Hoola que tal,
no escric res al blog des del 20 de novembre i això no pot ser. Mes que res perque han passat coses prou transcendents...
La primera passa cada any a la mateixa data, i aquest no ha estat una accepció. El 24 de novembre la meva edat es va veure inapel·lablement incrementada una vegada mes. Per sort, com les anteriors vegades amb només un any.
No obstant, aquest any el que va canviar es la ubicació de tal esdeveniment, i es que ens en vam anar a corea de dijous a diumenge (tot i que amb el viatge la cosa queda força escapçada). L'ocasió, val a dir, no era el meu aniversari (que també) sinó el casament de la Hitomi (japonesa) i el Shin Kyon Hoon (corea), parella que es va coneixer a través de la Machiko. En el casament que van fer al Japó la Machiko va jugar el paper d'amiga del nuvi, i en el de corea tots dos vam jugar el paper d'amics de la núvia, per equilibrar, sense massa èxit, els convidats.
El casament en si va ser tot un tema. El van fer tradicional 100%, amb uns vestits que jo no havia vist mai. Descriure'ls portaria massa estona, així que us poso una foto de la nuvia amb fons de fulles vermelles que ha quedat prou xula
Això, però, va ser el dissabte, a l'arribada el dijous vam anar a fer una barbacoa a la coreana amb el Joan Cané (germà de la famosa validadora empadronada a les corts) i unes amigues seves, després vam seguir amb uns quants col·legues més fer unes birres per Seül. Aquí va una altra prova del moment
El divendres va ser l'únic dia sencer que vam poder dedicar al turisme clàssic i no el vam desaprofitar, el moment de l'any en que hi vam anar va ser un gran encert, ja que tots els arbres tenien colors fantastics, que quedaven a més perfectes amb el palau de no sé quin rei que vam anar a veure... 
això si, el menjar picava un ou. Jo em pensava que anava ja entrenat d'aquí al Japó, amb el wasabi i uns fideus picants que mengen (raamen) i vaig descobrir que no era ningú davant dels menjars vermells coreans...
bé, espero que aquest retorn em permeti respirar una estona, tot i que prefereixo escriure poc i sovint
apa fins ara
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
