doncs si, ara que torna a sortir el sol progressivament (però encara no fa el que es diu calor) les dones japoneses (en general les que passen dels 40, diria) s'anticipen a la climatologia i es disposen a contrarestar els efectes nocius que el sol te sobre la seva pell...
quan caminen evidentment fan servir els "paraigües de sol" que tenen pinta de paraigües però es fan servir per parar el sol --- i no són el que coneixem com a para-sol (eh, listos!) -- tot i recorden lleugerament al michael jackson, aquests paraigües tenen el seu encant. Però que passa quan van amb bicicleta? -- doncs es posen la mascara de soldador... o quasi. I d'encant, precisament, poc.
amb aquestes mascares protegeixen el seu cutis del sol, i de fet de qualsevol persona que les miri... juntament amb les mascares de cirurgià que es posen pel carrer (i a la feina/escola) per evitar al.lèrgies i contaminar la gent amb els seus virus, diria que són la 2a cosa mes freak japonesa...
ah, i com a col.lofó una nota friki del google-maps, que ara permet afegir informació als mapes per clarificar com anar a un cert lloc ---- pels que volgueu venir fins a casa, proveu el següent link http://tinyurl.com/2mcv89
vinga, fins ara
al Japó fer les coses bé no fa vergonya. Tothom sap que es bo fer estiraments abans de començar la jornada laboral, i què millor que seguir uns exercicis de la ràdio amb música? Per algun motiu però no m'imagino res similar per Barcelona...
Hoola que tal,
no escric res al blog des del 20 de novembre i això no pot ser. Mes que res perque han passat coses prou transcendents...
La primera passa cada any a la mateixa data, i aquest no ha estat una accepció. El 24 de novembre la meva edat es va veure inapel·lablement incrementada una vegada mes. Per sort, com les anteriors vegades amb només un any.
No obstant, aquest any el que va canviar es la ubicació de tal esdeveniment, i es que ens en vam anar a corea de dijous a diumenge (tot i que amb el viatge la cosa queda força escapçada). L'ocasió, val a dir, no era el meu aniversari (que també) sinó el casament de la Hitomi (japonesa) i el Shin Kyon Hoon (corea), parella que es va coneixer a través de la Machiko. En el casament que van fer al Japó la Machiko va jugar el paper d'amiga del nuvi, i en el de corea tots dos vam jugar el paper d'amics de la núvia, per equilibrar, sense massa èxit, els convidats.
El casament en si va ser tot un tema. El van fer tradicional 100%, amb uns vestits que jo no havia vist mai. Descriure'ls portaria massa estona, així que us poso una foto de la nuvia amb fons de fulles vermelles que ha quedat prou xula
Això, però, va ser el dissabte, a l'arribada el dijous vam anar a fer una barbacoa a la coreana amb el Joan Cané (germà de la famosa validadora empadronada a les corts) i unes amigues seves, després vam seguir amb uns quants col·legues més fer unes birres per Seül. Aquí va una altra prova del moment
El divendres va ser l'únic dia sencer que vam poder dedicar al turisme clàssic i no el vam desaprofitar, el moment de l'any en que hi vam anar va ser un gran encert, ja que tots els arbres tenien colors fantastics, que quedaven a més perfectes amb el palau de no sé quin rei que vam anar a veure... 
això si, el menjar picava un ou. Jo em pensava que anava ja entrenat d'aquí al Japó, amb el wasabi i uns fideus picants que mengen (raamen) i vaig descobrir que no era ningú davant dels menjars vermells coreans...
bé, espero que aquest retorn em permeti respirar una estona, tot i que prefereixo escriure poc i sovint
apa fins ara
Aquest es un tema que ha passat avui dimecres al vespre, és a dir, és quelcom que encara no ha passat a Barcelona...
Ens hem trobat a les 7 del vespre amb l'Edo, un tailandès a qui la Machiko va ensenyar Japonès fa 4 o 5 anys.
Primer hem anat a menjar Sushi i després a una Izakaya, on apart de beure (tenen gran varietat de alcohols i còctels) també es pot menjar, sempre en petites racions. De fet no sé perquè es fascinen tant amb les tapes, si de fet ells ja en tenen i en mengen sovint...
Total, que per acabar hem decidit demanar postres i, com prou bé llegiran aquells que estudien Japonès (una nombrosa minoria), a la tercera columna hi posa: KU-RE-MA-KA-TA-RAA-NA... ergo, crema catalana! 
