hoiooola q tal
es tard -- i es diumenge... i no obstant escric. Hmmm... dec haver perdut el sentit comu, dema estare zombie tot el dia, i em convertire amb una mala persona (em passa quan tinc son) ---- NO, fals. I pq? PQ DEMA ES FESTA--- YEEEEEEHHA :) si nena si, dema es festa -- el dia de l'esport. Com? No se celebra a barcelona? Amb lo important q es fer esport, sembla mentida ... En fin, jo no tinc intencio de celebrar-ho fent esport precisament --- una activitat insana i plena de perills! Sense anar mes lluny la machiko anava coixa avui pq ahir jugant a basquet no anava amb el calçat adequat i va acabar amb els dits del peu esquerra masegats.
En fin, si us explico aixo es pq avui hem anat al festiaval de Jazz de Yokohama --- sona com si ho fes cada 2 per 3 aixo de anar a festivals de jazz, pero no es aixi--- ni molt menys. De fet m'ho va dir un colega q el final ha acabat no venint... amb el canvi hi he guanyat, pero :D (tot i q m'ha afusellat a missatges ameneceant q venia, jo fent-me el suec :D)
Sense ser precisament economic, la veriat es q ha estat de putissima mare, si se'm permet el llenguatge. I sino tb, pq els fets son els fets. Tot i q la musica començava a les 12 entre pitos i flautes ens hem presentat alla a les 3 i amb gana, o sigui q de fet hem anat nomes a 2 concerts. Pero quins concerts. En especial el segon ha estat apoteosic --- piano, baix, bateria i un xilofon gegant amb un paio no-japones q deu ser el guru del xilofon o algo, pq era l'autentic amo del tema. Algo espaterrant. Els altres, especialment el piano tb eren uns fora de serie (pel meu criteri ignorant com a minim)
en fi -- tot aixo sense oblidar q el dissabte hi va haver fiest a cal chikara --- una gran ocasio com sempre per esbargir-se :) Aqui a les festes pero tothom porta algo, i no coses lamentables estil llauna d'olives la espanyola.... en fin, normalment em presento amb 6 llaunes de birra i un bon taco de formatge (un luxe per aqui) --- aquesta vegada, pero vaig innovar i vaig decidir anar a veure la botiga de l'oriol balaguer, el xocolater internacional catala ... (oju la web q es tremenda, www.oriolbalaguer.com) -- com a bon xocolater internacional tenia una botiga petiteta i moooolt fashion. quasi tant com els preus dels bombons q venia... Un dia es un dia i zas capseta de 12 bombons per un ull de la cara :) Una vez a l'año hace daño pero mira, q le vamos a hacer :D Aqui se'm va acabar el pressupost per portar res mes ... la gracia es q per arribar alla, per primer cop vaig sabe fer funcionar el yahoo.co.jp pq em digues quins trens havia d'agafar, quan trigaria i quan em costaria. Tot clavat al minut. Of course.
He carregat unes quantes fotos -- com podeu comprovar la casa del chikara es va convertir amb un club salsero :) finalment el javier em va ensenyar uns passos d'aquests enravessats dels q et qdes amb el personal :) ara nomes falta saber-los fer a la pista de ball sense trencar el braç de la noia (no trivial)
uf com sempre cronica tipo persiana -- els q teniu feina i no prou criteri com per deixar-ho per un altre moment, les meves excuses ;) els altres (i tots plegats de fet) gracies per llegir les ximpleries q em passen i dpres escric
fins ara
recordeu la dita: "un email es un regal"
ps. penya gmail baixeu-vos ja el google talk, ni q sigui per saber quan us envien correus :) i qui sap si la farem petar un dia d'aquests... si algu vol sumar-se el club q ho digui sense vergonya!
es tard -- i es diumenge... i no obstant escric. Hmmm... dec haver perdut el sentit comu, dema estare zombie tot el dia, i em convertire amb una mala persona (em passa quan tinc son) ---- NO, fals. I pq? PQ DEMA ES FESTA--- YEEEEEEHHA :) si nena si, dema es festa -- el dia de l'esport. Com? No se celebra a barcelona? Amb lo important q es fer esport, sembla mentida ... En fin, jo no tinc intencio de celebrar-ho fent esport precisament --- una activitat insana i plena de perills! Sense anar mes lluny la machiko anava coixa avui pq ahir jugant a basquet no anava amb el calçat adequat i va acabar amb els dits del peu esquerra masegats.
En fin, si us explico aixo es pq avui hem anat al festiaval de Jazz de Yokohama --- sona com si ho fes cada 2 per 3 aixo de anar a festivals de jazz, pero no es aixi--- ni molt menys. De fet m'ho va dir un colega q el final ha acabat no venint... amb el canvi hi he guanyat, pero :D (tot i q m'ha afusellat a missatges ameneceant q venia, jo fent-me el suec :D)
Sense ser precisament economic, la veriat es q ha estat de putissima mare, si se'm permet el llenguatge. I sino tb, pq els fets son els fets. Tot i q la musica començava a les 12 entre pitos i flautes ens hem presentat alla a les 3 i amb gana, o sigui q de fet hem anat nomes a 2 concerts. Pero quins concerts. En especial el segon ha estat apoteosic --- piano, baix, bateria i un xilofon gegant amb un paio no-japones q deu ser el guru del xilofon o algo, pq era l'autentic amo del tema. Algo espaterrant. Els altres, especialment el piano tb eren uns fora de serie (pel meu criteri ignorant com a minim)
en fi -- tot aixo sense oblidar q el dissabte hi va haver fiest a cal chikara --- una gran ocasio com sempre per esbargir-se :) Aqui a les festes pero tothom porta algo, i no coses lamentables estil llauna d'olives la espanyola.... en fin, normalment em presento amb 6 llaunes de birra i un bon taco de formatge (un luxe per aqui) --- aquesta vegada, pero vaig innovar i vaig decidir anar a veure la botiga de l'oriol balaguer, el xocolater internacional catala ... (oju la web q es tremenda, www.oriolbalaguer.com) -- com a bon xocolater internacional tenia una botiga petiteta i moooolt fashion. quasi tant com els preus dels bombons q venia... Un dia es un dia i zas capseta de 12 bombons per un ull de la cara :) Una vez a l'año hace daño pero mira, q le vamos a hacer :D Aqui se'm va acabar el pressupost per portar res mes ... la gracia es q per arribar alla, per primer cop vaig sabe fer funcionar el yahoo.co.jp pq em digues quins trens havia d'agafar, quan trigaria i quan em costaria. Tot clavat al minut. Of course.
He carregat unes quantes fotos -- com podeu comprovar la casa del chikara es va convertir amb un club salsero :) finalment el javier em va ensenyar uns passos d'aquests enravessats dels q et qdes amb el personal :) ara nomes falta saber-los fer a la pista de ball sense trencar el braç de la noia (no trivial)
uf com sempre cronica tipo persiana -- els q teniu feina i no prou criteri com per deixar-ho per un altre moment, les meves excuses ;) els altres (i tots plegats de fet) gracies per llegir les ximpleries q em passen i dpres escric
fins ara
recordeu la dita: "un email es un regal"
ps. penya gmail baixeu-vos ja el google talk, ni q sigui per saber quan us envien correus :) i qui sap si la farem petar un dia d'aquests... si algu vol sumar-se el club q ho digui sense vergonya!
Entrades
