Croniques del Bernat

Doncs sí --

tot i que ja faci quasi un mes de la cerimònia, a efectes legals la machiko i jo seguíem sent tant solters com el primer dia...

val a dir que part de la culpa era la innocència de pensar que aconseguir un paper que digui que sóc solter es podia aconseguir ipso-facto... però entre poc i massa, que la tonteria ja fa massa que dura! de fet a catalunya (i a l'estat espanyol segons em diuen) seguiré sent solter un parell de setmanes més pel cap baix...

aixo del registre civil és fins i tot menys cerimoniós que anar a l'ajuntament --- es més al lloc on processen els casament també processen els divorcis, així que tens es dos formularis alla posats, el taronja si et vols casar i el verd si vas de l'altre pal --- fa un cert recel esta allar casant-te (be, mes aviat esperant que et toqui i puguis lliurar els documents) i de tant en tant veure que algu agafa el paperet verd... harl.

En fi, despres de que ens fessin canviar ximpleries de l'impres (posa una coma aqui, els noms dels pares nomes en katakana (!) etc etc) aqui veieu la feliç parella sortint del Kuyakusho (o ajuntament del districte)



En sortir vam fer efectiu del regal del marc i la nuria d'una "nit de noces" a l'hotel que ens fes mes gracia --- d'entrada no era massa propens a la idea, pero despres que els nostres plans d'anar a guam quedessin en no res amb grips porcines & co. de sobte em va semblar una bona manera de recordar el dia i de passada d'esbargir-nos una mica, que portavem tota la Golden Week (cúmul de festius no relacionats) sense escapar de tokyo. Així que la machiko es va posar en plan "penso regirar internet fins que trobi alguna cosa decent" i després de molt (massa) mirar vam decidir passar la nit al Royal Park Hotel de Yokohama Ajpactacular: l'hotel va del pis 50 al pis 70...



el que passa es que quan vam arribar tenia més aviat aquest aspecte



i des del pis 61 es veia mes o menys això



durant el sopar a la planta 70 la cosa no va millorar massa (o gens -- ans el contrari) per sort vam menjar molt bé i vam tenir música en viu - vam celebrar el zeroè aniversari de casats



per sort ja més entrada la nit la cosa es va aclarir raonablement (aquí teniu la meva retransmissió en veu baixa)



aquí teniu la retransmissió del paisatge matutí -- incloent el fet veure dos heliports des de dalt



pels que ho llegiu per correu i us fa mandra mirar el vídeo aqui teniu la panoràmica del tema



teníem bona vista fins i tot des de la banyera



i paro ja amb les vistes -- qui en vulgui més que vagi al flickr :)

però aqui no ha acabat tot --- dprés de treure el ventre de pena al buffet lliure de l'esmorzar ens hem dirigit al Y150 que és una espècie de festival per celebrar el 150è aniversari (el "sesqui" pels enginyers) de l'obertura del port de yokohama al comerç internacional (persuadits per un tal Peri (el nom no me l'invento) que els va fer "una oferta que no van poder refusar")

per amenitzar el tema la part esponsoritzada per la companyia d'energia ENEOS tenia una aranya gegant que escupia aigua i estirava les potes --- una espècie de fura dels baus descafeinadisssima



a la zona de la nissan (em sembla) hi havia un video en Super Hi-Vision, un pantallon de cine on 6 projectors s'ho combinaven per oferir una imatge amb una resolució 20 vegades el que es raonable i sí, es veia francament bé --- després en una altra zona hi havia un vídeo on sortia aquest cotxe que sembla la versió fashion de la carrossa de la ventafocs



cap les 5 hem pujat en un vaixell (tot anava dins del pack)


entre d'altres ens han ensenyat a fer nusos equidistants en una corda d'una sola tirada, es a dir sense fer-los d'un en un --- se suposa que pot anar bé per sortir d'un edifici en flames, sempre i quan tinguis una corda, i te'n recordis de fer el nus.

abans de tornar a casa hem pujat a una muntanya russa que hi ha a la zona del port (a sota la sínia gegant) --- apart d'estar al mig de la ciutat té la gràcia que te un tram que va per sota terra (la foto no és meva)



de fet dura menys de 2 min, però ho he agraït -- he certificat que ja no tinc 20 anys... es curt però intens.

En fi, després d'això si que hem tornat cap a casa -- cansats, casats i contents.
avui si que he escrit massa! Espero que no m'ho tingueu en compte
Ovació pels que hagueu llegit fins aquí (punts extres pels que hagin mirat els videos)

fins ara