Evidentment ha estat demanada per duplicat... i de les millors cremes catalanes que he menjat amb molt de temps! (i infinitament millor que la que vaig menjar al 'Sábado Sabadete', un restaurant espanyol que hi ha aquí a Tokyo on tot es barat menys el preu)
Potser per les coses que poso aquí al blog, sospito que més d'un s'imagina la vida aquí a tokyo és gresca i xerinola. Per contrastar aquesta visió dels fets, us explicaré una notícia trista recent. La Soka Gakkai (el budisme aquest que fem) s'organitza per zones, de manera que un cop al més fas una reunió amb la gent de la zona a casa d'un d'ells (normalment d'algun dels que ho coordinen, o algú amb la casa gran) i allà apart de fer algunes pregaries bàsicament es comparteixen històries de com el practicar el budisme ha ajudat a superar alguna dificultat, o algun èxit recent. De fet pots explicar gairebé qualsevol cosa. Doncs bé, un dels membres d'aquest grup, potser el mes divertit, per aspecte i per les bromes, va tenir un infart, i després d'una setmana a l'hospital entre la vida i la mort, va morir el passat dissabte. Doncs bé, es veu que ja tampoc no és molt habitual aquí al Japó, però el cas es que de l'hospital el van portar a casa, on el van tenir de cos present 1 dia (crec). Diumenge vam anar-hi a donar el condol, i, carai, em va impactar força veure un mort així, simplement tapat amb uns llençols, amb les ulleres i la bitlletera al costat del llit. Un cop vam encendre un incens i li vam dedicar unes pregaries la seva dona ens va ensenyar la cara, que és el que es fa en aquests casos segons sembla. L'endemà van fer una cerimònia a casa pels amics budistes de la zona on ja era dis d'un taüt, Però on obrint unes porteta encara podies mirar la cara. Aleshores encara dimecres hi ha la cerimònia oficial en un tenatori i el dijous al mati encara una altra cerimònia on s'incinera.
ahir al vespre vam anar de festa com feia temps que no hi anàvem... el millor de tot és que no ens n'havíem fet gaire la idea --- d'entrada tot indicava que seria un sopar amb gent de Soka Gakkai de la zona, ah i una amiga taiwanesa de la machiko -- total, que havíem quedat a les 6 i anar bebent, anar menjant, se'ns van fer quarts de 12!! (i tot el festival per uns 25€ per persona, prou bé no?) però els japonesos, quan s'hi posen, s'hi posen, i després de una festa en fan una altra, així que pràcticament tots vam seguir la festa al karaoke del costat de casa --- fins a quarts de 3! allà naturalment vam seguir bebent -- i cantant, es clar.
he fet un vídeo d'aquests molons per commemorar l'esdeveniment...
ah, aquí hi ha les fotos en el format tradicional
Hola q tal,
avui sere mes lleuger-- nomes pretenc enseyar-vos la foto panoramica q vaig fer des de dalt d'un gratacels a Ebisu -- Ebisu es un lloc prou conegut, nogensmenys pq una de les cerveses amb mes renom (i amb mes preu) de les q hi ha per aqui es diu aixi. De fet pero la casa mare es Sapporo, (capital de la illa del nord, hokkaido). En fi, a ebisu tenen una especie de showroom on ensenyen el proces d'elaboracio, la historia de la marca etc. I alla vaig veure q efectivament abans de la 2a guerra mundial els Japonesos, quan escribien horitzontalment (tot i q majoritariament era verticalment) escribien de DRETA a ESQUERRA i no d'esquerra a dreta com fan ara. Realment em sembla un canvi molt heavy... de fet com q quan escriuen verticalment les columnes avancen cap a l'esquerra l'antic sistema es mes coherent, pero hmmm... realment els americans els van fer canviar aixi com aixi?! ara imagina't q els japonesos haguessin guanyat -- l'angles s'escriuria de dreta a esquerra? o mes encara, verticalment?
aquest post trenca una llança en favor en la llibertat direccional en l'escriptura -- ara q porto un temps aqui trobo l'escriptura vertical molt mes efectiva i elegant. Es l'unica manera de no discriminar entre els q escriuen amb la dreta o l'esquerra.
