Croniques del Bernat

ahir va fer un mes clavat del dia de sant valenti --- i si be es un dia que a casa nostre queda mes aviat limitat al corte ingles, aqui al japo, poc o molt es s'ha anat convertint en una certa tradicio... el dia de sant valenti les noies regalen xocolata als nois (ja va b que les noies tinguin una certa iniciativa de tant en tant i no sempre deixar q els nois fiquin la pota), aixo si, el white day els nois toca correspondre (bastant obligadament) a aquella(es) noia(es) de qui han rebut xocolata --- preferiblement pujant l'aposta (o aixo diu la machiko!)
total que aquest any no era dificil decidir que regalar --- a yurakucho, molt aprop d'on he estat fent classes de catala hi ha un Krispy Kreme, una cadena de doughnuts&cofee q te una fama increible i que per-ma-nent-ment 7 dies a la setmana hi ha mitja hora o mes de cua (arribant a les 2h a vegades) per comprar els famosos doughnuts, o donuts vaja. Evidentment sent White Day no va ser tant facil com la mitja hora que normalment considerem excessiva per comprar donuts (hem passat bastantes vegades a veure quanta cua hi ha, mes per curiositat que per altra cosa) --- vaig anar-hi al mati abans d'anar cap a la uni esperant que estigues minimament buit, pero aqui es el panorama que em vaig trobar

una cua de cal deu --- a la qual vaig sucumbir com tota la resta... sort que portava un llibre de la uni que encara no havia obert i em va servir per veure de que anava i si en podia treure algun suc. Arrivat un cert punt, la cua es dividia entre els que voliem capses ja assortides o els que volien escollir un per un els donuts (en tenen com de 20 tipus diferents) en tal punt, quan ja duia prop d'una hora de rellotge, vaig decidir que sent laprimera vegada, un assortit estandard seria suficient.



Aixo va deixar de banda els donuts especials white day amb forma de cor... "si tant val la pena l'any q ve faig l'altre cua" vaig pensar.

en fi, l'espera va ser llarga, pero l'exit absolut. Combinat amb una felicitacio made-at-home, l'exit va ser rodo :)