hi there --
If you ask me why did I wake up at 05:45 AM after going to sleep at
00:35 AM the answer is simple --- SUMO baby ;)
Today there was some sumo festival in the Ryogoku area (for the ones
that have been in Tokyo or have read a lot about it) -- so they start
fighting around 7:30 till 11 and it goes in crescendo --- Some weak
guys start pushing each other out of the ring and after a while
stronger guys (and fattier) guys come out among applauses ---- The
really good ones (say, top 3) recieve all kinds of attentions --
people know their names and oder sumo wrestlers offer them whater to
drink and clean them after they fall down on the sand (since they're
kind of sweat it gets quite nasty when they fall)
The funniest thing is that today -- since it was just a festival --
the order was not decided -- so it was quite like kids on the
playground -- the one who wins stay, the other goes. But how the next
fighter is decided its funny -- they just rush in to the winner a
microsecond after he wins (they starting approching him even before
the end -- they go in the ring with no problems) and almost the first
who touches him deserves fight him --- and so goes on and on. When
there's a change of fighters (the upperlevel fighters come in) they do
some kind of ceremony in which the lower level fighters push the
upperlevel one through the ring and in the end do some roling and go.
The real good ones get like 20 pictures per second during ther combats
--- and they are really superior, I tell you. It was actually quite
exciting
here I post one -- but please visit the galleries and see the other ones
other than that busy as hell, i tell you ;)
See ya
Una poma
el valor d'una poma no es una cosa en q m'hagues fixat mai abans. Mes q res pq era baix. Si volia menjar pomes comprava pomes i pagava el q fos. Pq savia q era quelcom raonable. Barat fins i tot.
Aixo s'ha acabat.
Si tenim en compte q un Euro son 135 Yens i q un euro son 166 pessetes veiem q tot just hem d'afegir un 25% i veiem el preu amb les antigues pessetes.
Aquesta poma val prop de 600 peles
hola-q-tal
i les altres no son taaaaant mes barates tpoc
welcome to japan ...
hola una vegada mes (dia inspirat)
he pensat q abans desitjava sant jordi aixi -- al subject i tirando,
no en deia res al missatge
per aixo intento arreglar el tema i aqui us envio una rosa
(apassionada a totes les noies) i un llibre (de bon rotllo) a tots els
nois.
dit aixo espero no oblidar.-me l'attachment (com m'ha passat amb la
ramesa japonesa...)
What's up y'all?
Check out the new and exciting pictures on the website
http://www.bernatagullo.blogspot.com
if you don't like them I'll give you your time back
guaranteed
Hallo Hallo --
neue bilder sind dabei
link einfach über Galleries A und B -- und ihr sieht alles über
heutige karaoke, und Harazyuku -- ein den komischen Orten Tokyos (so
weit mindestens)
also, http://bernatagullo.blogspot.com
ei gent --
si voleu saber tot el q ha ha donat de si el karaoke d'avui i veure
les espaterrants fotos del cap de setmana passat (finalment el
col.lega s'ha enrotllat) jo de vosaltres em deixaria caure a la web
(http://bernatagullo.blogspot.com -- en cas q encara no la tingueu als
favoritos) i clicaria als 2 links q hi ha per les fotos
n'he fet 2 pq em limiten el nombre de fotos q puc enviar mensualment
--- pero sorprenentment no em limiten el nombre de comptes des de la
mateixa adreça de correu... :D
total -- q mireu les fotos
val la pena
Hi guys --
I don't really have time now, but I want to get this started...
Some may now, but some may not. I'm in tokyo since a couple weeks ago,
starting what will be a 2 and a half years stay. I got a scholarship
to do some research at a very good university in tokyo (the Tokyo
Institute of Technology if you want to know)
at first I just wanted to do some research, but now I'll apply for the
PhD program. I hope it goes ok -- i'll have to take an exam to enter
it and so on --- we'll see...