Pels que vau mirar el video de la machiko i la hitomi (l'autentica reina del mega-fotomaton) potser us vau quedar amb les ganes de veure els resultats... doncs aqui van. Per una vegada em permeto posar-los tots junts, pq es com prenen sentit :)
Com veieu no gaire mes ha passat des que la merce va venir... (T_T) = cara plorant
Be, no es del tot cert, pero em feia gracia posar-les de totes maneres :) 
Ja ho se ha ho se, la merce ja no hi es --- pero q voleu q hi faci, vivim del record... aiiiixxx !
en fi, que he vist qa encara no havia donat sortida a aquest video on la merce surt (si be breument) guarnida amb una yukata autentica, deixada per una amiga de la machiko. Si no ho heu fet encara, feu un cop d'ull a les fotos, i haurieude poder-la veure en toal plenitud al mes pur estil japones
la imatge d'un fotomaton nomes per fer-te unes fotos horribles pel carnet d'identitat es nomes una part de la historia aqui al japo. Tots sabem la propensitat dels japonesos per fer fotografies i per ser fotografiats -- ara b, afegim aixo l'ego de l'adolescencia, el temps lliure i el voler fer alguna cosa amb els amics. Els japos (i de fet a la xina i sospito q a corea tb) hi ha una uns fotomatons que en fan 3 com un dels nostres (o mes) hi ha com un banc al mig i tot es blanc i ampli, aixi q hi pots entaforar bastanta gent --- aleshores per 400 yens (menys de 3 eur) et fa fins a 6 photografies. A mes ja et posen una musica entremig pq calculen q vols anar canviant de posicio amb tots els amics q has ficat alla dins. Naturalment en una pantalla veus en tot moment com quedara cada una de les fotos. Ah, m'he deixat de dir q tot plegat es amb un fons verd q queda eliminat de les fotos finals, com els homes del temps i tal, de manera q pots fer fotos mes surrealistes. Fins aqui podria semblar un simple fotomaton revolucionat, pero es q al final tens una pantalla tactil amb dos llapis per operar-les i pots anar editant les fotos afegint-los estrelletes, cors, tifes tipu arare, llunes i una infinitat d'altres simbols --- la veritat es q es molt professional i jo flipo q sigui tan barat. A mes les fotos surten en forma d'adhesiu de manera q te les puguis enganxar a l'estoig, al mobil o on et sembli oportu. Aqui teniu el video de la Machiko i la Hitomi en ple extasi d'edicio ---
l'adolescencia va tornar a sortir
La diada ha passat depressa i corrents per tokyo, ja que la merce se'n va a Kyoto. Ara mentre escric deu ser ja apunt de pujar el tren. Les presses matutines es poden constatar amb el fet q la merce porta uns mitjons a la ma mentre aguanta la senyera-estelada-pero-dissimulada --- en fi coses del directe
Ha estat un cap de setmana de turista fiesta i sobretot de jalar i beure a sac, i sino pregunteu-li a ella. Aviat carregarem les fotos i videos del vaixell on vam pujar ahir --- si anaves guarnit a la japonesa (que ja avanço q la merce tb hi anava) per 10 EUR birra a dojo durant 2h (el q dura el trajecte tancat) -- apart d'aixo una gentada de boig i fiest :)
en fi, pero no ens desviem. Feliç diada a tothom :) 
Ahir al vespre vam anar amb la machiko i dues companyes de la feina a shimbashi. (chiho-san i, atencio q va en serio, shin-chan --- a partir de shindo-san deriva a Shin-chan) Shimbashi es un lloc on es congreguen els Salariman (els homes japonesos q treballen fins tard i dpres van a jalar i a beure), tot i q ni una ni l'altre parlava gaire angles, les dues estaven molt motivades amb la visita de la merce i se la miraven força quan anava provant plats :D
deu n'hi do el q vam beure per ser un dimecres... primer cervesa, dpres sho-chu (un alcohol destilat de tubercols segons vaig entendre) i finalment una mica de sake,pq no fos dit. Total en aquest ultim stage ens van porta l'ampolleta amb 4 gotets. I per gravar el moment li volia fer la foto a la merce, q per completar va agafar l'ampolla fent com si se'n poses mes... aixo va fer saltar a les 3 dones (machiko, shin-chan i chiho-san) ja q no s'estila aixo de posar-se un mateix l'alcohol. Jo fins aqui ho sabia, pero a mes vaig saber que se suposa q et passara si ho fas. Per dones la pena es bastant dura, incapacitat de trobar marit, i pels homes la fi de qualsevol promocio dins de l'empresa. Aixi q la foto recull el moment en q shin-chan salva a la merce de quedar-se per vestir sants. Gracies Shin-chan!!! 
Entrades
