Croniques del Bernat

hoooola q tal!

tot i q la notícia del moment es que la marta corre per terres Japoneses, començo amb un vídeo q no te preu...



va ser curios q tot i que fins el moment els nens que ho feien eren bastant silenciosos, dpres de la machiko mes d'un va començar a cridar!

doncs si, al que anavem, que la marta ja es al Japo -- hem arribat a la conclusio que enlloc de sang a les venes ara hi te red bull, va arribar i com si res vam sortir a recorrer shinjuku i va aguantar a la una festa que vam anar on vam degustar una kimuchi-nabe, una sopa que vas fent a la taula on hi ha verduretes, unes mandonguilles, peix, be, q hi ha de tot vaja.

i l'endema sant tornem-hi, ara cap a Odaiba (on vivia abans) i asakusa, peasso temple de tokyo, fent una paradeta en un garito de carrer que hi ha per alla q va estar molt b-- aixo i molt mes, pero en fi, avui hem deixat que vagi a descobrir kamakura pel seu compte, q el cuerpo ja no aguanta gaire! la machiko ha dormit bona part del dia, i jo be, amb la calma :)





i de moment fins aqui

vagi b!

uf, avui ens hem aixecat a les 5 per anar a veure el Barça al cafe del Fidel, i menys mal que han guanyat, pq entre el fred, la pluja, i la son, la veritat es q no ha estat facil -- a estat b tb pq hem conegut un parell de catalans mes que havien buscat per internet llocs per mirar el barça i havien vist la web del fidel.

pero en fi, ara hem tornat a casa i la machiko s'hi ha tornat a tombar, pero crec q es hora de posar el dia el blog...
entre d'altres pq aquesta setmana finalment van venir l'Agustin i la Mireia!!
i tal com es preveia la cosa ha estat tremenda.

de fet suposo q a hores d'ara deuen estar arribant a bcn --- si els veieu, pregunteu-los com van arribar fins a casa, que es una historia prou interessant....

aqui ens teniu a shibuya


els vam explicar com aqui al japo a vegades els restaurants no son entrar i menjar, sino que has d'elaborar una mica el tema --- i dono fe q hi tenen la ma trencada!



i mes enlla de la cuina, la mireia tb va demostrar tenir una certa soltura amb l'idioma, per confirmar q es podia fumar al restaurant i per fer-se portar un cendrer... els nervis son deguts exclusivament a la camera.



i ja q estem de videos un de caminant per shibuya


com els videos va ser curt pero intens...

tb van debutar al karaoke, on ho van fer molt i molt be -- pero per evitar litigis en un futur (quan la mireia sigui alcaldessa de bcn i/o l'agustin ministre d'energia --o viceversa!) he decidit no posar-ho :D el meu futur politic suposo q ja esta prou hipotecat a hores d'ara :D

fins ara

que ho fa que hi ha dies en que tot s'ajunta i preferiries dividir-ho per dedicar el temps que es mereix cada cosa?
diumenge 7 ja era un dia d'aquests...

des de fa temps hi ha programat l'examen de japones (nouryoku shiken, pels entesos -- el bjt va ser fa 2 setmanes)
aleshores els indis amb qui vaig fer les entrevistes van organitzar un Bonenkai (trobada d'amics, col.leges de feina, etc etc --> acomulacio de sopars potencialment perilloss durant el mes de desembre) . Encara quedava pero la visita del molt honorable (?!) presi de la "generalidad de cataluña" segons l'invitacio de l'estimada ambaixada del pais vei. (estimada l'ambaixada pels tecs que s'hi fan, s'enten) ---  segons m'han dit el mismissimo carod fa de comparsa.

pero encara quedava la cosa mes important
mes anhelada
mes sorprenent, fantastica i impactant.

l'arribada de l'agustin i la mireia a TOKYO!!

SI NENA SIIIII!!

aixo sera espaterrant!