In this scholarship everything is arranged for us, so we don't freak
out -- they came to the airport and brought us to our assigned room
and so on. Objectively my dormitory is really good --- very new, and
nice, and big and... a bit far from the crowded tokyo, where
everything happens ---- that's why I might try to stay here just 6
months instead of the whole year and move to another dormitory. Anyway
there's way to much foreigners here -- which might be ok now that my
japanese is less (or more?) than poor, but might be a set back when I
start to be able to speak the language...
now I have a 3h japanese course every day, till the end of july, when
I would have nice holydays if I didn't have to prepare for the test :(
We'll see -- 2-3 weeks I'll take for sure :)
some of you it's been really long since I last heard from you --- so,
why not write an email to that guy from barcelona ? I'll be happy to
hear from you :)
till then I send my best regards to y'all :D
have fun!
ps: Very important -- if you want to be in my mailing list (less than
1 email a month) telling you about my doings here in japan, please let
me know :) I might not remember to add your name in the next group
email... (not so good for names, you know)
hoooola q tal
potser caldria esperar a veure q dona de si el cap de setmana per
escriure alguna cosa --- pero ara tinc un moment --- cosa q no he
tingut durant aquesta setmana tu --- quin estres.
Hem començat les classes de japo i prudentment vaig decidir situar-me
al nivell intermig, ja q el llibre q s'hi estudia no n'he fet gaire
tros -- pero passats un dia i mig vaig decidir q no en tenia prou, q
volia mes pillar una mica mes, o sigui q em vaig moure al nivell
superior amb els cracks. I carai si s'hi pilla! la penya domina caig
--- i el q fem com a repassillo es materia 100% nova per mi, o sigui q
els vespres vaig fent el llibre q no he estudiat mai i q donen per
estudiat...
total, q fins les 5 o mes al laboratori dpres ves a casa, organitza't
un sopar amb el forn microones i posa't a fer japo... i mañana mas ---
bastant estressant ---
per sort vaig trobar un espai d'evasio personal q esta molt b -- el
club de cal.ligrafia :) Vaig entrar alla tard i vaig veure 3 persones
i una avia assegudes a l'aula, vaig cap alla i entre angles i japo em
van situar en una taula amb la tinta, el pinzell uns quants fulls i
vinga, fot-li! L'Avia en questio em va escriure el nom en un full amb
tinta vermella amb tots els alfabets japos possibles i aquest va ser
el meu primer exercici --- dpres anava donant-me kanjis (els
ideogrames xungos) i jo alla donant el millor de mi mateix pq s'hi
assembles. Els resultats van sorprendre, pero el cami sera llarg ---
de tant en tant passa la senyora i et corretgeix i tal. El q esta mes
be es q t'has de concentrar tant (pero al mateix temps estar relaxat)
q t'oblides de tot durant un parell d'hores. Ah, i fan pausa del te --
tot i q de te no en vaig veure (ni beure) per enlloc -- hi havia unes
patates fregides i unes galetetes --- una mica de practica de japo :D
si tinc temps m'ho ficare a la rutina, sens dubte.
ah -- i no us he explicat on vaig anar el diumenge passat....
tela telita tela
hi ha un punt a tokyo on la penya rara s'agrupa, aixi, com per
instint... Tot de gent vestida en plan gothic o en plan lolita (o
ambdos! ) s'agrupen alla i seuen o drets i ja esta. El mes heavie son
les noies (algunes ja crescudetes) vestides de nina/nena molt petita
--- es a dir, van amb un vestidet cursi a morir, amb un llaç al cap,
etc. Molta tela. El mes sorprenent es q no son com els punkys de
londres q es cabrejen si els fas fotos (o et demanen pasta) --
aquestes posaven gustoses a tantes fotos com els volguessin fer ...
