ei ei ei,
notícia bomba!! m'han concedit 450.000 yens (2824 euros) per desenvolupar la meva recerca fins el febrer de l'any que ve... es exàctament el 45% del que havia demanat --- però tenint en compte que havia inflat el pressupost expressament un 210% (gent que em transcrigui les entrevistes, un viatge a la Índia a fer treball de camp... ) el resultat és més que satisfactori :) Fins ara m'ho havia de pagar tot de la pròpia butxaca... bé, qui diu pròpia diu pròpia del govern japonès que em paga el sou cada mes :D
en fi, a partir d'ara amb les classes de català i la beca tot anirà més lleuger :)
el que sí que em fa una certa por es la quantitat de paperassa que cal fer per justificar cada yen que has gastat (o que no has gastat tot i haver-lo demanat)...
en fi, ja ho trobarem --- de moment doncs la bona notícia que m'han donat pasta :)
Hola de nou a tothom,
entre una cosa i l'altre aquesta setmana encara no havia escrit res...
aprofitarem per comentar una mica el que vaig presentar a Nagoya, que pels comentaris que ha rebut aparentment hi ha qui està interessant en el contingut :)
Doncs bé, potser a alguns de vosaltres us vaig explicar que estava estudiant les diferències culturals "i tal" i bé de fet això vaig estar fent durant una bona temporada. Llegir llibres sobre diferencies culturals, els efectes, les causes, les anècdotes, etc. Finalment però ha calgut combinar-ho amb alguna cosa amb una mica mes de substància i utilitat... (al cap i a la fi no sóc el primer que s'interessa per les diferències culturals)
doncs bé, semblara xocant, i potser ho és, però estic estudiant els Indis (els de la Índia, eh!) que viuen al Japó. I d'aquests m'estic centrant amb els que treballen en tecnologies de la informació i/o finances (software o pasta, vaja). El nucli de l'estudi es la carrera professional d'aquesta gent, que van estudiar, quines feines han fet i perquè han anat canviant. Es tot un món, us ho asseguro. El tema sobretot és, que carai fan uns indis treballant al Japó quan podrien ser a qualsevol altre banda que parlessin anglès, o com a mínim que el parlessin més que els Japonesos...
Tenint en compte que encara no me n'he trobat cap que tingues pensat venir a viure el Japó, té la seva gràcia anar investigant com han anat canviant d'opinió, com s'ho fan per viure per aquí, si parlen o no parlen el japonès (la majoria no massa), en fi, conèixer històries de gent que realment poden fer bastant el que volen: les empreses es foten d'osties (amb perdó) per tenir-los. Mentre van treballant els van trucant "head-hunters" (aquest nom es d'allò més sinistre) per oferir-los feines més ben pagades. I és que les empreses (estrangeres) per les quals treballen tenen com a alternativa enviar d'altres bandes a viure i treballar al japó, i això val molts diners, i 2 de cada 3 (per dir algo) triguen una bona temporada a agafar-li el truc a això de viure al Japó. Els indis aquests s'adapten al que es troben i les empreses encantades de no haver-los de compensar pel trasllat, per trobar-los un lloc quan tornin, por que no s'adaptin... i els tios parlen anglès i dominen, que més vols.
Amb tot, cada tipus es un món, i fins que no comences a definir els grups que hi ha etc, la cosa pren el seu temps. Bé de fet el que porta més temps de tot es trobar-los, i és per això que m'apunto a tot seminari sobre la economia de la Índia, festes índies, en fi, tot el que comenci per "indi-". O quasi.
De moment suposo que amb això ja en teniu prou i de sobres :) De tant en tant toca, que hi voleu fer. Ara bé com a part mes lúdica del post, deixeu-me presentar la cagada (lamentable) dels de la organització del congres -- no calen comentaris suposo
i per acabar la foto oficial amb la meva jefa i la xinesa del laboratori
apa, fins ara
Doncs si, finalment ja torno a ser persona.
Després d'una setmana d'allò més infernal, ha tornat la calma a la vida del pingüí i puc dedicar uns minuts al meu estimat blog :)
la setmana passada va ser l'esprint final cap a la presentació que vaig fer al congres de la Societat Japonesa de Ciències Administratives --- on el 95% de les presentacions son en Japonès, però legalment la gent hi pot presentar coses en Anglès, tot un detall no massa comú per aquí...
Doncs bé, per variar, els seminaris de preparació es van basar amb la tònica, "la teva presentació és superficial", "has de pensar més profundament", "ajunta els diferents conceptes"... en fi, eufemismes de "no fas més que marejar la perdiu, xato"
tot i anar corregint per on em deia la cosa no acabava de millorar, i com em temia (amb l'experiència d'un altre congrés) el feed-back real arribaria el dia abans de la presentació, i així va ser... la tarda abans va i em diu que canvii l'estructura de la presentació... cosa que implicava canviar la introducció i bona part de les conclusions, i això tocava fer-ho ja a l'habitació de l'hotel, amb el meu "portàtil" de 4kg (trayedia portar-lo amunt i avall)
es va canviar tal com deia, i bé, quedava mes entenedor... tal va ser l'alleujament que després d'anar a sopar vam anar a fer uns vins a dalt del gratacels de l'estació de nagoya... i quan vaig mirar el rellotge eren quarts d'11! i encara no havia practicat ni una vegada!! (La presentació era l'endemà a les 9:30), una miradeta, i la soneta dolça em va derrotar.
Potser l'optimisme també va fer calcular a la baixa el temps que calia per arribar a la universitat, i enlloc d'arribar 20 min abans de començar la sessió, vam arribar (corrent) just quan havia de començar, retardant el tema un parell de minuts, parell de minuts que aquí al Japó conten... En fi, sort que no era el primer, perquè vaig estar la primera mitja hora intentant recuperar l'alè i conscienciant-me: "no vagis ràpid, no vagis ràpid..." i es que als assajos sempre em sobrava temps.
En fi, no haver assajat va ajudar a anar amb la calma... fins al punt que quan tot just començava a presentar els resultats va sonar la campana que deia que em quedaven 5 min!! Trayedia. Vaig fer un sprint lamentable fins al resum i vaig assaltar les conclusions a 100 per hora. Realment crec que ningú va entendre gaire res, i a jutjar per les preguntes així va ser. Quan portàvem 2 min del torn de preguntes amb un silenci sepulcral, una Japonesa va dir que efectivament no havia entès res de res i que potser la propera vegada podíem portar algun full explicatiu amb les paraules clau traduïdes, com a mínim. A l'últim moment però, un tipus que acaba d'entrar va sortir i amb anglès va dir, davant la meva estupefacció, que realment el tema era molt important i que calia seguir aquest tipus de recerca -- SI NENA SIII! . Tenint en compte que els comentaris que havia rebut en altres congressos eren de l'estil, "això no és realista" "no he entès el que volies dir" "exactament quin es el missatge de la teva presentació"... va ser tot un altre estil.
La jefa també va quedar satisfeta i a veure si a partir d'ara ja és mes caminar un camí que no pas naufragar al so de la jefa, com he fet fins ara...
poc a poc vaig entenent que vol dir això de fer recerca :)
Us deixo amb un mosaic d'una foto meva que he fet en un plis en una pagina d'intenne. 
Entrades
