Croniques del Bernat

Aquest es un tema que ha passat avui dimecres al vespre, és a dir, és quelcom que encara no ha passat a Barcelona...
Ens hem trobat a les 7 del vespre amb l'Edo, un tailandès a qui la Machiko va ensenyar Japonès fa 4 o 5 anys.
Primer hem anat a menjar Sushi i després a una Izakaya, on apart de beure (tenen gran varietat de alcohols i còctels) també es pot menjar, sempre en petites racions. De fet no sé perquè es fascinen tant amb les tapes, si de fet ells ja en tenen i en mengen sovint...
Total, que per acabar hem decidit demanar postres i, com prou bé llegiran aquells que estudien Japonès (una nombrosa minoria), a la tercera columna hi posa: KU-RE-MA-KA-TA-RAA-NA... ergo, crema catalana!

Evidentment ha estat demanada per duplicat... i de les millors cremes catalanes que he menjat amb molt de temps! (i infinitament millor que la que vaig menjar al 'Sábado Sabadete', un restaurant espanyol que hi ha aquí a Tokyo on tot es barat menys el preu)