Doncs si, ja fa un mes que n'hi ha un de mes a Barcelona !
i per sorpresa propia la meitat d'aquest temps ja l'he passat treballant !
ni un mes de vacances he tingut :D
molt content de ser a barcelona i veure la gent amb tranquilitat, sense la sensacio "si no ens veiem avui que vagi b i fins l'any que ve..." i sobretot amb la familia --- potser es optimisme, pero diria que el nebodet de un any em comenca a tenir mes clissat :)
ah pero tothom vol saber sobre la feina --- doncs estic a una petita consultora que es diu ecomit gestionant projectes europeus de recerca (!), hi ha molta burocracia i temes que se m'escapen, pero amb una mica de sort amb el temps comencare a tenir-ho tot una mica mes controlat.
i tot va be tret que la machiko segueix al japo fins a comencaments d'agost... i el canvi horari segueix fent les trucades bcn japo un mal assumpte --- a la practica nomes el cap de setmana pots fer una trucada amb skype en condicions amb la camera etc. tothom pregunta si ja parla catala o castella --- doncs no, no els parla mes enlla de saludar i alguna cosa mes... aixi que sera un tractament de xoc :) a veure si els cursets i la immersio linguistica fa effecte! Pero vaja encara que vagi com un coet sera pel cap baix un any abans que el txapurregi i entengui converses senzilles (a jutjar per la meva experiencia amb el japones)
si algu coneix japonesos per bcn que avisi!
fins ara!!
Bernat
Hola que tal ---
aixo del blog ho tinc ben abandonat --- pero suposo q la noticia s'ho mereix: TORNO A BARCELONA!!! i concretament dema!!
suposo que es moment de fer balanc, pero ara mateix el futur em preocupa mes -- tornar a barcelona, trobar feina (q aviat es dit!) i ajudar tant com pugui que la machiko s'adapti a la vida catalana :)
Suposo que en tornar tornare a veure la nostra cultura des de fora, amb totes les coses bones i no tan bones, pero estic mes que convencut que el balanc es d'allo mes positiu!
Roda mon i torna al born. Vaig sortir a veure mon, i ara mateix ja em dono per satisfet :) Ara es el moment de plantar arrels, i dpres de mirar i remenar tinc molt clar on les vull posar.
ara be, tb queden coses enrere... com les q podeu trobar al sayonara sale!! algunes estan mig emparaulades, aixi q afanyeu-vos-hi!! :) la machiko atendra les peticions :) de fet tot es de franc! (i el favor q ens feu!)
El que avui m'ha passat es molt heavy.
Tornava del curro entre un salaryman i un noi mes jove q jugava a la
psp amb els auriculars posats. El salaryman feia ferum d'alcohol, pero
sent divendres al vespre tpoc es gaire sorprenent. Com que anavem tan
apretats jo tenia el cos tirat endavant i llegia un llibre.
Aleshores per l'esquena sento que el salaryman li fot un toque al noi.
Iigual van junts i l'avisa que han de baixar, penso, pero li diu: "ei,
ja te dit q fas massa soroll!" (es a dir "n'estic fins els ous del
sorollet aquest") i el noi, impassible, respon entre dents "sorollos"
(es a dir, "pesat dels collons"). Acte seguit el salaryman li ha fotut
un altre toque, pujant una mica el nivell -- no recordo les paraules
pero vindra a ser un, "caguntamare, fes el fotut favor de parar el
cony de sorollet", al que l'altre impassible ha respos, "iaio
sorollos" (es a dir, "fes-te fotre desgraciat"). A favor del xaval
haig de dir que realment no duia els auriculars gaire forts --- el
salaryman tenia ganes de brega per algun motiu desconegut. I com que
al segon toque la cosa no ha funcionat el salaryman agafa i s'aixeca,
va davant del xaval i l'engrapa per la samarreta fent-lo aixecar. Amb
tot aixo jo ja no llegia el llibre pero encara el tenia a les mans. A
la que s'han comencat a repartir galetes (el xaval tambe les tornava)
he decidit parar la lectura i intentar posar ordre (despres d'uns 3
segons dient, "aixo no pot estar passant").
Per sort algun altre passatger ha col.laborat en la tasca, tot i que
de seguida se'n desentenien i sobretot el salaryman tornava a la
carrega. Quan semblava que ja s'havia calmat tot una mica ha arribat
el moment de recollir les coses del terra: mobil, ulleres etc (les
meves, per sort seguien a lloc). I el xaval m'allarga un mobil pensant
que es meu, pero no, es del salaryman! trayedia, el salaryman s'acosa
a buscar-lo, pero clar, encara no en te prou i dpres de increpar-lo
una mica mes i clava un cop de puny a la cara que li ha fet sortir
sang del llavi (moment heavy metal). Evidentment el xaval amb tota la
intencio de tornar-s'hi s'ha reactivat, i jo tb intentant posar una
pau mes duradera. Aqui els passatges ja estaven una mica cansats del
tema i hi ha hagut menys col.laboracio. Els dos que encara seguiem
intentant posar pau hem parat el xaval (tot i q de fet el perillos es
mes aviat el salaryman) que impotent ha optat per escupir al
salaryman. Alguna patada mes i mentre es mantenia la distancia el
salaryman del pal "au, vine, vine, que et fotre d'osties". Poc
sorprenent que cap passatger passiu s'animes a participar a aquestes
alçades. Bona part del problema es que estavem a una linia on les
parades son molt llargues (entre 5 i 10 min) i no hi havia la opcio de
dir "que baixi un i es quedi l'altre", pero finalment hem arribat a
l'estacio de Tokyo, on el salaryman li ha dit que baixessin tots dos
per seguir el tema --- el xaval ja estava fins els ous de tot plegat i
ha optat per trucar la policia, mentre, aixo si, baixava del tren (jo
del pal "nooooo, queda't a dins!") Per sort, sembla que algun
passatger ha avisat d'alguna manera pq de seguida s'han acostat un
parell o tres de operaris per preguntar que havia passat, qui s'havia
esbatussat i si algui (apart dels esbatussats) havia pres mal.
Aqui es on per sort la historia s'ha acabat, deixant nomes un rastre
de sang al mig del vago (la gent q pujava dpres flipava una mica). El
paio del costat del xaval (per l'altre banda) i que mes o menys ha
col.laborat es l'unic q ha ofert un comentari al tema, dient "quina
vergona" referint-se a vergonya que un guiri com jo vegi una escena
d'aquest calibre protagonitzada per japos.
Feia segles que no veia una batussa en directe, i mes intentant posar
pau! Ha estat bastant heavy tot plegat. Espero que a tots dos els hagi
baixat l'adrenalina i se n'hagin anat a casa pacificament. A mi em
queda un mal de panxa estrany.
La moral de la historia jo crec q seria, encara que tinguis els
auriculars a un volum discret, si un tio amb mals modos et diu que els
baixis, millor que els baixis o te'n vagis a un altre seient. A menys
que no et faci res entrar en una batussa. Pensa pero en la resta de
passatgers!
Entrades
