Croniques del Bernat

Ei gent --

per flipar tot aixo, us ho asseguro. Us vaig deixar abans del sopar amb la Midori...
Doncs va estar d'allo mes be -- em vaig clavar un filet bastant impressionant ---- en un restaurant italia, q aixo dels filets els japonesos no ho toquen gaire. En fi, el cas es q em va encarregar q muntes l'ordinador (nou de trinca --- un Dell, agustin) q sera el q fare servir.

Pel q entes la sala on currare hi haura de tant en tant algu mes, pero basicament estara per mi solet :) De fet, pero, i contradient les impressions de la professora, si q fare el curs intensiu de japones (la dona deia q ja estava prou b[!]). Em temo, pero, q a la q acabi el curs començare a fer coses de la investigacio, q aquesta dona relament esta expectant a veure q tinc a explicar (massa?) M'esta dient a veure si m'apunto com a doctorant o q (!! donim temps senyora, q aixo es una decisio gorda)

B, tornant als fets. El divendres vam celebrar, com a bons japonesos, q els cirerers estan florits (yeeehaaa!) total, q vam posar unes taules a un balco i ens vam equipar de jalar i beure. La professora es torna boja amb la cervesa belga, o sigui q en teniem unes quantes ampolles i a partir d'aqui una mica de pa amb formatge (estil belga) i complementat amb sushi, sake i variants diverses. Al final tothom va portar coses i hi havia molt mes menjar i veure del q era raonable -- aixi q em va tocar endur-me els formatges (^_^) i uns panets. A part d'aixo la dona em va regalar un bullidor d'aigua (q et bullin?!) q s'ajunta al regal de 2 plats q ja m'havia fet --- m'esta malacostumant, em temo.

avui dissabte he dormit com un liro i dpres hem anat a fer turisme amb el vei, un brasiler amb aspecte de japo i q parla japo com els deus(en comparacio a mi clar). Total, q hem anat amb la massa de japos a veure un passeig al voltant del riu on hi ha una pila de cirerers (i consequentment una pila de gent fent picnic-botellon a sota)a veure un temple (primer expulsar mals esperits amb una fumera q hi ha, dpres purificar-te amb una aigua i finalment tirar una moneda i pensar un desig o fer una promesa, es facil). Total, q dpres al mes pur estil Lost in Translation ens n'hem anat a un restaurant on t'havies de cuinar el jalo (!!) hem demanat una especie de truites rares, q podies escollir els ingredients. Jo m'he encomanat al bon criteri del brasiler i han arribat 2 bols plens d'ingredients i l'ou ja trencat a sobre, total a barrejar i a fer a la planxa q teniem integrada a la taula (oju). Els veins de la taula eren uns japos i ens han donat un parell de consells. El girar la truita era el mes complicat. Al final una pila de salses i salsetes i voila, l'omerette.

A la tarda hem anat a Akihabara, com la ronda de sant antoni pero a lo bestia -- realment flipes a sac. Gadgets de tot tipus i colors, tot bastant atapeit i sobretot molts i molts. Mobils guapos guapos -- pero en general son mes grans q els q corren per barna, potser pq hi capiga el pantallon q porten -- aqui els encanten aquests q es pleguen, pero a mi no se si m'acaben de convencer...

Dema fem una altra cirerers-party amb un colega japo q vaig coneixer a munich, a veure q tal. Una cosa es segura: atapeit.

aprofito per dir q si be soc un confes seguidor dels mails comunitaris, els mails personals son personalment contestats ;) he dit.

a veure si aconsgueixo pujar alguna mena de foto

fins ara