Croniques del Bernat

Potser per les coses que poso aquí al blog, sospito que més d'un s'imagina la vida aquí a tokyo és gresca i xerinola. Per contrastar aquesta visió dels fets, us explicaré una notícia trista recent. La Soka Gakkai (el budisme aquest que fem) s'organitza per zones, de manera que un cop al més fas una reunió amb la gent de la zona a casa d'un d'ells (normalment d'algun dels que ho coordinen, o algú amb la casa gran) i allà apart de fer algunes pregaries bàsicament es comparteixen històries de com el practicar el budisme ha ajudat a superar alguna dificultat, o algun èxit recent. De fet pots explicar gairebé qualsevol cosa. Doncs bé, un dels membres d'aquest grup, potser el mes divertit, per aspecte i per les bromes, va tenir un infart, i després d'una setmana a l'hospital entre la vida i la mort, va morir el passat dissabte. Doncs bé, es veu que ja tampoc no és molt habitual aquí al Japó, però el cas es que de l'hospital el van portar a casa, on el van tenir de cos present 1 dia (crec). Diumenge vam anar-hi a donar el condol, i, carai, em va impactar força veure un mort així, simplement tapat amb uns llençols, amb les ulleres i la bitlletera al costat del llit. Un cop vam encendre un incens i li vam dedicar unes pregaries la seva dona ens va ensenyar la cara, que és el que es fa en aquests casos segons sembla. L'endemà van fer una cerimònia a casa pels amics budistes de la zona on ja era dis d'un taüt, Però on obrint unes porteta encara podies mirar la cara. Aleshores encara dimecres hi ha la cerimònia oficial en un tenatori i el dijous al mati encara una altra cerimònia on s'incinera.