Alguns fotografs profis feinen autentiques sessions fotografiques
(posa't aixi, posa't aixa...) ---- altra punt remarcable va ser una
americana q ja havia entrat en el rotllo i portava el seu vestit
gothic/lolita --- tenia 19 anys (saben els teus pares q ets aqui?) i
ens va exlpicar q realment no hihavia mes del q es veia --- ni
s'emborratxen, ni es droguen, ni escolten musica, ni se'n van de marxa
--- nomes allo, estar alla disfressats un cop per setmana
(presumiblement amb el mateix vestit, q val una pasta) --- li vam dir
si volia venir a veure un parc d'alla al costat, pero va dir q amb les
botes monstruoses q duia no s'hi veia en cor (!!) Hi haura fotos, no
patiu -- les va fer el col.lega i es penja una mica a l'enviar-les
parlant de fotos --- finalment he aconseguit trobar una manera de
tenir les fotos a intenne de manera autonoma i prou currada --
trobareu un link a la pagina del blog
(http://bernatagullo.blogspot.com) de mometn hi ha les fotos de les 2
festes de comiat i de la festa sota els cirerers florits (hanami
paatii)
i paro
nomes dir q de moment els xinesos no han atacat
--
Hallo hallo --
ich weiss nicht warum jedes mal dass ich ein email schicken will zu erklären was ich gemacht habe und was ich machen werde, kommt irgendwie immer katalanisch! :D
also -- im erste email habe ich nur erklärt was ich hier gerade mache usw, oder? Naja, seitdem viel mehr is passiert... oder vielleicht nict ! keine Ahnung, na ja, am Sonntag war ich mit Chikara in Shibuya, ein besondere ort, auf jeden fall... Zuerst sahen wir viele unterschiedliche Musikgruppen auf die strasse... was kommisch ist das gab's kaum 5 m zwischen den! Da fang es schon an -- Junge Leute (ins besonder mädles) waren ziemlich extrem gekleidet -- eher verkleidet wurde ich sagen ! Aber das war nur das anfang -- nach eine weile waren wir auf eine Brücke in der komisch verkleidete Leute einfach sammeln --- besonders Populär ist das Gothik/Lolita trend (manchmal die kombination von beide!) Also, gab's ziemlich viele mädles (eher 20 oder so) wie puppen verkleidet (oder ganz kleine kinder am Sonntag, so zu sagen) Ich hoffe chikara schik mir bald die bilder so ich hochladen kann -- sonst glaubt mir nicht!
Oooh, und ich bin zum erten mal in Japan ausgeraubt -- aber offizielweise, keine panik. Wir gehen mit chikara ein Handy für mich zu holen. Gibt's überall werbung von kostenlosen sets, also, so teuer sollte es nicht sein --- aber die Frau sagt dass wenn ich Studententarif möchte, muss ich ein Set kaufen -- na ja, die billigste ist 600 JPY, nicht so schlimm. Aber, nur japanisch... hmmm, besser nicht. Also was haben sie zweisprachig mit studenten rabat? Ein wunderschönes handy für 6800 JPY -- hmmm... nicht gerade billig, aber wenn es sein muss, lass es so sein -- das Handy ist doch cool... :)
Also alles war cool bis ich rede mit meinem Nachbar und sag dass er hat doch ein 0 JPY Handy bekommen mit studentenrabat --- !! Schlechte Handy denke ich, um mich zu beruhigen... aber hey -- heute gab's ein mädchen in Japanisch kurs mit GENAU DAS GLEICHE HANDY und sie hat es für 0 JPY mit Studentenrabat -- also 6800 JPY unterschied.... hmmmm ofiziel ausgeraubt --- sogar mit quittung!
aber nicht alles ist so -- eigentlich alles läuft sehr gut --- meine Betreuerin hat sehr gute Verbindungen und die Forschung könnte echt gut sein --- und mein Japanisch, wenn ich ein bisschen weniger über die Website kümmere, sollte schnell besser werden :D heute habe ich meine Stuffe geändert nach oben -- mit den suppercracks :D
Ich früchte viele Leute hat vergessen sich zu melden in die Mailliste zu sein --- deswegen gebe ich euch eine zwite Chance --- wenn ihr in dier liste sein möchtet, bitte bescheid geben! sonst wird es eher schlimm in Kontakt zu bleiben --- und jeden tag erinnern über die ganze leute in Deutschland wird langsam schwierig... also, mindestens 1-linie email, wenn ihr nichts zu sagen habt, ok?
bis gleich!
hola q tal
avui porto un dia excessivament perro per ser el segon cap de setmana --- pero he posat els fonament pq dpres res m'aturi ;) Entre d'altres coses un dels grans exits del dia ha estat passar les croniques q havia posat a simplicitat.net (servidor amb el qual mantinc excel.lents relacions) i m'he passat al servei de google de blogs
la nova web esta a http://bernatagullo.blogspot.com i tb esta ben maca. A priori tb s'hi poden pujar fotos i tal. I tot i q no ho podre fer des de casa espero poder-ho fer des de la uni o m'ho fare pujar per algu de confiança...
d'alguna manera o altra acabara quadrant
en fi ---- aquesta setmana m'he anat convertint en una persona completa. He aconseguit registrar-me com a estudiant (en el formulari vaig haver d'entrar l'ocupacio i edat dels meus pares i germans!) m'he fet totes les assegurances (be, me les ha fet la jefa q em treu les castanyes del foc 2 o tres vegades al dia)
el dimarts em vaig presentar al laboratori (4 contant-me a mi, no us penseu) amb la meva recerca passada i la q tenia intensio de fer. Entre d'altres coses m'ha tocat muntar un mobil amb uns peixos inflats (veure annex) i començar a pensar la planificacio de l'any...
