Croniques del Bernat

aquest any els festius que "casualment" cauen prou seguits i que normalment garanteixen una setmaneta de relax aquí al japó han caigut tant malament que més que una golden week hem tingut un golden weekend... que amb prou feines passa de cap de setmana llarg.
En fi, tot i això hem sortit a esbargir-nos una mica i hem anat a casa del Takumi un amic de la universitat de la Machiko i la Moka, un paio molt tranquil i de bona pasta que va treballar uns quants anys d'infermer per Tokyo i ara ja fa un temps que ha tornat al seu poblet natal a ajudar els seus pares amb les tasques del camp

l'anada fins al poblet en qüestió també va tenir la seva gràcia -- vam anar-hi amb un tren "estil japonès" tot i que al japó no hi hagi gaires trens amb aquest estil... m'explico, un tren que enlloc de tenir seients etc, té el terra de tatami i una taula llarga, com si fos un restaurant...

per sort tb tenia el forat sota la taula per ficar-hi les cames :)

el més bo va ser que per pura casualitat mentre feiem un transbord etern en una estació perduda (quan vas cap a llocs remots la freqüencia de trens cau en picat) vam veure un dels ultims viatges d'una maquina de vapor que fan correr de tant en tant, i que portava un grup de seguidors molt massiu --- la maquina en si te la seva tela

sortien vapors i fums per tots cantons

després per nagano vam estar tallant les flors dels porros (els de veritat eh!) sabieu que si no talles la flor que fa el porro, deixa de creixer? tal com us ho dic... si la talles, aleshores creix una mica mes i zas en torna a fer una, que impassible tornes a tallar una i altra vegada fins que te una mida decent, moment en que te l'emportes sencer... una vida molt trista la del porro!

menció especial al pare del takumi, que ens va fer soba i udon "from scratch", l'home ens va fer la pasta a ma i fins i tot va matar una gallina per fer els udon!
aquí el teniu en acció

i tallant un per un els "fideus"


en fi, ens vam divertir força i sobretot vam canviar d'aires... cada dia el vam tancar amb una visita a l'onsen a deixar anar cansament i estres :) ah, però al tornar no se'ns va acudir res més que anar a un concert del Sugashikao i un parell més de grups... ja us en parlaré un dia!

apa, fins ara!!