Croniques del Bernat

La meva arribada al pais del sol naixent ha estat quasi tan deplorable com la pel.li de Catwoman...
En la trobada amb els amics alemanys s'ha fet un regal enverinat; de la inocent Jasmin ha vingut un cor de xocolata d'una companyia de baix cost. Alla al mig, i sent mes aviat escèptic respecte a la xocolata he decidit (erroniament) ficar-la a la ronyonera amb la resta de documents superimportants. El cas es q com era previsible la xocolata no ha aguantat ferma com una pedra i ha deixat petjada al q ha anat trobant per alla, entre d'altres la targeta de desembarcament q s'ha d'entregar a les autoritats en arribar. Aquesta estava sensiblement tacada com d'oli, la qual cosa li donava un aspecte lamentable. Per sort la senyoreta q m'ha tocat no tenia ganes de perdre el temps mentre s'anava allargant la cua i m'ha dit q era igual... vaia tela –d'aixo se'n diu entrar per la porta gran. A continuacio ens han anat agrupant a tots els q anavem amb la beca, q hem resultat ser una pila venint de diferents paisos i ens han fet passa a una saleta, on una noia et feia firmar moltes vegades i al final et donava 25000 yens (algo mes de 30.000 peles) --- q pel q he vist avui en tens per pipes i poc mes. Per sort el taxi q ens ha dut fins la residencia el pagava el koizumi, q sino ni ho expliquem, q ha sortit la broma al voltant de 140€ --- yeah. Al baixar del taxi ens han vingut a buscar uns de la residencia q ens han assignat un ajudant (en tenen un parell per planta) i aquests s'han ocupat d'explicar-nos com omplir tots els papeleos de la resi i a ensenyar-nos una mica el tema. Per la meva perplexitat a mi m'ha tocat una japonesa q parlava castella amb accent de chile – hola-q-tal. Ha estat el dia q he parlat mes castella des de fa molt de temps. La veritat es q aquestes tasques se les prenen molt seriosament, m'ho ha ensenyat tot a consciencia i quan ja m'ha deixat a l'habitacio quasi ja volia una mica de calma. La residencia aquesta es una cosa bastant friki-technologica. La cosa mes heavie es q tinc una targeta q m'obre l'habitacio, m'activa la electricitat un cop dins, em permet obrir una taquilla si m'envien paquets grans i el mes hevie, m'identifica per carregar dines al compte de prepagament per llum, aigua i telefon de l'habitacio. Si se t'acaba el credit et tallen la llum --- aixi de clar. Naturalment el dia q te'n vas et tornen el q hi tinguis. Per evitar haver d'estar pendent del credit cada x temps una practica pantalleta a l'habitacio m'indica el credit q em queda tant amb telefon com amb les altres coses combinades. Tinc una nevera molt decent, un climatitzador, telefon (llamadas internas de la resi gratis) intenne, microones i un water supersonic. Per l'aspecte ja veus q no es normal – primer de tot al seure veus q esta calentet pq no et sobti la fredor del plastic, un cop feta la feina 3 botons s'ocupent de netejar el q s'hagi de netejar. Un d'aquests no el fare servir mentre no em canviï de sexe. L'alegria q es monta quan descobreixes el boto de massatge (!) i el regulador de temperatura s'acaba quan veus q no te integrat l'eixugat per aire --- amb la qual cosa has de recorrer al paper de tota la vida i encara fent-ne servir mes q normalment amb el mullader organitzat (mai t'acabes de fiar q ja n'hi hagi prou). En fin coses de japos. Be, el cas es q quan he tornat a l'habitacio dpres del primer intent d'anar a comprar alguna cosa per jalar sense diners m'ha trucat la tutora aquesta per si volia anar a fer una volta o algo. Jo li he dit clarament q tenia gana i m'ha portat a una especie de colmado on es pot comprar tota mena (japonesa) de menjar preparat. Armat amb arros i altres histories ens hem dirigit cap a un parc q pretesament havia d'estar alla al costat. El cert es q hem caminat força i jo ja em pensava q defalliria, quan hem trobat una pedra fantastica on hem admirat la badia de Tokyo, sobre la qual –per cert—tinc vistes des del balconet de l'habitacio. Dpres hem seguit caminant i hem passat per uns grans magatzems tipus maremagnum pero com a minim un tros imitava un mercat antic i era entretingut de mirar. Finalment hem anat al super per cobrir les meves necessitats mes immediates. Entre els hits del super destacar les teles integrades a les neveres q t'expliquen jo-q-se-q i els microones a la sortida per escalfar el q acabes de comprar i ficar-t'ho entre cap i coll. El toc pintoresc s'ha donat al mati quan m'ha ensenyat una especie de mercadillo (d'1 parada) q es monta a la residencia on venen verdura i fruita. El fan un parell de cops per setmana pq es veu q sino has d'anar un pel lluny. El mes divertit es q quan hi vas poses el teu cabas a una cua de cabassos la qual has d'esperar religiosament encara q ja tinguis tot el q vols i el del teu davant encara decideixi quantes pastanagues s'emporta. Coses de japonesos.

Dema em vaig a empadronar o algo per l'estil i dpres em porten a la uni. Al vespre sopo amb la Midori (la profe q em tutoritzara la recerca) i espero q algu mes... recordem q no tinc ni la mes remota idea de l'edat i/o aspecte d'aquesta, de ben segur benerable, persona.

en fi – m'estic enrotllant molt massa i sera questio de parar ---- mes q res pq m'estic clapant. Imagineu una nit no domir mes d'una hora i en una posicio fatal i a les 12 del migdia del dia seguent escriure un mail de pagina i mitja...

apa fins ara