hola que tal,

acabem la setmana... una setmana que entre pitos i flautes ha passat volant -- el dimecres festiu (equinocci de primavera!) i dijous i divendres a yokohama, fent de suporter (una vegada més) de la jefa, que presentava un póster al congrés de la societat de sociologia del japó... sobre els vellets que han anat venint de tant en tant a la uni al concurs de fotografia (lamentable) que hem estat fent -- que si els ajuda tant, i els estimula, i...

total que he pensat que era moment d'actualitzar el blog --- i per compartir una cosa que amb el temps que fa que sóc pel japó encara no havia vist, i que vaig flipar.
Tothom qui hagi vist "lost in translation" o a qui hagi donat la tabarra amb les meves històries del japó sabrà que els karaokes aquí no són una tele penjant del sostre d'un restaurant o bar, sinó que són habitacions petites de 2-3 persones fins a 8-10, però no gaire més. En fi, molts us estranyeu davant la possibilitat d'anar 2 a cantar, però encara te la seva gràcia --- ara bé, l'altre dia mentre esperàvem amb la machiko per entrar (que a vegades cal esperar, es clar) vam veure una noia que va sortir sola, va pagar i va pirar. És a dir: va anar SOLA al karaoke! 2 possibilitats s'obren --- una es que no te amics i que opta per fer el que fa tothom i ser part del moment enlloc de quedar-se a casa mirant la tele (i va al karaoke, on de fet també mires a una tele) --- l'altre, més positiva, es que amb vistes a impressionar algun mosso la noia anava a practicar sense el risc de fer el ridícul... sembla una tonteria, però no es trivial triar una cançó que et sembli que pots cantar... de tota manera jo encara prefereixo fer una mica el ridícul de tant en tant que anar sol al karaoke...!

en fi --- i aquí us poso una foto (que enllaça a les altres) del Catalan Bar "Vinuls" que hi ha a Ginza -- el barri chick i caríssim de Tokyo. L'engany en aquest cas es doble (o triple) ... no només són japonesos els que cuinen i serveixen, sinó que ni tan sols els propietaris són catalans! Per no ser no son ni espanyols, sinó que són francesos! I no, no crec que siguin de la Catalunya nord... en fi-- el català el nom del bar i la barretina que porten tots (nois i noies!) --- n'hi ha un que fins i tot porta unes curres pintades amb retolador... o_O

IMG_8725

a 3.20 EUR el platet simbòlic de paella
IMG_8729

un atracament a mà armada... per un menjar que era entre normal i dolent --- atenció perquè algú ha demanat un tall de truita de patates... un moment! que hi ha a sobre (i regalimant pels costats)?! -- Allioli! FUERA!!

en fi, hi volia entrar una vegada per dir que hi he estat --- i assegurar que no cal entrar-hi si el que es vol es menjar :)

apa, fins ara

1 Comment:

  1. Sergi Marzabal said...
    certament això passa arreu. No hi ha cap restaurant català a Dublin, però hi ha un que suposadamanet fa tapes espanyoles que resulten infumables. Aparentment tot el que es menjar "spanish" ha de ser picant...! almenys no van amb barrets mexicans!

    Això inevitablement em fa pensar en com deuen ser els restaurants xinessos o japonesos al nostre pais, i si per un japones deuen resultar tant estereotipats i dolents com ens semblen a sonaltres els seus restaurants llatins arreu del mon.... m'hi jugo un yen a que si.

    Una encaixada i benvingut a catalansatokyo! :)

Post a Comment