Croniques del Bernat

en el jardí d'un hotel no massa lluny de la universitat, on hem anat avui per ser el primer seminari del semestre...

doncs si, ara és el tema de conversa aquí al japó... quan floriran els cirerers? quan quedem per menjar i beure sota un cirerer?

jo ja havia sentit rumors que hi havia un cirerer florit a Shinkjuku, i vam anar a comprovar-ho... la veritat es que no sabia que hi hagues un parc d'aquestes dimensions... val 200 yens entrar-hi, però val la pena, es gegant i te una part estil japonès, una part estil anglès i una part estil francès. Ah, i molts molts cirerers. Si obriu la foto i mireu amb detall veureu com la gent s'aglomera sota el cirerer en qüestió per fer fotos com a bojos. A poder ser amb la càmera del mòbil i així canviar la imatge de fons --



les prediccions diuen que aquest diumenge tokyo ja hauria d'estar florit --- de moment ens haurem de conformar el que hi ha...

hola que tal,

acabem la setmana... una setmana que entre pitos i flautes ha passat volant -- el dimecres festiu (equinocci de primavera!) i dijous i divendres a yokohama, fent de suporter (una vegada més) de la jefa, que presentava un póster al congrés de la societat de sociologia del japó... sobre els vellets que han anat venint de tant en tant a la uni al concurs de fotografia (lamentable) que hem estat fent -- que si els ajuda tant, i els estimula, i...

total que he pensat que era moment d'actualitzar el blog --- i per compartir una cosa que amb el temps que fa que sóc pel japó encara no havia vist, i que vaig flipar.
Tothom qui hagi vist "lost in translation" o a qui hagi donat la tabarra amb les meves històries del japó sabrà que els karaokes aquí no són una tele penjant del sostre d'un restaurant o bar, sinó que són habitacions petites de 2-3 persones fins a 8-10, però no gaire més. En fi, molts us estranyeu davant la possibilitat d'anar 2 a cantar, però encara te la seva gràcia --- ara bé, l'altre dia mentre esperàvem amb la machiko per entrar (que a vegades cal esperar, es clar) vam veure una noia que va sortir sola, va pagar i va pirar. És a dir: va anar SOLA al karaoke! 2 possibilitats s'obren --- una es que no te amics i que opta per fer el que fa tothom i ser part del moment enlloc de quedar-se a casa mirant la tele (i va al karaoke, on de fet també mires a una tele) --- l'altre, més positiva, es que amb vistes a impressionar algun mosso la noia anava a practicar sense el risc de fer el ridícul... sembla una tonteria, però no es trivial triar una cançó que et sembli que pots cantar... de tota manera jo encara prefereixo fer una mica el ridícul de tant en tant que anar sol al karaoke...!

en fi --- i aquí us poso una foto (que enllaça a les altres) del Catalan Bar "Vinuls" que hi ha a Ginza -- el barri chick i caríssim de Tokyo. L'engany en aquest cas es doble (o triple) ... no només són japonesos els que cuinen i serveixen, sinó que ni tan sols els propietaris són catalans! Per no ser no son ni espanyols, sinó que són francesos! I no, no crec que siguin de la Catalunya nord... en fi-- el català el nom del bar i la barretina que porten tots (nois i noies!) --- n'hi ha un que fins i tot porta unes curres pintades amb retolador... o_O



a 3.20 EUR el platet simbòlic de paella


un atracament a mà armada... per un menjar que era entre normal i dolent --- atenció perquè algú ha demanat un tall de truita de patates... un moment! que hi ha a sobre (i regalimant pels costats)?! -- Allioli! FUERA!!

en fi, hi volia entrar una vegada per dir que hi he estat --- i assegurar que no cal entrar-hi si el que es vol es menjar :)

apa, fins ara

des de la 30a planta de l'edifici "Shiroyama Tower" (hi vaig anar per coses de Indis)

ah, i en panoràmic

aquest vídeo és veridic. Aquest tio (?) ja l'he vist diverses vegades en aquesta sortida de l'estació de Shinjuku. Freak de nassos.

