hoooola de nou
aixo de 2 en un dia es quasi excessiu, pero es q ja son 3 coses q m'han passat aqui, i q dubto q puguin passar enlloc mes...
en fi, hora de dinar, qdem un frances, un australia un equatoria i un catala (no no es un acudit!) --- em falta pasta o sigui q anem a treure'n. Total que estem mig xerrant mentre vaig traient la pasta --- la quantitat desitjada eren 30.000 yens (220 Euros -- per passar la setmana). Fins aqui tot normal. La questio es q de sobte la maquina s'obre per on no es habitual i diu, reculli els calers. La questio es q alla dins nomes hi havia unes monedes... 32 Yens! uns 23 centims! El moment de panic ha estat quan per un moment m'he imaginat q no podent donar-me els 30.000 pq no tenia prou pasta al compte, m'havia donat el q em qdava! harl. Per sort el tema ha estat q una mica mes amunt de la tecla de 10.000 hi ha el 2 i l'he liat amb la pantalla tactil... Pero --- algu ha vist un caixer q doni monedes? I q fins i tot doni monedes de 1 yen??? (1 Japanese yen = 0.00733508349 Euros google dixit)
fins aqui la primera cosa...
la segona cosa ja es mes japa... Ni q suigui de karate kid tothom sap aixo dels sufixos de respecte. Diguis com et diguis et cau un "san" al final (recordem, daniel-san, etc) El cas es q jo he vaig aprendre a classe de japo q entre col.legues de feina els tios es criden amb el sufix de "kun" (yamamoto-kun, ishikawa-kun etc) ---- confirmant la lliço vaig observar q la professora anomenava l'altre paio del laboratori Misawa-kun, fins i tot parlant en angles. Doncs jo apunta i dispara va i li dic aixi :) Al començament van riure, per la sorpresa q comences a fer servir els sufixos, vaig pensar --------- NOOOOOOOOO o aixo es el q m'ha dit avui la jefa. Com q el paio aquest es master de 2n any i jo "en aquel entonces" era un mer estudiant de recerca ell estava per sobre meu i per tant m'hi havia de referir coma "san" Ell, per la seva banda em podia anomenar "kun" a plaer. Total --- q just ara q se q li hauria d'haver dit "san" podre començar-li a dir kun, pq des q vaig arribar m'he convertit en estudiant de doctorat, "per sobre" d'un ras estudiant de master, si es q.... te pebrots el tema aquest.
el paio aquest pero no us penseu q es un estirat... amb el seu trencat angles em va dir q em dirigis a ell pel seu sobrenom, o sigui en plan col.lega total ---- per desgracia com s'anomena la gent els uns als altres quan estant de lleure o quan estan al curro (davant d'altres persones) no te pq ser el mateix.
ajunteu aixo amb l'advertiment q vaig rebre d'intentar deixar de fer servir el pronom personal "tu" --- tot i q existeix ("anata") no s'utilitza pq es considera de mala educacio.... cal referir-se pel nom (el cognom, de fet) seguit del san, kun o el q sigui. Es veu q les noies tenen una certa llicencia per fer servir "anata" -- en canvi els tios ens hem d'enrecordar dels noms... aquestes normes pero tpoc son de ferro --- segur q hi ha algun context en q no apliquen i aqui es on ficare la pota :D
per acabar ara quan tornava quan anava a buscar la bici veig q el paio q vigila el parquing de bicis (q per cert l'han canviat, ja no es el vellet q em queia tan b) el tio esta alla ajupit i curvat amb el cap cot mentre fuma un cigarret amagant-se del mon. Si hagues entrat pel davant igual no l'hagues vist, pero venint de l'ascensor ho he vist de ple i he deixatun "bon vespre" ---- quan sortia amb la bici el tio disculpant-se... "ho sento, no tornara a passar... " mare de deu, si es a l'aire lliure el parquing aquest! "faci faci, q a mi m'es igual " li he dit ----
en fin, viure per veure
veure per creure
son bojos aquests japonesos...
