Croniques del Bernat

efectivament, no s'ha mogut ni un pam
i encara sort perque clapat com sortia de l'avio tampoc me n'hagues adonat i hauria acabat a casa els veins... amb qui per cert no tenim la millor relalcio :D
pero arribar aixi de destrossat no es ni mes ni menys que el mes normal despres d'aquest viatge que realment posa a prova la resistencia corporal...
a mes, aquesta vegada arribar amb els formatges a casa va penjar d'un fil molt prim, el paio de narita em va dir que obris la maleta grossa on portava tot l'arsenal i l'home i va furgar una estona, pero inexplicablement no va veure la bossa de plastic de la gual sobresortia un llom iberic que m'hi havia posat ma mare, juntament amb una sobrassada, manchego... potser el fet que la maleta fos un caos total hi va ajudar.
a l'arribar despres de menjar una mica vaig decidir fer una becaina abans de la classe de catala que havia de fer al vespre, pero coses de la vida l'alarma tot i poder-la configurar l'has "d'activar" si esta treta cosa que en el meu estat deplorable no vaig recordar i zas, on m'havia d'aixecar a les 5 em vaig aixecar a dos quarts de 8 a mitja hora per acabar la classe... trayedia. La trucada perduda al mobil, catastrofe assegurada. Per algun motiu inexplicable no m'han clavat practicament gens de bronca. De fet la machiko m'ha clavat mes bronca que els de l'associacio que nomes m'han dit que caldra fer la classe aquesta en algun moment acabat el curs... la qual cosa es obvia. Suposo que el fet que nomes es presentes un alumne ha facilitat el tema

I pel que fa la uni avui reunio amb la jefa ha anat normal, la qual cosa ja es molt :) reescriure, reestructurar etc, pero cap cop baix.

i aqui una foto per deixar constancia del magnific temps passat a bcn amb familia i amics a tothora -- fantastic.