Croniques del Bernat

Sempre m'ha agradat mirar la gent
Cada persona amb qui ens creuem pel carrer, a l'ascensor etc te tota una historia al darrera que no ens podem ni imaginar. No obstant m'agrada intentar-ho. Normalment, pero la brevetat de l'encontre no permet entrar en massa detalls... Potser es per aixo que m'agrada anar amb metro. Alla mentre seus, si no portes res per llegir no et queda mes remei que mirar els que t'envolten o el cablejat de les parets de color "de gos com fuig" (desconec si aquesta expressio es diu mes enlla de casa meva)  els quals de seguida tens dominats. Alla assegut si et poses a mirar fixament algu es forca violent, pero d'entrada ja tens una situacio millor per observar. Amb l'aficio aquesta que us deia de mirar per la finestra obre la possiblitat a observar a traves del reflex i intentar imaginar quina mena de vida, quina mena de persona es la que s'asseu a nomes un parell de llocs de distancia. Sempre m'ha meravellat que gent absolutament desconeguda sigui capac de compartir l'espai de manera tan civiltzada (o no).
Els japonesos no miren massa la gent. Fins i tot jo amb la meva pinta barbuda i rinxolada no desperto mirades penetrants mes enlla d'alguna criatura encara no ensenyada a la manera japonesa de no fer res que pugui molestar el vei. No obstant, jo segueixo mirant. I el fet que els matins (i vespres i a qualsevol moment) hi hagi un nombre tan elevat de gent dormint al metro em dona un oportunitat unica de mirar la gent. Clar q es gent dormint i no fan gran cosa. De tota manera es entretingut. Alguns s'adormen amb el mobil obert a la ma, d'altres amb el llibre. D'altres dormen i no ho sembla, altres dormen amb la boca oberta (!!) Alguna vegada he sentit fins i tot algun ronc. Des de barcelona deu ser dificil d'imaginar, pero us asseguro que al mati a vegades sembla que hi hagi hagut una bomba de neutrons que afecta nomes a japonesos... i comencen de joves a dormir eh/, no us penseu. Avui el tren anava forca buit i n'hi havia un q directament s'hi havia tombat (mig cos) i zas alla dormint. Quan he baixat encara hi era.
M'agrada mirar la gent.
Molt mes que mirar coses.
fins ara