 

ahir vam anar a caminar, a la Gran Muntanya, o Montgran, o Ooyama
segueix el patro d'altres muntanyes japoneses, almenys les que hi ha prop de tokyo, gentada, caminets perfectes, i cremalleres per que la gent amb criatures i gent gran tb pugui gaudir d'un dia a la muntanya

a menys q tinguis ganes d'escapar i anar on no ha anat ningu, la veritat es q esta prou be. Tot esta apunt, tot esta preparat. El q no estava preparat es q l'onsen on pensavem treure'ns el cansament tanquessin a les 5 de la tarda! vam arribar a les 5.15... el bus del cami de tornada va quedar encallat en un embus ja q en una carretera de 3m d'ample se suposa q se circula en doble direccio... incloent autobusos. Sort q el iaio q conduia el nostre era un autentic crac i poc a poc va anar superant els moments d'estretor q ens trobabem

aqui una foto del cim de la muntanya


ah, i avui he anat a fer el Business Japanese test -- no estic segur q m'hagi anat molt millor que la ultima vegada, pero en fi, es tracta d'anar-lo fent mentre sigui per aqui :) poc o molt es millora suposo. I es prou entretingut de fer. Tot i ser test triguen eternitats en enviar es resultats... molt japones tot plegat.

ala, fins ara.

be, no hi ha altres noticies importants (tret q a la reunio del departament van aprovar q la tesi seguixi endavant amb el proces d'avaluacio, pero sense garanties d'acabar al marc si no els he convencut del tot etc etc...)

aprofito nomes per reafirmar-me amb la meva retrobada vida social

en ja feia massa temps vaig fer un cap de setmana com deu mana, de 2 dies.
dissabte vam quedar amb la familia de la machiko i fins i tot vaig anar a casa els pares (per 1a vegada!) i vam veure el Sora, que ja es va fent mes grandet, i els altres dos nebodets, el Ren i el Riku.



pero des d'allar vam haver de correr (i fer tard) a la trobada que havia organitzat el Yoshida (era el seu aniversari), un japones amb qui vaig coincidir a alemanya, en el seu dia estudiava el proces d'el.laboracio de la cervesa, tot i q sembla que ara ha deixat estar el tema... vam aprofitar per veure'ns amb el Yun i la Takako q tb van ser a alemanya



el tema es que vam estar bastanta estona al bar aquest de peu dret (tachinomiya) i l'endema haviem quedat per anar a rebre una classe de cuina macrobiotica, estil japo. Una amiga de una amiga de la machiko ho feia a casa seva. Tot va anar molt be fins que ens vam haver de posar a peu dret a tallar un tubercol que en catala no crec q tingui nom (un nap molt llarg i prim) i uf, ho haviem de tallar molt prim i no acabavem mai... jo mig amb ressaca (tpoc vaig veure tant pero la falta de costum es nota) i amb les cames q em feien bastant mal vaig aguantar estoicament

com a curiositat el marit de la japonesa aquesta es un australia que nomes va treure el cap a l'hora d'entrepar :D la veritat es que era molt bo, en especial una sopa de miso i nous. Ara, no se si em va acabar de convencer tota el tema de tallar les verdures d'una manera per respectar no se, etc etc...



i aixo es tot... aquest diumenge em presento al BJT per 2a vegada! a veure q tal!!

doncs si, aquesta setmana finalment va ser la tant temuda (primera) presentació de la tesi i d'una manera o altra sembla que cap dels 4 profes que m'avalua (a part de la jefa) s'ha posat massa "ferruco" i sembla que recomanaran a la resta del departament que la tesi "segueixi el proces" sembla talment la gestacio d'una criatura --- q ja fa una mica massa q dura, pero!