digne de mencio es q he decidit q ja q havia vingut fins aqui i tal, pos mira, q pq no m'hi posava una mica fort i intentava rematar l'estada com a tesi doctoral -- la dona m'ha dit q es pot fer en un parell d'anys q començarien a l'octubre, o sigui 6 mesos mes dels previstos. Ara mateix em sembla una bona idea ---- espero q d'aqui un any tb :D
i passant a un capitol una mica mes sucos ---- vaig comentar a la professora q estaria b trobar estudiants japonesos q volguessin aprendre castella (soc connegut pel meu accent precios de burgos) o angles (accent de lord de Cambridge). Evidentment tenia una certa preferencia per les japoneses (pq negar-ho) pero no li ho vaig dir. La dona, pero, q no te un pel de tonta, em va llegir la ment i va activar la seva xarxa de contactes, q al seu torn van activar la seva xarxa de contactes, etc. i en questio de 3 dies ja tenia 2 o 3 japoneses (en una universitat tecnica, recordem-ho) disposades a fer intercanvi idiomatic :) Aquestes al seu torn tb en busquen d'altres i divendres, quan m'havia de trobar amb una d'elles, va arribar amb grup de 4, amb d'altres q tb. Aixo va ser un pel excessiu i de cara a la setmana q ve he aconseguit reduir els grups a 2. :D Em qden dos dinars per omplir :)
entre els hits de la setmana s'espera la primera sessio de cal.ligrafia (al club de cal.ligrafia de la uni) un concertillo de la orquestra de la uni, i espero ja tenir mobil!
entretant haig de fer la web del departametn --- q he començat fent servir un software (de merda) en japones i q acabare d'alguna altra manera...
a barcelona tot guai? Montpi? Andarra? Myunhen (pronunciat a la japa) ? Santiago del stereo :D ?? Athina ? Parismonamour?
si?
hmmm...
si no lo leo no me lo creo
apa, q vagi b.
ps. el messenger ja em funciona --- pero contra el canvi horari no hi ha cura :D si us connecteu de bon mati hi ha força possibilitats q em trobeu
ei gent ---
no ha calgut esperar-se gaire per tenir el primer terratremol...
aquest mati, a la criminal hora de quarts de vuit, i des de la 12a planta on dormo, he sentit (a pinyon) com es movia tot ---- rotllo elefant, potom potom. No tinc quadres ni gerros, o sigui q no hi s'ha hagut de lamentar cap perdua material. La cosa ha durat un bon rato pero, uns 20s, no com aquella tonteria q va fer a barna fa uns quants anys.
I com si fos per recordar ara acaba de venir una replica --- una mica com un pet amb comparacio, pero aixi m'he aplicat a escriure el mail.
No cal dir q avui he recuperat el manual d'emergencies q em van donar a l'arribar i q vaig deixar a banda... me l'he estat mirant i aquesta gent esta apunt per tot. Ja han pensat q faran quan tinguin un terratremol de 7.9 graus just a sota de tokyo, previsions de morts, danys als serveis basics, els dies q trigaran les reparacions... pq la gent sapiga a q atendre's!
i no se si per l'entusiasme general o q, pero aparentment hem tombat el servidor del moya (on tinc la web) --- esperem q sigui quelcom temporal, seguirem informant.
Ei gent --
per flipar tot aixo, us ho asseguro. Us vaig deixar abans del sopar amb la Midori...
Doncs va estar d'allo mes be -- em vaig clavar un filet bastant impressionant ---- en un restaurant italia, q aixo dels filets els japonesos no ho toquen gaire. En fi, el cas es q em va encarregar q muntes l'ordinador (nou de trinca --- un Dell, agustin) q sera el q fare servir.
