Croniques del Bernat

Sí, últimament no he dit ni ase ni bèstia (quina gran expressió), però es que teníem convidats d'honor: l'oriol i la gemma van venir pel Japó de viatge i mentre eren per tokyo van ser per casa i vam sortir a explorar la ciutat plegats

vam tenir temps de menjar shabu-shabu, okonomiyaki, sushi, tantan-men i el temible tako-wasabi, q com el seu nom indica es pop amb wasabi, pero el gust es nomes del segon...

alguna vegada l'embolcall ha estat mes important q el menjar en si... per exemple quan vam anar (tots) per primera vegada a un Maid Cafe, on les cambreres van vestides tipu minyona francesa, pero sense ser sexy en cap sentit -- el seu objectiu es ser kawaii o "mones" i aixo ho fan basicament amb la veu, i les tonteries q fan --- en essencia fer-te repetir una especie de cantarelles que giren voltant de moe-moe q se suposa q es l'onomatopeya de quan el cor et batega acceleradament de l'enamorament q sents o el q sigui... en fi, q et porten la beguda i has de fer "moe moe kyuuu" i acompanyar-ho d'una coreografia que acaba amb els dits amb forma de cor apuntant cap a la beguda (pq sigui mes bona, segons expliquen) quan porten el menjar et pregunten si tens algun animal preferit i tot seguit te'l dibuixen amb ketchup a sobre del q hagis demanat (q de gust no mata...)

en fi, es un lloc d'aquests q volia anar-hi un dia i ara se que amb un dia n'hi ha de sobres. el personal que hi va es el q mes m'intrigava, i el primer q vam descobrir es q de personal no en falta, una cua q baixava dos pisos de cada un dels 3 on feien el maid cafe aquest... (per flipar). i un cop a dins, be, molt agent hi anava a riure una estona, pero d'altres hi anaven mes "seriosament". De debo que em va agafar una semi depre en veure un tio ben passats els 30 q havia pagat 500 yes extres per jugar a una especie de joc on vas estirant cartes fins q un gos de plastic mossega o alguna cosa aixi. Un altre paio q ja rondava la 40ena com a minim va arribar i al cap d'un moment ja s'estava fent una foto amb una de les cambreres (previo pago de 500 yens tb) dpres de la foto va marxar esperitat... suposo q estar amb gent i tal no es el q mes li agrada...

ui
ja veig que aquest pas no ho explicare tot, aixi q de moment fins aqui, ja ho anire allargant


be ja torno a ser per aquí... farem un recull fotogràfic amb els hits dels dies que hem passat plegats

al karaoke


per harajuku


al Purikura (abreviatura de print club, o mega-fotomaton)


a la tokyo tower


de birres amb els salaryman's


passejant per Shibuya


fotos amb unes japoneses (desconegudes) engalanades amb yukata


en un tren de 1 vago, i bastant sacsejant...


amb la yukata en un hotel a la zona de Choshi (el paradis de la salsa de soja)


provant els fideus picans Tan-tan-men (al costat de la meva uni)


amb el mes crack del lloc de sumo on vam anar


fent un cop d'ull a llocs de dubtosa reputacio


fent okonomiyakis a casa


al museu Gibli, l'estudi d'anime q ha fet el viatge de chihiro, porco rosso, la princesa mononoke i una pila mes (el robot aquest ara no se massa on surt, pero)


i per rematar un banquet de sushi q feina vam tenir a liquidar-lo...


en fi, les explicacions no maten, pero volia deixar el testimoni dels bons dies que han passat per aqui, i no pel temps que no ha estat a l'alçada :)