un curtmetratge per l'aniversari de ma germana... :)
i l'assaig...
aviat farà un parell d'anys que soc al Japó (jarl!) i encara no m'he cansat de posar coses que em semblen sorprenents i dignes de menció (per això les menciono, precisament...)
en fi, que l'altre dia sortint del metro vam veure una especie de vagó en miniatura...
mirant-ho amb mes detall vam veure que era uns prestatges plens de llibres...
les normes per fer-ho servir eren ben senzilles...
"el préstec es lliure i gratuït. Un cop te l'hagis llegit, si us plau retorna'l"
a veure quan duraria un prestatge com aquest a Barcelona...
ah -- en una altra dimensió i com a epígraf freak, he posat un Del.icio.us Tagometer a la dreta, una especie de caixeta que diu quanta gent a guardat aquest blog en un compte del.icio.us... pels que aneu descol.locats es una pàgina web que et permet guardar enllaços a pagines que et semblen d'interès, posar-los etiquetes, veure si hi ha altra gent que també la te guardada, veure quines altres pagines tenen guardades... en fi, del.icio.us no es cap descobriment de la setmana passada --- només que m'he baixat l'última extensió per firefox que integra el tema a l'explorador... en fi, paro. Si us pica la curiositat creeu un compte i afegiu-me... i sinó deixeu-ho tal qual i ja frare desaparèixer la caixa d'aquí un parell de setmanes, com he fet desaparèixer la cançoneta aquella que hi havia...
apa, fins ara
ah un parell de videoclips japonesos per matar el temps --- el primer es de la banda sonora de Brave Story... ah, i es veu que el cantant es dels mateixos budistes q nosaltres em diu la machiko...
el segon serveix per dir adéu... o Sayonara :)
això dels posts va a ratxes segons sembla...
en fi, aquí va el vídeo d'una pantalla tàctil gegant de shibuya, perquè la gent s'orienti...
Gràcies a la marta i a les seves gestions he pogut afegir uns quants vídeos que va fer el Kristoffer amb la càmera supermolona que s'acabava de comprar. D'entrada ho he posat tot de nou amb la mateixa música, per adonar-me que de fet la intro musical no aporta res i no va massa a to amb les imatges, així que amb una mica de bricolatge musical amb l'Audacity m'he carregat la intro i ara ja comença la festa des del començament
aquesta vegada si que n'estic prou satisfet --- espero que us agradi
fins ara
L'altre dia mentre rescatava fotografies de CDs que estaven a punt de quedar inservibles, i seguidament pujar-les a Internet abans que el meu propi ordinador quedes inservible, vaig trobar totes les d'alemanya, entre d'altres les de les diverses oktoberfests i starkbierfests... en aquell moment no li vaig donar mes importància, però en sentir la cançó de Viva Colonia que tenia per alguna carpeta de l'ordinador vaig veure clar que calia fer un vídeo commemoratiu...
no es que hagi quedat massa bé, però com que ja està fet...
potser en faré alguna reedició en color i amb més videos... Marta, me'ls vas donar en un CD, però ja no se on paren! A veure si recuperem algun dels videos que va fer el Kristoffer i ho combinem tot plegat!
Hoooola que tal,
no se si us ho he comentat mai, però d'entrada els Japonesos no són molt donats a fer conyes gaire pujades de to, ni ironies, i acudits, ... en fi, que de riure riuen, però no els uns dels altres.
Un format estandard de humoristes és un tipus amb mala baba que intenta que un novell faci alguna cosa bé, cosa que no aconsegueix massa. El fet que s'enfadi i es desesperi fa riure al personal. Bé i de fet uns quants minuts encara s'aguanten...
En fi, aquesta vegada us vull ensenyar una cosa molt estranya --- més que res perquè és un humor bastant absurd, potser no en les linies del Monthy Pyton flying circus, però tampoc es queda curt.
En essència el gat va dient noms de províncies del Japó i tots repeteixen. Per algun motiu la cosa va degenerant...
en fi, us ho deixo aqui
fins ara
Hoooola que tal,
Si no recordo malament, quan vaig baixar el Juliol a Barcelona, us vaig explicar que m'havien fet un vídeo per una reunió "d'innovadors" que es feia a sitges... La cosa no passaria d'aquí si no fos perquè la inscripció al seminari aquest que durava 2 dies valia 1200 Euros i hi havia tots els peixos grossos del país en qüestió de innovació.
Doncs sí, enmig de tot de gent que està fent coses brutals van posar el meu vídeo... i encara més, l'han posat a Internet!!
