen des de l'any passat) ... total que seria duplicar etc i q no te sentit. I a veure, tenen una certa rao, pero no deixa de ser una llastima --- per a mi, i pels alumnes q fa anys i panys que van alla, amb els mateixos companys de grup etc... i a mes d'un li fa molta mandra anar a "una escola d'idiomes", aixi que potser segueixo fent alguna classe particular o en petit grup, ja veurem. En tot cas m'haure de buscar la vida per trobar un lloc, no tindre els llibres que tenen alla, la fotocopiadora... ja es veura
doncs aixi es,
aquesta setmana la Yafei, una amiga de l'anima de la Machiko, va ser per casa aprofitant unes vacancetes entre feines i ens va dur uns quants productes de taiwan que no sabria on anar a comprar aqui a tokyo...
el mes sorprenent de tots es una especie de morcilla quadrada, es sang de porc amb arros --- si aixo no es una morcilla tailandesa... 
en tant un cas com en l'altre m'agradaria saber quin va ser el proces creatiu del producte: A qui carai se li va acudir aprofitar la sang del porc i uns restos t'arros a veure que passava?? un sadic sens dubte.
el cas es q era prou menjable, pero em quedo amb la versio iberica --- si n'hagues de triar una eh! que la morcilla tpoc em treu la son.
a canvi li vam fer unes torradetes amb sobrassada i formatge fos que encara flipa :D
Suposo que el nom de Hachinohe no us diu res --- com a minim a mi no em deia res, fins que vaig ser al tren bala cami a aquesta poblacio al nord de Honshu ("illa principal", on hi ha tokyo, vaja) ... i quan dic al nord vull dir al nord:
大きな地図で見る
i com diu el titol vam fer aixo en un dia -- al mes pur estil japones :)
la machiko m'havia dit de agafar-nos el dilluns de festa i aixi ho vam fer, el diumenge vaig fer quatre coses i zas, el dilluns a veure mon!
de fet va ser un regal de la machiko, que per variar va amb una mica de retard amb els regals de nadal :D
el dia abans no sabia encara que fariem -- i de la manera com va riure quan li vaig preguntar si em portava a disneyland em vaig temer el pitjor --- pero no, no vam anar a disneyland.
3h ben bones amb el tren bala ens hi van dur i aleshores ens van ficar en un bus a veure un parell de punts amb un lleuger interes turistic (tpoc per tirar coets pero) i no faig conya teniem 5 minuts (de rellotge) per veure-ho. Tenint en compte que seiem al fons del bus, aixo ens deixava amb 4 min. El temps just per fer les fotos --- i explicar-ho es clar :)
en fi, i al final de la ruta amb el bus ens van dur als sponsors secrets del viatge (q val una fraccio del bitllet de tren bala standard) una especie de centre de mercat-restaurants que potser es el q tenia mes interes de la poblacio de totes maneres :)
vam menjar uns sushis de calamar francament bons (un calamar tou i gustos q no n'havia provat mai de tan bo), vam comprar una llauna de sopa de la zona i una alga sorprenentment bona --- i encara vam tenir temps de anar a uns banys termals, i comprar coses per menjar al tren tot tornant :)
potser no es l'ideal de viatge, pero va ser prou divertit i sobretot molt diferent del normalment
dinar: sopa de senbei, francament bona
una part de costa molt maca, quasi estil cap de creus -- i amb neu a les roques! 
vam coincidir amb un festival local que prega per bones collites d'arros i bones pesques
tot tornant, endormiscat despres de tot un dia amunt i avall (i una cervesa que ajuda)
a veure si coneixeu algu a les seguents fotos... 
unica pista... jaqueta vermella :D
si si, en plena preparacio per una marato que se suposa que correra el mes que ve...
les fotos no les he posat jo online, son aqui
pels pels suspes vaja -- i per ser mes concret pels pels dels repels, ja que em calia fer ver el 70% i nomes he fet be el 67.25% --- indignant :D i lo dels repels be pq fins al nivell 2 cal fer be el 60%, pero pel nivell 1 es el 70% :S en fi -- paciencia.
De fet ho considero quasi un exit -- quan em vaig posar a estudiar-lo no m'imaginava quedar-m'hi tan aprop :)
la propera batalla sera al juny amb el Business Japanese Test! aquest es tipu toefl, o sigui que es nomes veure quants punts trec :) (a la practica es el mateix, pero sense que et posin 不合格 al paperet...)
avui ha nevat a sac, tant que els plans que teniem de quedar amb la raquel el jordi i l'aram han quedat aplacats, fins a nova ordre --- i ens hem passat el dia amb tranquilitat per casa, mirant suberanai hanashis, i menjant.
amb tot tb cal aprofitar el temps, aixi que ja veieu com diligentment actualitzo el blog, aquesta vegada amb una foto de la takako, que no se encara ben be com te un ganxo a l'NHK (la televisio estatal japonesa) i la criden per fer d'extra sempre que fan series ambientades al japo antic, quan les noies encara anaven amb kimonos, els tios amb katanes, i be, aquelles sandalies de fustes amb un disseny tan elaborat.
La foto es del lloc del rodatge, i pel que sembla l'hi fan ser a quarts de cinc del mati (!) que aqui al japo amb el no-canvi horari ja clareja... una d'aquelles coses que clama el crit al cel, pero en fi, no canviem de tema.
la takako. 
la serie on sortira, que es diu オトコマエ！(OTOKOMAE!) no em feu dir que vol dir, pq no ho se. Otoko es "tio", i Omae es "Tu", quan aquest tu es un paio que detestes o que esta clarament per sota teu en rang i en tot (i vulguis o no, nomes per aixo el detestes). Dubto pero que el titol sigui una contraccio d'aquestes dues paraules :D
vinga, doncs, alegria i bones vibracions en general.
no se pq no s'ha publicat be des del youtube, aixi que copio el codi a ma
es lo mas del que ens mirem ara
l'ultima historia del video es la que te mes exit a casa nostra fins el moment :D
kora, kora, kora...
es xunguillo el japones q parlen aquesta gent, jo a vegades vaig molt perdut, pero en general s'entenen...
Entrades
