Que què carai investigo...?

Hola de nou a tothom,
entre una cosa i l'altre aquesta setmana encara no havia escrit res...
aprofitarem per comentar una mica el que vaig presentar a Nagoya, que pels comentaris que ha rebut aparentment hi ha qui està interessant en el contingut :)
Doncs bé, potser a alguns de vosaltres us vaig explicar que estava estudiant les diferències culturals "i tal" i bé de fet això vaig estar fent durant una bona temporada. Llegir llibres sobre diferencies culturals, els efectes, les causes, les anècdotes, etc. Finalment però ha calgut combinar-ho amb alguna cosa amb una mica mes de substància i utilitat... (al cap i a la fi no sóc el primer que s'interessa per les diferències culturals)
doncs bé, semblara xocant, i potser ho és, però estic estudiant els Indis (els de la Índia, eh!) que viuen al Japó. I d'aquests m'estic centrant amb els que treballen en tecnologies de la informació i/o finances (software o pasta, vaja). El nucli de l'estudi es la carrera professional d'aquesta gent, que van estudiar, quines feines han fet i perquè han anat canviant. Es tot un món, us ho asseguro. El tema sobretot és, que carai fan uns indis treballant al Japó quan podrien ser a qualsevol altre banda que parlessin anglès, o com a mínim que el parlessin més que els Japonesos...
Tenint en compte que encara no me n'he trobat cap que tingues pensat venir a viure el Japó, té la seva gràcia anar investigant com han anat canviant d'opinió, com s'ho fan per viure per aquí, si parlen o no parlen el japonès (la majoria no massa), en fi, conèixer històries de gent que realment poden fer bastant el que volen: les empreses es foten d'osties (amb perdó) per tenir-los. Mentre van treballant els van trucant "head-hunters" (aquest nom es d'allò més sinistre) per oferir-los feines més ben pagades. I és que les empreses (estrangeres) per les quals treballen tenen com a alternativa enviar d'altres bandes a viure i treballar al japó, i això val molts diners, i 2 de cada 3 (per dir algo) triguen una bona temporada a agafar-li el truc a això de viure al Japó. Els indis aquests s'adapten al que es troben i les empreses encantades de no haver-los de compensar pel trasllat, per trobar-los un lloc quan tornin, por que no s'adaptin... i els tios parlen anglès i dominen, que més vols.
Amb tot, cada tipus es un món, i fins que no comences a definir els grups que hi ha etc, la cosa pren el seu temps. Bé de fet el que porta més temps de tot es trobar-los, i és per això que m'apunto a tot seminari sobre la economia de la Índia, festes índies, en fi, tot el que comenci per "indi-". O quasi.
De moment suposo que amb això ja en teniu prou i de sobres :) De tant en tant toca, que hi voleu fer. Ara bé com a part mes lúdica del post, deixeu-me presentar la cagada (lamentable) dels de la organització del congres -- no calen comentaris suposo
univercityzoom
i per acabar la foto oficial amb la meva jefa i la xinesa del laboratori
IMG_7376
apa, fins ara

1 Comment:

  1. Catalina cs said...
    Hi ha un ball molt guapo i divertit, que va néixer al mateix temps que el rock, el swing,... i es diu Indy.

    A més si vols estar informat de l'actualitat de Barcelona que no surt als mitjans convencionals, també pots mirar l'indymedia.org

    T'han servit?! que be!

Post a Comment