Pel q entes la sala on currare hi haura de tant en tant algu mes, pero basicament estara per mi solet :) De fet, pero, i contradient les impressions de la professora, si q fare el curs intensiu de japones (la dona deia q ja estava prou b[!]). Em temo, pero, q a la q acabi el curs començare a fer coses de la investigacio, q aquesta dona relament esta expectant a veure q tinc a explicar (massa?) M'esta dient a veure si m'apunto com a doctorant o q (!! donim temps senyora, q aixo es una decisio gorda)
B, tornant als fets. El divendres vam celebrar, com a bons japonesos, q els cirerers estan florits (yeeehaaa!) total, q vam posar unes taules a un balco i ens vam equipar de jalar i beure. La professora es torna boja amb la cervesa belga, o sigui q en teniem unes quantes ampolles i a partir d'aqui una mica de pa amb formatge (estil belga) i complementat amb sushi, sake i variants diverses. Al final tothom va portar coses i hi havia molt mes menjar i veure del q era raonable -- aixi q em va tocar endur-me els formatges (^_^) i uns panets. A part d'aixo la dona em va regalar un bullidor d'aigua (q et bullin?!) q s'ajunta al regal de 2 plats q ja m'havia fet --- m'esta malacostumant, em temo.
avui dissabte he dormit com un liro i dpres hem anat a fer turisme amb el vei, un brasiler amb aspecte de japo i q parla japo com els deus(en comparacio a mi clar). Total, q hem anat amb la massa de japos a veure un passeig al voltant del riu on hi ha una pila de cirerers (i consequentment una pila de gent fent picnic-botellon a sota)a veure un temple (primer expulsar mals esperits amb una fumera q hi ha, dpres purificar-te amb una aigua i finalment tirar una moneda i pensar un desig o fer una promesa, es facil). Total, q dpres al mes pur estil Lost in Translation ens n'hem anat a un restaurant on t'havies de cuinar el jalo (!!) hem demanat una especie de truites rares, q podies escollir els ingredients. Jo m'he encomanat al bon criteri del brasiler i han arribat 2 bols plens d'ingredients i l'ou ja trencat a sobre, total a barrejar i a fer a la planxa q teniem integrada a la taula (oju). Els veins de la taula eren uns japos i ens han donat un parell de consells. El girar la truita era el mes complicat. Al final una pila de salses i salsetes i voila, l'omerette.
A la tarda hem anat a Akihabara, com la ronda de sant antoni pero a lo bestia -- realment flipes a sac. Gadgets de tot tipus i colors, tot bastant atapeit i sobretot molts i molts. Mobils guapos guapos -- pero en general son mes grans q els q corren per barna, potser pq hi capiga el pantallon q porten -- aqui els encanten aquests q es pleguen, pero a mi no se si m'acaben de convencer...
Dema fem una altra cirerers-party amb un colega japo q vaig coneixer a munich, a veure q tal. Una cosa es segura: atapeit.
aprofito per dir q si be soc un confes seguidor dels mails comunitaris, els mails personals son personalment contestats ;) he dit.
a veure si aconsgueixo pujar alguna mena de foto
fins ara
La meva arribada al pais del sol naixent ha estat quasi tan deplorable com la pel.li de Catwoman...
En la trobada amb els amics alemanys s'ha fet un regal enverinat; de la inocent Jasmin ha vingut un cor de xocolata d'una companyia de baix cost. Alla al mig, i sent mes aviat escèptic respecte a la xocolata he decidit (erroniament) ficar-la a la ronyonera amb la resta de documents superimportants. El cas es q com era previsible la xocolata no ha aguantat ferma com una pedra i ha deixat petjada al q ha anat trobant per alla, entre d'altres la targeta de desembarcament q s'ha d'entregar a les autoritats en arribar. Aquesta estava sensiblement tacada com d'oli, la qual cosa li donava un aspecte lamentable. Per sort la senyoreta q m'ha tocat no tenia ganes de perdre el temps mentre s'anava allargant la cua i m'ha dit q era igual... vaia tela –d'aixo se'n diu entrar per la porta gran. A continuacio ens han anat agrupant a tots els q anavem amb la beca, q hem resultat ser una pila venint de diferents paisos i ens han fet passa a una saleta, on una noia et feia firmar moltes vegades i al final et donava 25000 yens (algo mes de 30.000 peles) --- q pel q he vist avui en tens per pipes i poc mes. Per sort el taxi q ens ha dut fins la residencia el pagava el koizumi, q sino ni ho expliquem, q ha sortit la broma al voltant de 140€ --- yeah. Al baixar del taxi ens han vingut a buscar uns de la residencia q ens han assignat un ajudant (en tenen un parell per planta) i aquests s'han ocupat d'explicar-nos com omplir tots els papeleos de la resi i a ensenyar-nos una mica el tema. Per la meva perplexitat a mi m'ha tocat una japonesa q parlava castella amb accent de chile – hola-q-tal. Ha estat el dia q he parlat mes castella des de fa molt de temps. La veritat es q aquestes tasques se les prenen molt seriosament, m'ho ha ensenyat tot a consciencia i quan ja m'ha deixat a l'habitacio quasi ja volia una mica de calma. La residencia aquesta es una cosa bastant friki-technologica. La cosa mes heavie es q tinc una targeta q m'obre l'habitacio, m'activa la electricitat un cop dins, em permet obrir una taquilla si m'envien paquets grans i el mes hevie, m'identifica per carregar dines al compte de prepagament per llum, aigua i telefon de l'habitacio. Si se t'acaba el credit et tallen la llum --- aixi de clar. Naturalment el dia q te'n vas et tornen el q hi tinguis. Per evitar haver d'estar pendent del credit cada x temps una practica pantalleta a l'habitacio m'indica el credit q em queda tant amb telefon com amb les altres coses combinades. Tinc una nevera molt decent, un climatitzador, telefon (llamadas internas de la resi gratis) intenne, microones i un water supersonic. Per l'aspecte ja veus q no es normal – primer de tot al seure veus q esta calentet pq no et sobti la fredor del plastic, un cop feta la feina 3 botons s'ocupent de netejar el q s'hagi de netejar. Un d'aquests no el fare servir mentre no em canviï de sexe. L'alegria q es monta quan descobreixes el boto de massatge (!) i el regulador de temperatura s'acaba quan veus q no te integrat l'eixugat per aire --- amb la qual cosa has de recorrer al paper de tota la vida i encara fent-ne servir mes q normalment amb el mullader organitzat (mai t'acabes de fiar q ja n'hi hagi prou). En fin coses de japos. Be, el cas es q quan he tornat a l'habitacio dpres del primer intent d'anar a comprar alguna cosa per jalar sense diners m'ha trucat la tutora aquesta per si volia anar a fer una volta o algo. Jo li he dit clarament q tenia gana i m'ha portat a una especie de colmado on es pot comprar tota mena (japonesa) de menjar preparat. Armat amb arros i altres histories ens hem dirigit cap a un parc q pretesament havia d'estar alla al costat. El cert es q hem caminat força i jo ja em pensava q defalliria, quan hem trobat una pedra fantastica on hem admirat la badia de Tokyo, sobre la qual –per cert—tinc vistes des del balconet de l'habitacio. Dpres hem seguit caminant i hem passat per uns grans magatzems tipus maremagnum pero com a minim un tros imitava un mercat antic i era entretingut de mirar. Finalment hem anat al super per cobrir les meves necessitats mes immediates. Entre els hits del super destacar les teles integrades a les neveres q t'expliquen jo-q-se-q i els microones a la sortida per escalfar el q acabes de comprar i ficar-t'ho entre cap i coll. El toc pintoresc s'ha donat al mati quan m'ha ensenyat una especie de mercadillo (d'1 parada) q es monta a la residencia on venen verdura i fruita. El fan un parell de cops per setmana pq es veu q sino has d'anar un pel lluny. El mes divertit es q quan hi vas poses el teu cabas a una cua de cabassos la qual has d'esperar religiosament encara q ja tinguis tot el q vols i el del teu davant encara decideixi quantes pastanagues s'emporta. Coses de japonesos.
Dema em vaig a empadronar o algo per l'estil i dpres em porten a la uni. Al vespre sopo amb la Midori (la profe q em tutoritzara la recerca) i espero q algu mes... recordem q no tinc ni la mes remota idea de l'edat i/o aspecte d'aquesta, de ben segur benerable, persona.
en fi – m'estic enrotllant molt massa i sera questio de parar ---- mes q res pq m'estic clapant. Imagineu una nit no domir mes d'una hora i en una posicio fatal i a les 12 del migdia del dia seguent escriure un mail de pagina i mitja...
apa fins ara
Aixecar-me dutxar-me i aquestes coses no han estat pas tan diferents q d’un dia normal. A diferencia d’altres anades a l’aeroport aquesta vegada mon pare tb hi ha vingut --- hem arribat alla mega d’hora i la simapatica lufhansera no ha posat problemes (nomes faltaria) amb els 24 orgullosos quilos de la meva unica maleta.