Si algú vol veure el que els vaig explicar aneu aquí i cliqueu a la fletxeta que surt al costat del meu nom... comprovareu que no estava gens nerviós i que sóc completament humil :D "¿En que estàs innovando? En las personas" Toma!!!
Hola que tal,
avui us presento les festes que fem prou regularment a ca el Tetsuya (Tecchan pels amics), un dels budistes que viu prop de casa. De fet hi ha un edifici on n'hi ha molts que hi viuen, i el Tecchan es un d'ells -- la seva mare viu en un dels apartaments del pis de sota, i fins i tot la seva àvia viu en un altre. En aquestes festes, on hi participa l'avia, la mare, una altra família sencera (que també viu a l'edifici) i uns quants fitxatges més. En fi, bàsicament jalem i bevem força tots plegats. Molt bon ambient.
doncs sí, aquí hi ha un link a la notícia del diari sport on surt el següent vídeo...
i aquí la prova que són els mateixos freaks amb qui he vist alguns partits del barça... (bé, ja sabeu que fanàtic, fanàtic tampoc sóc, exactament...)
al Japó fer les coses bé no fa vergonya. Tothom sap que es bo fer estiraments abans de començar la jornada laboral, i què millor que seguir uns exercicis de la ràdio amb música? Per algun motiu però no m'imagino res similar per Barcelona...
Quan la realitat és més freak del que podíes imaginar
5 comentaris Publicat per Bernat Agullo a 00:35aquest vídeo és veridic. Aquest tio (?) ja l'he vist diverses vegades en aquesta sortida de l'estació de Shinjuku. Freak de nassos.
perdoneu la quantitat de material d'avui
ara no recordo com l'anomenaven a tv3, però suposo que la majoria sabreu que un tipus que sortia jugant perillosament amb les criatures perilloses (valgui la redundància) del planeta, la va dinyar el passat 4 de setembre, precisament jugant amb una criatura perillosa --- pel que sembla una enrampada amb un peix manta.
en el seu dia el marçal va fer el comentari (de fet jo me'n vaig assabentar a través seu). Doncs be, avui que la machiko no és per casa m'estava mirant un Daily Show del passat 14 de setembre i ha sortit un paio a l'entrevista amb qui he rigut bastant. Hi ha un fragment dedicat al caçador de cocodrils... en pau descansi.
ahir al vespre vam anar de festa com feia temps que no hi anàvem... el millor de tot és que no ens n'havíem fet gaire la idea --- d'entrada tot indicava que seria un sopar amb gent de Soka Gakkai de la zona, ah i una amiga taiwanesa de la machiko -- total, que havíem quedat a les 6 i anar bebent, anar menjant, se'ns van fer quarts de 12!! (i tot el festival per uns 25€ per persona, prou bé no?) però els japonesos, quan s'hi posen, s'hi posen, i després de una festa en fan una altra, així que pràcticament tots vam seguir la festa al karaoke del costat de casa --- fins a quarts de 3! allà naturalment vam seguir bebent -- i cantant, es clar.
he fet un vídeo d'aquests molons per commemorar l'esdeveniment...
ah, aquí hi ha les fotos en el format tradicional
suposo q a hores d'ara ja ho sabeu, pero per si queda algun despenjat, em confessare.
Soc un friki i m'agrada provar totes les coses noves q trobo per la web
i per tant llegeixo blogs on expliquen les coses noves de la web
aquest d'aqui es molt recomanable; i es en aquest on he trobat la web de muveeMix -- i es de les coses mes brutals que he vist ultimament (i us ho diu un friki)
jo simplement he pujat un video i quatre fotos, he seleccionat un estil, he pujat una canço (q he triat a potra, pero encaixa perfectament) i zas, l'he deixat coent-se. Quan s'acaba de fer (un parell de minuts) t'envien un mail ---- i aqui teniu el resultat, q trobo q es molt heavy. Amb aquest, prometo no posar mes coses de la merce ja al blog...
Ei, si algu vol provar de fer-se el seu, digueu-m'ho i presentant-vos a 5 de vosaltres em fan una subscripcio per un any :) http://www.muveemix.com
Ja ho se ha ho se, la merce ja no hi es --- pero q voleu q hi faci, vivim del record... aiiiixxx !
en fi, que he vist qa encara no havia donat sortida a aquest video on la merce surt (si be breument) guarnida amb una yukata autentica, deixada per una amiga de la machiko. Si no ho heu fet encara, feu un cop d'ull a les fotos, i haurieude poder-la veure en toal plenitud al mes pur estil japones
el lloc amb mes teles i gent volent creuar per metre quadrat
el lloc de les botigues d'electronica, manga i sexe (botigues separades en general)