es de l'any passat, pero jo la vaig veure a l'avio tot anant cap a barcelona aquest nadal i em va agradar força
Always san-chôme no yûhi (2005): "Always san-chôme no yûhi (2005)"
Gràcies a la marta i a les seves gestions he pogut afegir uns quants vídeos que va fer el Kristoffer amb la càmera supermolona que s'acabava de comprar. D'entrada ho he posat tot de nou amb la mateixa música, per adonar-me que de fet la intro musical no aporta res i no va massa a to amb les imatges, així que amb una mica de bricolatge musical amb l'Audacity m'he carregat la intro i ara ja comença la festa des del començament
aquesta vegada si que n'estic prou satisfet --- espero que us agradi
fins ara
L'altre dia mentre rescatava fotografies de CDs que estaven a punt de quedar inservibles, i seguidament pujar-les a Internet abans que el meu propi ordinador quedes inservible, vaig trobar totes les d'alemanya, entre d'altres les de les diverses oktoberfests i starkbierfests... en aquell moment no li vaig donar mes importància, però en sentir la cançó de Viva Colonia que tenia per alguna carpeta de l'ordinador vaig veure clar que calia fer un vídeo commemoratiu...
no es que hagi quedat massa bé, però com que ja està fet...
potser en faré alguna reedició en color i amb més videos... Marta, me'ls vas donar en un CD, però ja no se on paren! A veure si recuperem algun dels videos que va fer el Kristoffer i ho combinem tot plegat!
Hoooola que tal,
no se si us ho he comentat mai, però d'entrada els Japonesos no són molt donats a fer conyes gaire pujades de to, ni ironies, i acudits, ... en fi, que de riure riuen, però no els uns dels altres.
Un format estandard de humoristes és un tipus amb mala baba que intenta que un novell faci alguna cosa bé, cosa que no aconsegueix massa. El fet que s'enfadi i es desesperi fa riure al personal. Bé i de fet uns quants minuts encara s'aguanten...
En fi, aquesta vegada us vull ensenyar una cosa molt estranya --- més que res perquè és un humor bastant absurd, potser no en les linies del Monthy Pyton flying circus, però tampoc es queda curt.
En essència el gat va dient noms de províncies del Japó i tots repeteixen. Per algun motiu la cosa va degenerant...
en fi, us ho deixo aqui
fins ara
| i finalment de propina un vídeo d'uns grans magatzems on vam anar... pel que sembla pujar a un trasto d'aquests reforça la ronyonada, mals d'esquena etc... | |
hola que tal,
com veieu em disposo a recuperar el temps perdut amb una petita allau de posts al blog --
seguint amb la historia del mòbil que escrivia ahir, ah estat un petit drama (incloent un dia que la machiko s'havia deixat les claus i no em va poder contactar), però amb final feliç, ja que m'he canviat el mòbil per un de millor a un preu irrisori. I no he perdut cap número de telèfon perquè l'antic ha estat trobat --- només caldrà una mica de paciència per refer la llibreta d'adreces. I ben pensat potser hi ha telèfons que valdria més treure :D (gent que ja no viu al japó, telèfons que no saps ni de qui són...)
el cas es que el nou mòbil és una passada --- i això que és el més tirat del mercat ! :) em disposo q ensenyar-vos una funció, que tot i les limitacions que té, és prou divertida. És el reconeixement de caràcters a traves de la càmera! Que naturalment va lligat a un diccionari intern Japonès --> Anglès i Anglès --> Japonès. El primer dels 2 es especialment interessant, ja que la introducció de caràcters que no coneixes és tot un problema... que si comptar els traços, que si reproduir-los a mà... no són les millors opcions, en canvi si posant-hi una càmera al davant pots saber que diu, tot això de mes que tens :) en fi, us deixo amb el petita demo que he preparat
hola que tal,
realment fa temps que no escric i no és bo --- potser es que encara dura l'efecte nadal i no hi ha res que em cridi a comunicar-me?! NO! la qüestió es que no he trobat el moment, vet-ho aquí.
farem una repassada ràpida...
any nou al Japó: es el moment de menjar "Mochi", una pasta feta a base de farina d'arròs, que en el millor dels casos has fet tu mateix a base de picar arròs amb un martell de fusta gegant -- com un morter, però a lo bèstia.