Tot en ordre – arribo a la porta q posa el bitllet i m’adono q no he esmorzat i q tinc mes d’una hora i mitja per davant... total, m’acosto a un txiringuito d’aquells i m’equipo amb unes Chips-Ahoy --- despres de menjar-me’n 8 me’n canso. Ataco un llibre de la historia del japo q em va regalar el meu germa sense mes dil.lacions. Pero, pero algun motiu, els llibres d’historia m’ensopeixen mes quan mes remots son. O sigui q he fet un cop d’ull a l’ultim capitol, q tpoc he aconseguit culminar. Amb tot aixo la curiositat m’intrigava. Qui seria el company de viatge q m’acompanyaria? La lufthansera m’havia dit q l’altre noi ja havia reservat els seients i q ens havien posat junts. Havia de ser un noi jove i sol. No n’hi havia gaires. Aprofitant un trasllat per anar a beure aigua increpo un paio q tenia al darrera, un pel gran, pero q podia ser. No es aixi. Cosa rara q l’altre noi no hi sigui penso. Mes raro encara q quan s’acosta (molt) l’hora d’embarcament el senyal de la porta canvia a ni mes ni menys q Palma de Mallorca. Te nassos la cosa. Q no cundeixi el panic Bernat. Ves a investigar. Miro a unes teles i resulta q no es la porta 31 sino la 32. Capritxos del controlador aeri de torn segurament. Total, q a l’acostar-me alla ja estava al cosa força animada i detecto un xaval q em mira amb posat inquisitiu. Dpres de deixar-li es 3 segons per preguntar l’assalto jo. Aquesta vegada si. Ens posem a xerrar i m’explica els canapes q em vaig perdre a la “recepcion del embajador en su residencia”. Vatua. La bona noticia es q per remordiments o algo (el bitllet va costar al Koizumi quasi 3800€) es veu q ens han passat a classe preferent – vaig al mostrador i m’ho confirmen. Perfecte. L’aventatge mes rellevant es q no hem hagut de fer tot el passadis de la mort fins la cua, on habitualment soc ubicat. I aixi tb he pogut sortir mes rapid per anar a trobar la comitiva colegues alemanys q han vingut a l’aeroport a veure’ns una vegada mes! Jo encantat, arribo alla i teniem menys d’una hora. Total, q es veu q hi ha una cerveseria (air bräu, nom enginyos) q serveien mig litre de birra a 2€, tota una ganga q no podem deixar passar. Total q sense perdre un minut seiem demanem, fem les fotos de rigor (hi havia una japonesa a la comitiva) ens empassem la birra (el cul quasi a sant hilari) i cagant llets cap a embarcar. Per sort no hi havia gaire cua al control de passaports i la porta estava alla al costat.
Aquesta vegada no hem estat tan de sort – classe normalissima. El xaval fins i tot ha preguntat q ens constaria passar a primera classe (?!) i es veu q uns 600 € --- un suplement per un bitllet de 3800 ---- te nassos la cosa. No ho hem fet :D a mes estem separats (parlo en present pq encara hi soc) jo no tinc ningu al costat i abans ha vingut una estona. La gran pel.licula Taxi en Nueva York ha obert la seleccio cinefila q ens han preparat – dpres han fet la segona part de la Bridget jones (de la qual he suat) i en algun moment haurien de posar “Catwoman” :D l’estic esperant amb candeletes --- igual em fa oblidar q tinc el cul petrificat!
estic acomulant gotets de suc de taronja mentre van passant les hores. Aixo de correr contra el temps te les seves coses. Abans de les 7 ja era fosc i ara que son quarts de 12 ja comença a clarejar de manera important, sobretot a l’est de l’avio. El sopar ha estat decent (tot i una mena de fideus color magenta acompanyats de wasabi q he engullit per poder posar la soja i jalar-me els normaki) i s’espera un esmorzar “calent” un parell d’hores abans d’arribar. Espero q amb aixo no es refereixin nomes al cafe amb llet...
En fin ja paro – es nomes q estava passant revista a les coses q hauria d’escriure a la cronica un cop arribes fins q he vist q tenia el portatil a dalt i mes temps del q desitjaria davant meu... mentre escric aixo encara he aconseguit un nou got de suc de taronja...
i paro tb, pq comença Catwoman – pq negar-ho! :D
apa, fins ara
Entrades
