Croniques del Bernat

Buf, ara ho he mirat i sembla que fa un mes i mig q no actualitzo el blog --- i no se si es un bon senyal o no, pero si no l'he actualitzat be deu ser per algun motiu. El mes probable es q no tingues massa a dir, o no tingues el temps per dir-ho
Sigui com sigui ara tinc temps i una historia per explicar, la d'ahir, q finalment i dpres de ser prop de 4 anys i mig al japo, vam anar a veure sumo, sumo de veritat, de competicio vaja.



I es q estem de competicio. Ahir vaig aprendre bastant sobre el mon del sumo, es veu q fan 6 competicions a l'any, 3 de les quals a tokyo i les altres tres (intercalant) a nagoya osaka i fukuoka. Cada una d'aquestes dura 15 dies i cada lluitador fa una lluita diaria, pero de lluitadors n'hi ha piles. A quarts de nou del mati els mes pelacanyes es comencen a estocinar i poc a poc va pujant el nivell. A partir de les 3 o les 4 de la tarda la cosa ja es mes seriosa i es quan la gent omple l'estadi de gom a gom. Avui ho hem estat mirant per la tele i ensenyaven imatges de fa uns 60 anys i mes i la veritat es que ben poc ha canviat. L'entrada de la televisio va eliminar unes columnes que hi havia a cada cantonada del ring i diria q va fer pujar una mica el sostre que aguantaven les columnes (ara s'aguanta amb uns cables des sostre de l'estadi)

doncs aixo que la cosa es va animant, i l'ambient es la meitat de la festa. Veure gent (mes aviat gran) cridant ailladament el nom dels lluitadors apunt de batres es ben interessant. Tambe em va sorprendre el sistema q tenen pels sponsors; enlloc de penjar pancartes i histories, el q fan els esponsors es donar una quantitat per un combat concret (un colega va dir q eren 10.000 yens, pero possiblement hi hagi algun altre cost ja q em sembla bastant economic), aleshores abans de comencar el combat uns xavals amb una especie de bandera de l'esponsor fan una volta al ring, quants mes donatius mes xavals amb la bandera. Aixo acaba de animar l'ambient. El millor del cas es que els calers van pel que guanya el combat, que se'ls emporta amb metal.lic del ring (aixo si amb sobres immaculats).





tambe te forca gracia el comencament dels combats per cada divisio, tots els lluitadors de una de les dues bandes (separen els lluitadors --pel q sembla arbitrariament-- entre est i oest, la banda de l'estadi per on surten) i es poen en rotllana al voltant del ring mirant cap enfora pero guarnits amb una especie de davantals brodats tremendos. (quan entra l'ultim, i mes crack, es giren tots cap al mig fan uns gestos i tornen a baixar en l'ordre que han vingut)



Reament fan patxoca. Aquesta vegada, apart dels de Mongolia i el Bulgar, tb hi havia lluitadors de Georgia i Estonia. Suposo q nomes els q son realment forts es prenen la molestia de venir fins al japo, pero realment els forasters arrasen bastant.

comparat amb els entrenaments que he anat a veure un munt de vegades amb amics i familia quan venen pel japo, aquesta vegada estavem naturalment mes lluny, pero els lluitadors s'hi feien molt mes q als entrenaments! A mes quan vam arribar a l'estadi vam fer la pirula de quedar-nos a les escales que hi ha a banda i banda del passadis d'entrada dels lluitadors fins q ens van fer fora educadament --- no eren cracks pero veure'ls de tant aprop tb va ser diveritt --- tb ens va permetre veure de ben a la vora la fraccio de la societat japonesa prou fanatica per pagar el preu d'aquella zona --- pel q sembla uns 150 euros per seient, pero amb el tema q has de comprar els 4 seients que hi ha per "llotja" uns espais separats sobre un tatami, amb els 4 coixins per seure (els Zabutons). Els coixins aquests tenen el valor afegit que si en l'ultim combat el numero del sumo (el Yokozuna) perd, aleshores tothom llança el coixi --- com una mocadorada en el futbol, no tenim massa clar si com una esbroncada al yokozuna o un aplaudiment al que l'ha tombat. En tot cas el yokozuna ahir no va perdonar (i de fet avui tpoc) i s'ha esbandit dels oponents amb bastanta celeritat i va fer la cerimonia de clausura amb un basto llarg i mig corvat



be, veig q l'enrotllada ja es considerable, aixi que paro --- nomes l'apunt que tb hi havia el Marti Pasqual company de l'etseib q esta 3 mesos currant pel japo ---- ni q volgues podria seguir el ritme fiestero (i karaokero) q es porta entre mans els caps de setmana, pero farem el q podrem :D