Baralla al metro!

El que avui m'ha passat es molt heavy.
Tornava del curro entre un salaryman i un noi mes jove q jugava a la
psp amb els auriculars posats. El salaryman feia ferum d'alcohol, pero
sent divendres al vespre tpoc es gaire sorprenent. Com que anavem tan
apretats jo tenia el cos tirat endavant i llegia un llibre.
Aleshores per l'esquena sento que el salaryman li fot un toque al noi.
Iigual van junts i l'avisa que han de baixar, penso, pero li diu: "ei,
ja te dit q fas massa soroll!" (es a dir "n'estic fins els ous del
sorollet aquest") i el noi, impassible, respon entre dents "sorollos"
(es a dir, "pesat dels collons"). Acte seguit el salaryman li ha fotut
un altre toque, pujant una mica el nivell -- no recordo les paraules
pero vindra a ser un, "caguntamare, fes el fotut favor de parar el
cony de sorollet", al que l'altre impassible ha respos, "iaio
sorollos" (es a dir, "fes-te fotre desgraciat"). A favor del xaval
haig de dir que realment no duia els auriculars gaire forts --- el
salaryman tenia ganes de brega per algun motiu desconegut. I com que
al segon toque la cosa no ha funcionat el salaryman agafa i s'aixeca,
va davant del xaval i l'engrapa per la samarreta fent-lo aixecar. Amb
tot aixo jo ja no llegia el llibre pero encara el tenia a les mans. A
la que s'han comencat a repartir galetes (el xaval tambe les tornava)
he decidit parar la lectura i intentar posar ordre (despres d'uns 3
segons dient, "aixo no pot estar passant").
Per sort algun altre passatger ha col.laborat en la tasca, tot i que
de seguida se'n desentenien i sobretot el salaryman tornava a la
carrega. Quan semblava que ja s'havia calmat tot una mica ha arribat
el moment de recollir les coses del terra: mobil, ulleres etc (les
meves, per sort seguien a lloc). I el xaval m'allarga un mobil pensant
que es meu, pero no, es del salaryman! trayedia, el salaryman s'acosa
a buscar-lo, pero clar, encara no en te prou i dpres de increpar-lo
una mica mes i clava un cop de puny a la cara que li ha fet sortir
sang del llavi (moment heavy metal). Evidentment el xaval amb tota la
intencio de tornar-s'hi s'ha reactivat, i jo tb intentant posar una
pau mes duradera. Aqui els passatges ja estaven una mica cansats del
tema i hi ha hagut menys col.laboracio. Els dos que encara seguiem
intentant posar pau hem parat el xaval (tot i q de fet el perillos es
mes aviat el salaryman) que impotent ha optat per escupir al
salaryman. Alguna patada mes i mentre es mantenia la distancia el
salaryman del pal "au, vine, vine, que et fotre d'osties". Poc
sorprenent que cap passatger passiu s'animes a participar a aquestes
alçades. Bona part del problema es que estavem a una linia on les
parades son molt llargues (entre 5 i 10 min) i no hi havia la opcio de
dir "que baixi un i es quedi l'altre", pero finalment hem arribat a
l'estacio de Tokyo, on el salaryman li ha dit que baixessin tots dos
per seguir el tema --- el xaval ja estava fins els ous de tot plegat i
ha optat per trucar la policia, mentre, aixo si, baixava del tren (jo
del pal "nooooo, queda't a dins!") Per sort, sembla que algun
passatger ha avisat d'alguna manera pq de seguida s'han acostat un
parell o tres de operaris per preguntar que havia passat, qui s'havia
esbatussat i si algui (apart dels esbatussats) havia pres mal.
Aqui es on per sort la historia s'ha acabat, deixant nomes un rastre
de sang al mig del vago (la gent q pujava dpres flipava una mica). El
paio del costat del xaval (per l'altre banda) i que mes o menys ha
col.laborat es l'unic q ha ofert un comentari al tema, dient "quina
vergona" referint-se a vergonya que un guiri com jo vegi una escena
d'aquest calibre protagonitzada per japos.

