Croniques del Bernat

Aixecar-me dutxar-me i aquestes coses no han estat pas tan diferents q d’un dia normal. A diferencia d’altres anades a l’aeroport aquesta vegada mon pare tb hi ha vingut --- hem arribat alla mega d’hora i la simapatica lufhansera no ha posat problemes (nomes faltaria) amb els 24 orgullosos quilos de la meva unica maleta.

Tot en ordre – arribo a la porta q posa el bitllet i m’adono q no he esmorzat i q tinc mes d’una hora i mitja per davant... total, m’acosto a un txiringuito d’aquells i m’equipo amb unes Chips-Ahoy --- despres de menjar-me’n 8 me’n canso. Ataco un llibre de la historia del japo q em va regalar el meu germa sense mes dil.lacions. Pero, pero algun motiu, els llibres d’historia m’ensopeixen mes quan mes remots son. O sigui q he fet un cop d’ull a l’ultim capitol, q tpoc he aconseguit culminar. Amb tot aixo la curiositat m’intrigava. Qui seria el company de viatge q m’acompanyaria? La lufthansera m’havia dit q l’altre noi ja havia reservat els seients i q ens havien posat junts. Havia de ser un noi jove i sol. No n’hi havia gaires. Aprofitant un trasllat per anar a beure aigua increpo un paio q tenia al darrera, un pel gran, pero q podia ser. No es aixi. Cosa rara q l’altre noi no hi sigui penso. Mes raro encara q quan s’acosta (molt) l’hora d’embarcament el senyal de la porta canvia a ni mes ni menys q Palma de Mallorca. Te nassos la cosa. Q no cundeixi el panic Bernat. Ves a investigar. Miro a unes teles i resulta q no es la porta 31 sino la 32. Capritxos del controlador aeri de torn segurament. Total, q a l’acostar-me alla ja estava al cosa força animada i detecto un xaval q em mira amb posat inquisitiu. Dpres de deixar-li es 3 segons per preguntar l’assalto jo. Aquesta vegada si. Ens posem a xerrar i m’explica els canapes q em vaig perdre a la “recepcion del embajador en su residencia”. Vatua. La bona noticia es q per remordiments o algo (el bitllet va costar al Koizumi quasi 3800€) es veu q ens han passat a classe preferent – vaig al mostrador i m’ho confirmen. Perfecte. L’aventatge mes rellevant es q no hem hagut de fer tot el passadis de la mort fins la cua, on habitualment soc ubicat. I aixi tb he pogut sortir mes rapid per anar a trobar la comitiva colegues alemanys q han vingut a l’aeroport a veure’ns una vegada mes! Jo encantat, arribo alla i teniem menys d’una hora. Total, q es veu q hi ha una cerveseria (air bräu, nom enginyos) q serveien mig litre de birra a 2€, tota una ganga q no podem deixar passar. Total q sense perdre un minut seiem demanem, fem les fotos de rigor (hi havia una japonesa a la comitiva) ens empassem la birra (el cul quasi a sant hilari) i cagant llets cap a embarcar. Per sort no hi havia gaire cua al control de passaports i la porta estava alla al costat.
Aquesta vegada no hem estat tan de sort – classe normalissima. El xaval fins i tot ha preguntat q ens constaria passar a primera classe (?!) i es veu q uns 600 € --- un suplement per un bitllet de 3800 ---- te nassos la cosa. No ho hem fet :D a mes estem separats (parlo en present pq encara hi soc) jo no tinc ningu al costat i abans ha vingut una estona. La gran pel.licula Taxi en Nueva York ha obert la seleccio cinefila q ens han preparat – dpres han fet la segona part de la Bridget jones (de la qual he suat) i en algun moment haurien de posar “Catwoman” :D l’estic esperant amb candeletes --- igual em fa oblidar q tinc el cul petrificat!

estic acomulant gotets de suc de taronja mentre van passant les hores. Aixo de correr contra el temps te les seves coses. Abans de les 7 ja era fosc i ara que son quarts de 12 ja comença a clarejar de manera important, sobretot a l’est de l’avio. El sopar ha estat decent (tot i una mena de fideus color magenta acompanyats de wasabi q he engullit per poder posar la soja i jalar-me els normaki) i s’espera un esmorzar “calent” un parell d’hores abans d’arribar. Espero q amb aixo no es refereixin nomes al cafe amb llet...

En fin ja paro – es nomes q estava passant revista a les coses q hauria d’escriure a la cronica un cop arribes fins q he vist q tenia el portatil a dalt i mes temps del q desitjaria davant meu... mentre escric aixo encara he aconseguit un nou got de suc de taronja...

i paro tb, pq comença Catwoman – pq negar-ho! :D


apa, fins ara