Croniques del Bernat

Sempre que ve algú per aquí el Japó acaba veient més llocs "famosos" dels que he vist jo en ja més de 3 anys per aquí -- i vulguis o no una certa vergonya la fa. Però poc a poc vaig tapant forats... el gran viatge pel Japó és més fàcil fer-lo si no hi vius, i pots comprar el Japan Railpass!

En fi, que finalment he posat els peus a Hakone, una zona coneguda pels banys termals i les bafarades que surten d'algunes de les sortides naturals d'aigua calenta. A les zones de banys termals hi ha una cosa que es porta força que son els Onsen tamago, o ous cuits amb l'aigua termal, a la temperatura que surt. Normalment són una cosa lleugerament més cuita que els ous passats per aigua, però a Hakone (desconec si també en d'altres zones) extremen una mica mes el procés fins que la closca es torna negra
-- evidentment l'ou es completament dur.

La gràcia afegida es intentar-se'l menjar just acabat de fer, quan encara crema molt. Això és el que vam fer tot just arribar.

la fumerada per la zona es prou espectacular, i fa una farum prou intoxicant.


després vam anar a fer cames a traves dels molts caminets que hi ha --perfectament senyalitzats i dels quals no està permès sortir-se-- i deu n'hi do les cames que vam fer

em van cridar l'atenció uns arbres que semblaven haver mort d'un encanteri... es podria dir perfectament "el bosc de l'infern"

cap al final vam anar a unes "cascades" que no eren massa virulentes però si prou boniques de mirar -- com que no hi havia ja massa llum fer les fotos a pols era impossible, però deixant la càmera amb el disparador automàtic i sense flaix queden fotos prou xules

vam tancar el dia en un onsen no massa remarcable, però que ens va descarregar una part important del cansament que duiem abans d'agafar el tren de tornada cap a casa.