fins ara
aixo de 2 en un dia es quasi excessiu, pero es q ja son 3 coses q m'han passat aqui, i q dubto q puguin passar enlloc mes...
en fi, hora de dinar, qdem un frances, un australia un equatoria i un catala (no no es un acudit!) --- em falta pasta o sigui q anem a treure'n. Total que estem mig xerrant mentre vaig traient la pasta --- la quantitat desitjada eren 30.000 yens (220 Euros -- per passar la setmana). Fins aqui tot normal. La questio es q de sobte la maquina s'obre per on no es habitual i diu, reculli els calers. La questio es q alla dins nomes hi havia unes monedes... 32 Yens! uns 23 centims! El moment de panic ha estat quan per un moment m'he imaginat q no podent donar-me els 30.000 pq no tenia prou pasta al compte, m'havia donat el q em qdava! harl. Per sort el tema ha estat q una mica mes amunt de la tecla de 10.000 hi ha el 2 i l'he liat amb la pantalla tactil... Pero --- algu ha vist un caixer q doni monedes? I q fins i tot doni monedes de 1 yen??? (1 Japanese yen = 0.00733508349 Euros google dixit)
fins aqui la primera cosa...
la segona cosa ja es mes japa... Ni q suigui de karate kid tothom sap aixo dels sufixos de respecte. Diguis com et diguis et cau un "san" al final (recordem, daniel-san, etc) El cas es q jo he vaig aprendre a classe de japo q entre col.legues de feina els tios es criden amb el sufix de "kun" (yamamoto-kun, ishikawa-kun etc) ---- confirmant la lliço vaig observar q la professora anomenava l'altre paio del laboratori Misawa-kun, fins i tot parlant en angles. Doncs jo apunta i dispara va i li dic aixi :) Al començament van riure, per la sorpresa q comences a fer servir els sufixos, vaig pensar --------- NOOOOOOOOO o aixo es el q m'ha dit avui la jefa. Com q el paio aquest es master de 2n any i jo "en aquel entonces" era un mer estudiant de recerca ell estava per sobre meu i per tant m'hi havia de referir coma "san" Ell, per la seva banda em podia anomenar "kun" a plaer. Total --- q just ara q se q li hauria d'haver dit "san" podre començar-li a dir kun, pq des q vaig arribar m'he convertit en estudiant de doctorat, "per sobre" d'un ras estudiant de master, si es q.... te pebrots el tema aquest.
el paio aquest pero no us penseu q es un estirat... amb el seu trencat angles em va dir q em dirigis a ell pel seu sobrenom, o sigui en plan col.lega total ---- per desgracia com s'anomena la gent els uns als altres quan estant de lleure o quan estan al curro (davant d'altres persones) no te pq ser el mateix.
ajunteu aixo amb l'advertiment q vaig rebre d'intentar deixar de fer servir el pronom personal "tu" --- tot i q existeix ("anata") no s'utilitza pq es considera de mala educacio.... cal referir-se pel nom (el cognom, de fet) seguit del san, kun o el q sigui. Es veu q les noies tenen una certa llicencia per fer servir "anata" -- en canvi els tios ens hem d'enrecordar dels noms... aquestes normes pero tpoc son de ferro --- segur q hi ha algun context en q no apliquen i aqui es on ficare la pota :D
per acabar ara quan tornava quan anava a buscar la bici veig q el paio q vigila el parquing de bicis (q per cert l'han canviat, ja no es el vellet q em queia tan b) el tio esta alla ajupit i curvat amb el cap cot mentre fuma un cigarret amagant-se del mon. Si hagues entrat pel davant igual no l'hagues vist, pero venint de l'ascensor ho he vist de ple i he deixatun "bon vespre" ---- quan sortia amb la bici el tio disculpant-se... "ho sento, no tornara a passar... " mare de deu, si es a l'aire lliure el parquing aquest! "faci faci, q a mi m'es igual " li he dit ----
en fin, viure per veure
veure per creure
son bojos aquests japonesos...
fins ara
Entrades
