Croniques del Bernat

aquest vídeo és veridic. Aquest tio (?) ja l'he vist diverses vegades en aquesta sortida de l'estació de Shinjuku. Freak de nassos.

perdoneu la quantitat de material d'avui

doncs bé,
pels que no us motiven tant les histories Daily Show i YouTube en general, aquí en va una de coses frikis japoneses. L'altre dia sortint del restaurant vaig veure un trasto que semblava un armariet per mòbils... evidentment no era això, sinó un carregador d'emergència per quan estas esperant aquella trucada i se t'acaba la bateria, o necessites mirar la combinacio de trens per arribar a vés a saber on, o, o... les possiblitats són infinites, com la necessitat de fer servir el mòbil quan no pots. Heus aquí la oportunitat de negoci. Dit això, cal dir també que es la primera i màquina així des que vaig arribar. I és que hi ha tecnologies rivals. A les botigues de conveniència venen trastets amb pila que fan la mateixa funció... ja en fare alguna foto. Fins ara.

061003_1207~01
Originally uploaded by Bernat.

hi ha qui s'imagina tokyo com un conjunt gegant de gratacels i tots els carrers tatxonats de gent amunt i avall mentre trens creuen l'escena per sobre, per sota i pel costat , a poder ser amb un sol rail i sense conductor. Ah, m'he deixat d'anomenar múltiples televisions gegants als edificis del voltant.
Doncs, bé, aquesta es una visió força estereotipada de tokyo que, tret de uns quants llocs on pot semblar l'escena descrita, la gran part de tokyo és en realitat, com un poble, amb carrers tranquils, botiguetes, i gent q va amb bici a tot arreu.
Això fa que de fet fums i sorolls no n'hi hagi gaires a tokyo, fora de les vies principals. És per això que la sorpresa encara va ser més majúscula quan vaig veure que a les botigues de conveniència, "combinis", hi venen llaunes d'oxigen!!
encara no he vist ningú servint-se'n, però estaré atent ---- pel que he llegit en algun lloc et pots intoxicar amb oxigen no? algú podria confirmar la dada? Ara he confirmat amb la machiko que és el primer any que en venen, o sigui que es podria tractar d'un producte sense acceptació, en fase de proves. Seguirem informant.

hola que tal,
avui hi havia reunio d'estudi budista a casa, la machiko donava un cop de ma a les germanes hoshino, la mes gran de les quals es presenta a un examen de budista... en fi, jo encara no hi estic tan ficat com aixo, o sigui q me n'he quedat al marge, primer fent un sopar q ha resultat prou digne i a posteriori submergint-me en el mon d'internet i tecnologia q tan m'agrada.
*avis, si no ets gaire friki passa de llarg i mira la foto del final, que es com acabaras si llegeixes el rotllo q estic apunt de deixar anar*
Primer he provat el Windows Live Writer --- un producte de microsoft per escriure a blogs, ja siguin al Microsoft Live Spaces o a d'altres llocs, que no hagues provat si no n'hagues llegit diverses bones referencies. El cas es q no ha reconegut el format del meu blog i ho he deixat estar.
Una altra cosa q he descobert i si q m'ha agradat mes es el nou Google Reader (q encara pertany a la zona friki google Labs) -- l'havia provat anteriorment i no li havia vist la gracia, pero aquesta vegada si.
Pels q no sabeu de que va, els blogs es poden llegir "a la classica", anant a la web q sigui, o amb el q es coneix com a feeds (RSS, ATOM, XML, etc) que es nomes el contingut del blog, amb la gracia que en una web pots reunir els 3 titols de tots els blogs que segueixes i anar veient qui ha posat coses noves i de que van. Si pinten interessants cliques, si no, tot aixo que t'estalvies. El google reader segueix per optimitzar el tema.
Per començar ja li pots dir que nomes t'ensenyi aquells blogs on s'ha actualitzat alguna cosa, i un cop alla t'enseya el text complet amb un format molt comode. Si les imatges estan directament incrustades al blog tb surten. Al final de cada post hi ha uns botonets q et permet fer diverses coses, afegir etiquetes, enviar per mail, i la que es mes bona "compartir". El que fa aquesta opcio es en efecte construir un blog amb URL propia a partir dels posts que vols compartir de manera molt senzilla. Ah, i naturalment el blog aquest te el seu propi feed --- de manera q algu pot seguir juntament amb tot d'alter blogs quin son els posts d'altres blogs que t'han agradat... En fi, suposo q es practicament impossible d'entendre el que acabo d'escriure i per tant passarem a un exemple practic.
A la dreta de la pagina he afegit els 2 feeds que hi havia anteriorment (a traves del feedburner q ho fa tot mes facil i practic) i hi he afegit un 3 amb on hi ha posts que llegeixo en d'alres blogs i que m'han critat l'atencio. Per fer-vos-en una idea una mica mes avall hi ha vista previa sota el nom "bnat's shared items". Entremig hi ha un link que us porta a la web en si...
Bueno, ha sortit enravessat, pero volia exposar una mica el tema aquest, que m'ha semblat molt molt guapo. Ah, pels que feu servir gmail veureu que amb el mode "list" els blogs es veuen de manera similars que els mails del gmail, permetent-te fins i tot marcar-los amb l'estrelleta.
Prou, ja paro.
poso una foto q sino aixo no s'ho llegeix ni cristo...

la imatge d'un fotomaton nomes per fer-te unes fotos horribles pel carnet d'identitat es nomes una part de la historia aqui al japo. Tots sabem la propensitat dels japonesos per fer fotografies i per ser fotografiats -- ara b, afegim aixo l'ego de l'adolescencia, el temps lliure i el voler fer alguna cosa amb els amics. Els japos (i de fet a la xina i sospito q a corea tb) hi ha una uns fotomatons que en fan 3 com un dels nostres (o mes) hi ha com un banc al mig i tot es blanc i ampli, aixi q hi pots entaforar bastanta gent --- aleshores per 400 yens (menys de 3 eur) et fa fins a 6 photografies. A mes ja et posen una musica entremig pq calculen q vols anar canviant de posicio amb tots els amics q has ficat alla dins. Naturalment en una pantalla veus en tot moment com quedara cada una de les fotos. Ah, m'he deixat de dir q tot plegat es amb un fons verd q queda eliminat de les fotos finals, com els homes del temps i tal, de manera q pots fer fotos mes surrealistes. Fins aqui podria semblar un simple fotomaton revolucionat, pero es q al final tens una pantalla tactil amb dos llapis per operar-les i pots anar editant les fotos afegint-los estrelletes, cors, tifes tipu arare, llunes i una infinitat d'altres simbols --- la veritat es q es molt professional i jo flipo q sigui tan barat. A mes les fotos surten en forma d'adhesiu de manera q te les puguis enganxar a l'estoig, al mobil o on et sembli oportu. Aqui teniu el video de la Machiko i la Hitomi en ple extasi d'edicio ---
l'adolescencia va tornar a sortir