en fi, coses d'organitzacio van fer q el dimarts presentes a 1 profe, deixant els 4 altres pel dimecres... d'aquests 1 es la jefa, i un altre va avisar q marxaria al cap de mitja hora, amb la qual cosa nomes quedaven 2 candidats per fer preguntes al final. Un d'ells, pero, no es va presentar (!!). I pq despres diguin q som impresentables i tal. No. No va parar-se-li el tren a casaua de un suicidi al tren (q n'hi ha cada MOLT sovint i a mes ho diuen per megafonia, pero aquest es un altre tema). La presentacio era a les 11 i coses del directe va pensar q era a la 1. En fi, li podria passar a qualsevol. A qualsevol creti, pel q mi respecta, pero en fi. El cas es q te pinta de ser bastant simpatic i tal -- pero avui, que he hagut d'anar a fer una versio resumida dels punts mes importants i tal, deu n'hi do com m'ha collat... Be, ara falta acabar d'arreglar un article, reenviar-lo, i incorporar els comentaris mes o menys inconcrets que m'han fet.

el mateix dimecres de la presentacio vam aprofitar per recuperar una mica vida social i vam anar al Cheese Day -- una especie d'obra caritativa a traves de formatge, pots anar-hi i degustar (i comprar) formatges de diferents paisos, els que hi treballen son volutaris i els beneficis van a obres caritatives, de fet els formatges son donats per les diferents empreses. Fantastic no? doncs no vam voler ser menys i vam sortir equipats amb el formatge mes cuiros q vam veure, q no era barat, pero incloent les degustacions i la bona causa ens va semblar justificat :)

ah, i el dijous ja amb mes nivell vam anar a veure per 2a vegada els Tokyo03 un trio de comediants prou bons (sobretot en el panorama japones, en q ficar-se gaire amb els politics o riure's de segons q esta mal vist i restringeix les opcions a basicament pallassos per les criatures -- i no tan criatures pq si vols riure no tens gaires mes opcions). En fi, va estar prou be.



ah, (2n ah) i no he dit res encara tpoc de la "rezepzion real de la corona majestades" por todo lo alto a l'imperial hotel de Tokyo, peasso hotelas davant mateix del palau imperial. No vaig fer cua per donar-li la ma i mes aviat em vaig ocupar de provar les filigranes que el Josep Barahona (q te un restaurant q es diu l'estudi on nomes hi caben 8 persones i nomes obre quan reserves... a 20.000 yens (162eur) per cap si no ha pujat preus --- si "deixeble" del ferran adria)



uf, i prou q m'allargo massa---

poso alguna foto per donar color
fins ara


(aquesta es del dia 1 q vam anar a passejar una mica i veure un misto de pel.li japonesa)

Hooooola que tal --

acabo de veure que fa quasi 3 setmanes que no actualitzo el blog, i q les meves ultimes fotos al flickr son d'encara fa mes...

aixo no diu gaire de la meva vida social, i es q la meva vida social ultimament no diu giare res --- i la culpa es de madrid. No, dels americans. Be, no, es de la tesi.

he intentat escriure una cronologia de dates limit que s'han anat estirant miraculosament, pero ambiguament a la vegada, i sortia un rotllo que no el volia llegir ni jo, aixi que en termes generals he estat els ultimes 2 mesos (i in crescendo) en un "esprint" que evidentment ha estat insostenible en diversos moments, pero que s'ha fet el q s''ha pogut. El resultat -- dema reparteixo el primer esborrany de la tesi i el dia 12 faig la primera presentacio del tema. 40 min mes 30 de preguntes, oh yeah. Aleshores decidiran si dono la talla com per suggerir millores i seguir a la seguent fase d'evaluacio que te lloc entre nadal i reis (oi q son encantadors aquests japonesos?). Ah un dels profes que evalua no hi pot ser el dia de la presentacio i li haig de fer una presentacio per a ell solet un o dos dies abans.... nomes que un digui "aquest tio es un frau" ja l'hem vessat i no em podre "doctorar" el marc, en fi creuem els dits.

Aixi que ja veieu com esta el tema --- el millor de tot plegat es que la jefa, trencant una de les seves tradicions no va deixar anar una bomba de canvis per fer ahir al vespre i avui he tingut un dia prou tranquil, mirant detallets, imprimint les copies i tal (q es com hauria de ser, no?)