Pels que no els vagin les emocions fortes sempre el pots comprar, amb boniques decoracions... com va fer la Machiko
en va fer una sopa, que bé, si de gust era bona, diguem que va ser "plat únic" :)
una altra cosa que cal fer en començar l'any es el Shinnenkai, o reunió (festa) d'any nou --- en aquest cas ho vam fer a casa amb amics meus, ja que des d'abans de l'estiu que no havien fet... En fi, va ser prou entretingut, i va servir per fer endreça a la casa, que ja li tocava. També tenim un carregament de patates i altres snacks per passar la resta de l'hivern. 
i finalment, una altra historia que no podria sinó passar al japó ...
dilluns vaig anar a fer una entrevista a un indi en un hotel bastant tremendo de Tokyo, però l'home tenia un canvi de plans i per allargar l'entrevista em va convidar a pujar al taxi camí de la seva següent cita... doncs bé en algun moment vaig perdre el mòbil -- i quasi segur que en el taxi, però res, ni trucant a l'hotel, ni al lloc dels taxis va donar cap resultat de res. Suposo que a Barcelona m'hagués semblat normal, però aquí em va venir una certa indignació "com pot ser que no hi sigui? si jo li he deixat!" Total, que ahir vaig començar a mirar per quin canviar-me'l... fins que vaig veure que la cosa costava al voltant de 77EUR, que em va semblar una mica heavy, tenint en compte que el mòbil antic encara funcionava perfectament... per sort m'havien enviat una propaganda amb un descompte d'uns 30 EUR si em canviava el mòbil al gener (providència gloriosa), total que ja resignat avui vaig a una nova botiga amb el descompte i va i em diuen que me'l canvien de franc (!) -- i que nomes pago uns costos de gestió d'uns 12 EUR
zas, i he sortit amb el mòbil tant content...
i com no podia ser d'altra manera, en arribar a casa, una carta dels de la companyia de telèfons, amb un paper de la policia que deia que podia passar a buscar el mòbil quan volgués... ! I jo que em pensava haver perdut (finalment) alguna cosa aquí al Japó... no n'aprendré mai! Això sí, el nou mòbil mola un ou.
demà anem a un shinnenkai amb els amics de la Machiko
fins ara
hola que tal! aqui va un altre especte dramatic...
hola que tal,
entre regals i canelons us deixo amb el document gràfic de fins on va arribar la locura Orquidea --- un restaurant chines & karaoke que ens va "recomanar" l'alex... :D
pintava una mica xungo, però quan vam entrar en calor va ser tota una altra cosa!
ah, i les fotos, aquí i tots els videos de la nit aquí
Hoooola que tal,
Si no recordo malament, quan vaig baixar el Juliol a Barcelona, us vaig explicar que m'havien fet un vídeo per una reunió "d'innovadors" que es feia a sitges... La cosa no passaria d'aquí si no fos perquè la inscripció al seminari aquest que durava 2 dies valia 1200 Euros i hi havia tots els peixos grossos del país en qüestió de innovació.
Doncs sí, enmig de tot de gent que està fent coses brutals van posar el meu vídeo... i encara més, l'han posat a Internet!!
Si algú vol veure el que els vaig explicar aneu aquí i cliqueu a la fletxeta que surt al costat del meu nom... comprovareu que no estava gens nerviós i que sóc completament humil :D "¿En que estàs innovando? En las personas" Toma!!!
Hooola que tal,
quan estic segur que encara algun dels que eren ahir per Cai Celi potser encara dorm, ja he acabat de pujar les fotos i, el que és més, fer un Muvee de tot plegat --- ha ajudat que la banda sonora ja estava decidida; despres de sentir la canço de Dover 15 vegades, amb bogeria transitòria del Mauri i la Paloma (per citar-ne només dos) ho he combinat tot en un i zas, aquí va!
(si no veieu un vídeo aquí sobre, cliqueu aquí o baixeu-vos el plug-in de flash)
bueno, pero com que les fotos passen volant, potser hi voleu fer un cop d'ull més detingut... cliqueu a la foto
i els vídeos estan venint... (aquí hi ha el del subidón amb dover-- no es veu res pero la pista de so val la pena!)
Entrades