perdoneu la quantitat de material d'avui

Potser per les coses que poso aquí al blog, sospito que més d'un s'imagina la vida aquí a tokyo és gresca i xerinola. Per contrastar aquesta visió dels fets, us explicaré una notícia trista recent. La Soka Gakkai (el budisme aquest que fem) s'organitza per zones, de manera que un cop al més fas una reunió amb la gent de la zona a casa d'un d'ells (normalment d'algun dels que ho coordinen, o algú amb la casa gran) i allà apart de fer algunes pregaries bàsicament es comparteixen històries de com el practicar el budisme ha ajudat a superar alguna dificultat, o algun èxit recent. De fet pots explicar gairebé qualsevol cosa. Doncs bé, un dels membres d'aquest grup, potser el mes divertit, per aspecte i per les bromes, va tenir un infart, i després d'una setmana a l'hospital entre la vida i la mort, va morir el passat dissabte. Doncs bé, es veu que ja tampoc no és molt habitual aquí al Japó, però el cas es que de l'hospital el van portar a casa, on el van tenir de cos present 1 dia (crec). Diumenge vam anar-hi a donar el condol, i, carai, em va impactar força veure un mort així, simplement tapat amb uns llençols, amb les ulleres i la bitlletera al costat del llit. Un cop vam encendre un incens i li vam dedicar unes pregaries la seva dona ens va ensenyar la cara, que és el que es fa en aquests casos segons sembla. L'endemà van fer una cerimònia a casa pels amics budistes de la zona on ja era dis d'un taüt, Però on obrint unes porteta encara podies mirar la cara. Aleshores encara dimecres hi ha la cerimònia oficial en un tenatori i el dijous al mati encara una altra cerimònia on s'incinera.

hooola que tal,
últimament dira que els meus posts no estan causant massa impacte, potser la rutina ja se'ns ha endut a tots a mediocritat del dia a dia.
Per sort de tant en tant la rutina es pot trencar, si hom s'ho proposa. Per exemple, enlloc d'aixecar-te amb son a quarts de vuit del matí, perquè no aixecar-se a les dos quarts i mig de cinc (a veure quina hora es aquesta, llestos!) i anar a veure el mercat del peix de tokyo? Pels desinformats de torn us diré que m'han dit que es el mes gran del món. I això es gran que t'hi cagues.
Doncs això, pels que vau mirar el vídeo de la farra de fa dos caps de setmana, suposo que us va cridar l'atenció un paio que es descamisava al karaoke... Doncs bé, aquest tipus, que es diu Kato (kato-chan pels amics) treballa a aquest mercat i de seguida ens va convidar a que hi anéssim. A més a més estava canviant de feina i ens podia dedicar una estona.
Potser la cosa mes inversemblant del dia, es que en fer el transbord (i perdre el tren que havíem d'agafar, uns turistes se'n van acostar per preguntar-nos (en anglès) el tren que calia agafar per anar al mercat aquest. Jo li dic que calia esperar uns bons "20 minutes" i el tio es gira als altres i diu "si tu, 20 minuts!" Catalans! 6 catalans a quarts de 6 del matí en una estació de Tokyo -- i no només això, sinó què tot preguntant d'on som i on anem, un diu que és de l'escala; aleshores deixo anar que tenim una casa a Palau de Santa Eulàlia i una altra diu que ella una a Arenys d'Empordà (que està al costat mateix...) Em pregunta de quina casa, i quan li explico em diu, "ah, ara fa poc no es va casar la teva germana?" Francament, això ja em va semblar surrealista. En fi,3 parelles de catalans (de soca-arrel) viatjant pel Japó.
El Kato, que s'esperava un grup de 5 o 6, va quedar força parat de veure que tots plegats érem mes de 10! De tota manera ens va dur a tots a força llocs i només en l'última estona ens vam separar -- Entre els hits de la visita el congelador a -30º! La foto és del moment en que vam sortir. Apa, fins ara --

061003_1207~01
Originally uploaded by Bernat.