Feia segles que no veia una batussa en directe, i mes intentant posar
pau! Ha estat bastant heavy tot plegat. Espero que a tots dos els hagi
baixat l'adrenalina i se n'hagin anat a casa pacificament. A mi em
queda un mal de panxa estrany.

La moral de la historia jo crec q seria, encara que tinguis els
auriculars a un volum discret, si un tio amb mals modos et diu que els
baixis, millor que els baixis o te'n vagis a un altre seient. A menys
que no et faci res entrar en una batussa. Pensa pero en la resta de
passatgers!

13 Comments:

  1. persipetos said...
    ostres tu!!! a mi una boja em va escupir una vegada al tren, però que fort això que expliques. em foten una ràbia els salaryman aquests beguts! oh!!!

    jo també vull que em passin coses d'aquestes de tant en tant! (sóc dolenta?) ... és que la vida és més interessant, no??

    molts petons que fa temps que no ens veiem!!
    Bernat Agullo said...
    Ei Minerva !
    de coses com aquesta jo amb una en tinc prou i de sobres! :) Pero si, certament va fer la tornada a casa prou diferent de la resta de dies (un pel massa potser!)

    a veure quan fem un shinnenkai o similar!

    fins ara
    hessalump said...
    caray...
    Parelleta al Japó! said...
    Ostres, Déu ni dó la sang freda que has tingut d'intentar-los aturar. Jo no sé pas que hagués fet en la teva situació :o
    Francesc
    Bernat Agullo said...
    jessica! no te asustes, tokyo es una ciudad pacifica! :D por lo menos hasta abril seguiremos por aqui!

    Francesc -- mes q sang freda va ser veure que ningu tenia massa intencio de parar-los i encara quedava bastant per la arribar a la parada! :D massa a prop per fer-se el loco
    Marc i Núria said...
    Quina crònica d'acció!! Esperem q no hagis rebut cap galeta per error! Molt valent per intentar posar ordre!

    abraçades
    Bernat Agullo said...
    no no, tot en ordre!
    ara quan torno de la feina ho revisc una mica --- pero ja se'm fa molt llunya :D
    Anònim said...
    Mola la cronica. Per sort no eren lluitadors d sumo com els de la última entrada del blog. Per cert, un salaryman quin ofici és?

    Molts records d tota la familia!

    Marti, Maria, Pere i Nuria.
    Bernat said...
    Ai on t'has de veure xD
    Ja m'imagino el xaval dient "Urusai Jiji" i sobretot el to.
    tobuushi said...
    Jo crec que et vas arriscar molt, jo ara espero els papers per la residència permanent i em sento observat amb lupa. No saps mai que pot passar podries haver estat acusat de ser tu el buscabregues i adéu visa. Jo sóc de sang calenta i m'hagués costat molt passar de tot, però em sembla que és millor fer-se el llonguis, que els gaijin tenim les de perdre.
    Per cert ja em pensava que éreu a Catalunya.
    Bernat Agullo said...
    @isaac be -- si poses pau com els mossos d'esquadra segurament si que tindria un risc important! em vaig limitar a posar pau, cap intencio de fer justicia --- q hagues estat ajudar el xaval a fotre una pallissa al salaryman alcoholitzat
    tb hi havia una bona quantitat de testimonis ---
    si si tot i aixi l'agafen amb el guiri, doncs mira tu, ja s'ho faran! es un risc que tornaria a prendre.

    @marti si fossin lluitadors de sumo jo soc el primer de marxar de la zona! :D els salaryman son els tipics homes japonesos que van trajats cada dia i tendeixen a treballar mes hores de les que seria raonable (i que per tard que acabin sempre tenen un moment per fer unes birres amb els companys de feina abans d'agafar l'ultim trem cap a casa)
    Unknown said...
    Hola Bernat, sóc l'Elisabeth!

    Mare meva, quina esceneta... tot i que no em sorprèn massa que la gent no intentés separar-los... de fet, tampoc és que ho facin a Barcelona... però bé, un salaryman borratxo acostuma a fer força por...
    Bernat Agullo said...
    Ei Elisabeth!

    certament -- si hagues fet por por no m'hi hauria ficat (tpoc soc tant temerari) pero em va semblar que tpoc podia rebre tant nomes per intentar separar :D

Post a Comment