Tot i que ja tinc els articles necessaris, encara en tinc un altre a mig "review" (un q va sobrat) i que intentare que me l'acceptin abans de nadal (un dels reviewers ja ha donat el vist-i-plau dpres de la primera volta). Aquest es en una revista bastant mes seria (be, o coneguda com a minim --- deixem'ho en que hi tinc acces de s de la uni) que les altres dues (q no les coneixia fins q hi vaig voler publicar :)

i poca cosa mes -- ara toca preparar el powerpoint i seguir fent coses, pero espero que el pitjor ja ho tingui darrera... ho sabrem abans de dues setmanes, aix!

be i en algun moment buscar feina i tal tb... harl!


completament fora del tema del post i nomes per fer "bulto" una foto del festival de l'institut que tenim al costat de casa...

finsara

l'altre dia el Raphael, un suis q venia a classes de japonès, però q ja se'n va tornar, tornava a ser pel Japó de viatge i vam quedar per menjar i beure una mica

vaig preguntar força ja que l'home te una xicota japonesa amb qui se'n va anar a viure a suïssa, i de moment, segons sembla tot un èxit.

això si, la noia, treballar, treballar de moment, no, i l'idioma, poc a poc :D

en fi, nomes volia provar el windows live writer, q funciona prou be

com sempre a l'anticipada i en coordinació amb els brasilers, vam celebrar el propi pais a la capital japonesa! va fer calor de la bona, pero a cop de cerveseta fresqueta vam passar un picnic a la fresca molt agradable :)



apunt friki, qui tingui fotos al picasa web albums veura q hi ha una nova funcio q reconeix cares, q es una passada -- no s'equivoca practicament mai i a partir d'una de base te'n troba d'iguals que amb un click pots posar nom... molt diveritit. A veure si ho instal.len al flickr aviat. ah i el chrome del google jo diria q si q va una mica mes rapid...

apa, fins ara

Sí, últimament no he dit ni ase ni bèstia (quina gran expressió), però es que teníem convidats d'honor: l'oriol i la gemma van venir pel Japó de viatge i mentre eren per tokyo van ser per casa i vam sortir a explorar la ciutat plegats

vam tenir temps de menjar shabu-shabu, okonomiyaki, sushi, tantan-men i el temible tako-wasabi, q com el seu nom indica es pop amb wasabi, pero el gust es nomes del segon...

alguna vegada l'embolcall ha estat mes important q el menjar en si... per exemple quan vam anar (tots) per primera vegada a un Maid Cafe, on les cambreres van vestides tipu minyona francesa, pero sense ser sexy en cap sentit -- el seu objectiu es ser kawaii o "mones" i aixo ho fan basicament amb la veu, i les tonteries q fan --- en essencia fer-te repetir una especie de cantarelles que giren voltant de moe-moe q se suposa q es l'onomatopeya de quan el cor et batega acceleradament de l'enamorament q sents o el q sigui... en fi, q et porten la beguda i has de fer "moe moe kyuuu" i acompanyar-ho d'una coreografia que acaba amb els dits amb forma de cor apuntant cap a la beguda (pq sigui mes bona, segons expliquen) quan porten el menjar et pregunten si tens algun animal preferit i tot seguit te'l dibuixen amb ketchup a sobre del q hagis demanat (q de gust no mata...)

en fi, es un lloc d'aquests q volia anar-hi un dia i ara se que amb un dia n'hi ha de sobres. el personal que hi va es el q mes m'intrigava, i el primer q vam descobrir es q de personal no en falta, una cua q baixava dos pisos de cada un dels 3 on feien el maid cafe aquest... (per flipar). i un cop a dins, be, molt agent hi anava a riure una estona, pero d'altres hi anaven mes "seriosament". De debo que em va agafar una semi depre en veure un tio ben passats els 30 q havia pagat 500 yes extres per jugar a una especie de joc on vas estirant cartes fins q un gos de plastic mossega o alguna cosa aixi. Un altre paio q ja rondava la 40ena com a minim va arribar i al cap d'un moment ja s'estava fent una foto amb una de les cambreres (previo pago de 500 yens tb) dpres de la foto va marxar esperitat... suposo q estar amb gent i tal no es el q mes li agrada...