hi ha qui s'imagina tokyo com un conjunt gegant de gratacels i tots els carrers tatxonats de gent amunt i avall mentre trens creuen l'escena per sobre, per sota i pel costat , a poder ser amb un sol rail i sense conductor. Ah, m'he deixat d'anomenar múltiples televisions gegants als edificis del voltant.
Doncs, bé, aquesta es una visió força estereotipada de tokyo que, tret de uns quants llocs on pot semblar l'escena descrita, la gran part de tokyo és en realitat, com un poble, amb carrers tranquils, botiguetes, i gent q va amb bici a tot arreu.
Això fa que de fet fums i sorolls no n'hi hagi gaires a tokyo, fora de les vies principals. És per això que la sorpresa encara va ser més majúscula quan vaig veure que a les botigues de conveniència, "combinis", hi venen llaunes d'oxigen!!
encara no he vist ningú servint-se'n, però estaré atent ---- pel que he llegit en algun lloc et pots intoxicar amb oxigen no? algú podria confirmar la dada? Ara he confirmat amb la machiko que és el primer any que en venen, o sigui que es podria tractar d'un producte sense acceptació, en fase de proves. Seguirem informant.

Hola q tal,
avui sere mes lleuger-- nomes pretenc enseyar-vos la foto panoramica q vaig fer des de dalt d'un gratacels a Ebisu -- Ebisu es un lloc prou conegut, nogensmenys pq una de les cerveses amb mes renom (i amb mes preu) de les q hi ha per aqui es diu aixi. De fet pero la casa mare es Sapporo, (capital de la illa del nord, hokkaido). En fi, a ebisu tenen una especie de showroom on ensenyen el proces d'elaboracio, la historia de la marca etc. I alla vaig veure q efectivament abans de la 2a guerra mundial els Japonesos, quan escribien horitzontalment (tot i q majoritariament era verticalment) escribien de DRETA a ESQUERRA i no d'esquerra a dreta com fan ara. Realment em sembla un canvi molt heavy... de fet com q quan escriuen verticalment les columnes avancen cap a l'esquerra l'antic sistema es mes coherent, pero hmmm... realment els americans els van fer canviar aixi com aixi?! ara imagina't q els japonesos haguessin guanyat -- l'angles s'escriuria de dreta a esquerra? o mes encara, verticalment?

aquest post trenca una llança en favor en la llibertat direccional en l'escriptura -- ara q porto un temps aqui trobo l'escriptura vertical molt mes efectiva i elegant. Es l'unica manera de no discriminar entre els q escriuen amb la dreta o l'esquerra.

el lloc amb mes teles i gent volent creuar per metre quadrat

el lloc de les botigues d'electronica, manga i sexe (botigues separades en general)

Ahir al vespre vam anar amb la machiko i dues companyes de la feina a shimbashi. (chiho-san i, atencio q va en serio, shin-chan --- a partir de shindo-san deriva a Shin-chan) Shimbashi es un lloc on es congreguen els Salariman (els homes japonesos q treballen fins tard i dpres van a jalar i a beure), tot i q ni una ni l'altre parlava gaire angles, les dues estaven molt motivades amb la visita de la merce i se la miraven força quan anava provant plats :D
deu n'hi do el q vam beure per ser un dimecres... primer cervesa, dpres sho-chu (un alcohol destilat de tubercols segons vaig entendre) i finalment una mica de sake,pq no fos dit. Total en aquest ultim stage ens van porta l'ampolleta amb 4 gotets. I per gravar el moment li volia fer la foto a la merce, q per completar va agafar l'ampolla fent com si se'n poses mes... aixo va fer saltar a les 3 dones (machiko, shin-chan i chiho-san) ja q no s'estila aixo de posar-se un mateix l'alcohol. Jo fins aqui ho sabia, pero a mes vaig saber que se suposa q et passara si ho fas. Per dones la pena es bastant dura, incapacitat de trobar marit, i pels homes la fi de qualsevol promocio dins de l'empresa. Aixi q la foto recull el moment en q shin-chan salva a la merce de quedar-se per vestir sants. Gracies Shin-chan!!!