ui
ja veig que aquest pas no ho explicare tot, aixi q de moment fins aqui, ja ho anire allargant


be ja torno a ser per aquí... farem un recull fotogràfic amb els hits dels dies que hem passat plegats

al karaoke


per harajuku


al Purikura (abreviatura de print club, o mega-fotomaton)


a la tokyo tower


de birres amb els salaryman's


passejant per Shibuya


fotos amb unes japoneses (desconegudes) engalanades amb yukata


en un tren de 1 vago, i bastant sacsejant...


amb la yukata en un hotel a la zona de Choshi (el paradis de la salsa de soja)


provant els fideus picans Tan-tan-men (al costat de la meva uni)


amb el mes crack del lloc de sumo on vam anar


fent un cop d'ull a llocs de dubtosa reputacio


fent okonomiyakis a casa


al museu Gibli, l'estudi d'anime q ha fet el viatge de chihiro, porco rosso, la princesa mononoke i una pila mes (el robot aquest ara no se massa on surt, pero)


i per rematar un banquet de sushi q feina vam tenir a liquidar-lo...


en fi, les explicacions no maten, pero volia deixar el testimoni dels bons dies que han passat per aqui, i no pel temps que no ha estat a l'alçada :)

Avui mentre buscava pel google maps he vist que Tokyo ja te "street view" es a dir el que veus quan vas els carrers de tokyo... quasi res!
aqui teniu l'entrada de casa :)



això ajudara a un parell que jo em se a saber que es trobaran quan vinguin cap a qui --- i a més d'un li portara records dels dies per tokyo! :)

fins ara

total que ens haviem quedat tot just el dilluns al vespre a cal marçal...


l'endema al matí vam anar a veure la Tomoko, que ostenta el títol de ser l'única japonesa del berguedà! Ens va ensenyar la bonica vil.la de gironella i vam anar a fer un tomb fins a berga i el restaurant on treballa



al vespre, i sense perdre pistonada vam anar cap a cardedeu, a coneixer el Pere, el fill del meu cosí -- ah i de passada vam coneixer les gallines que te la meva cosina al seu jardí (!) i tot sota un sostre de parra, fantàstic.



l'endema al matí a fer el DNI, i zas. La machiko, amb mes criteri que jo va decidir fer una migdiada de 11 del mati a 5 de la tarda. Just a temps per eixoribir-se una mica i anar cap a can deu a fer unes cervesetes amb els amics...



...sense adormir-s'hi massa, ja que anavem a dinar a ca ma germana




l'endema anar al metge, i a fer un bermutillo amb la isis i la paloma, per seguir... en un catamaran! a veure barcelona des del mar



tornar, menjar quatre coses i vinga, cap a Fabra i puig, on ens esperaven (sentim el retard!) el Dani i l'Emi per anar cap a Caldes de Montbui (no hi havia estat mai i vaig al.lucinar amb la fonts bullints del poble), i posteriorment cap a moià, on ens vam posar les botes d'una manera espaterrant (al.lucinant!) i a sobre no vam poder ni pagar, Dani!!!! aixo no quedara aixi, y lo sabes! (si es que ens va dur a casa dpres!!)



i no acabem aquí perquè divendres vam anar cap a l'alt empordà, fent fins i tot transbord del cotxe dels meus pares al de l'oriol i la gemma (!). Ens vam banyar, vam dinar i cap al cap de creus a descobrir la natura indomita del parc natural



per acabar a port de la selva, on tot escoltant unes habaneres ens va a venir a buscar la milena per anar a casa seva, on també hi vindrien l'agustin&silvia i la mireia&dani -- vam sopar a la fresca amb una vista sobre port de la selva es-pec-ta-cu-lar, encara flipo.



i en despertar, cap a Palau falta gent que celebravem ni mes ni menys que el 90 aniversari de l'avia conxita, tot un esdeveniment amb samarreta oficial i tot!



i ara si, despres d'aixecar-nos i esmorzar diumenge vam agafar un tren, acabar d'arraplegar quatre coses i amb l'ajut inestimable del saleta vam arribar triomfants de l'aeroport, havent aprofitat cada instant del viatge tant com ens ha permes el cos! Gràcies a tots els que ens heu fet un forat per veure'ns i mil perdons pels que no hi hem sigut a temps! Ara que tenim un sofa llit en condicions esteu tots encara més convidats que de costum a venir pel japó! (feu les reserves amb antel.lació :D)

hooooola que tal

ahir al vespre vam tornar dels 10 dies mal comptats per barcelona i voltants!
van ser memorables per molts motius, pero sobretot per l'acollida de luxe que vam tenir per part de tots

anire afegint fotos i coses a aquest post a mesura que ho tingui apunt...

dijous: arribada a bcn meva al vespre i sopar fantastic amb familia
divendres: al mati a comprar roba, veure l'avia i al vespre anar a buscar la machiko i sopar de tapes amb germans & co



dissabte: passejada pel parc de la maternitat,

dinar amb l'oriol i la gemma, anar a buscar el ram, llegir el vers a ca la nuvia



i cap a casament!



diumenge: despertar a les 2, dinar una mica i al vespre trobada amb els amics a placa de la concordia



dilluns: visita al camp nou al mati,



tarda de comprar sabates, veure l'avia,



visita a la sagrada familia in extremis (cortesia de Marcal i amiga del 2n 2a) amb marcela & elia com a convidada estrella



i sopar al pis del marçal & paquito amb d'altres convidats de luxe...
(to be continued)

Who killed the electric car es un documental que es va passar als cinemes que vaig coneixer a partir d'una entrevista a l'autor que li van fer al "The daily show" del comedy central (i que em miro gracies al bitTorrent)

total, que tambe gracies al bitTorrent ahir em vaig mirar el documental i des del primer moment vaig quedar-hi enganxat.

El 1996 GM va posar un cotxe 100% electric al mercat -- california va fer una llei per assegurar que un determinat percentatge de cotxes fossin electrics -- els fabricants s'hi tornen al.legant x, y i z -- california fa enrera la llei -- els fabricants treuen de circulacio els cotxes que ja havien posat en circulacio (tots eren en contracte de leasing) i els destrueixen (!!!!).

Una historia apassionant que confirma totes els conspiracions monopolistiques de les petroleres i fabricants de cotxes (i l'estupidesa del govern america i consumidors en general de passada)

molt recomanable -- apart de l'historia en si, el documental esta fet amb molt de ritme i esta ben estructurat.

els que heu vingut pel Japó segurament us heu quedat amb el nom: Yamanote -- es la línia circular que passa per pràcticament tots els llocs "clau" de tokyo, shibuya, shinjuku, ikebukuro, la mateixa Tokyo station...

Doncs be, pel que sembla, per celebrar el 29 aniversari de la serie de Musculman, han posat un pòster de la serie a cada una de les 29 estacions de la línia yamanote. I perquè aquesta fixació amb 29? doncs perquè una de les lectures de 2 es "ni" i de 9 es "ku" amb la qual cosa tens "niku" que pot voler dir "carn" i és una meitat de la paraula "kinniku" és a dir "múscul". Aquí al Japó se'l coneix com Kinnikuman

fins i tot l'adreça web fan servir el tema

http://www.kin29.jp/

ah i aprofitant l'aniversari posen a la venda una caixa amb toooots els capítols del musculman... si de petit ja avorria a estones ara podria ser mortal

en fi, m'ha fet gràcia la noticia
quan vagi amb la linia ja intentaré fer alguna foto dels posters en si

apa-li fins ara


(ara he vist que el caracter del front del musculmant es 肉 es a dir carn! El terriman com que es america porta el caracter d'arros 米 , que per motius fonetics es feia servir per designar els estats units -- i de fet encara es fa servir en abreviatures -- el menja tallerines porta el caracter de "mig" 中 que es fa servir per la xina, que s'autodenominen "el pais del mig" --al mig de q es un altre tema.)