hola que tal --
doncs no aqui al japo no hi ha penya trucant a l'interfono demanant que els deixis entrar per posar correu comercial, per no pq no hi hagi correu comercial (que n'hi ha a tones) sino pq o no hi ha interfono (com a casa) i quan n'hi ha es per entrar cap a dins, pero en principi tothom pot arribar fins a la bustia (potser per aixo hi ha tant correu comercial...)
en fi, hi ha un tipus de correu comercial que per barcelona encara no he vist, i es com el que us poso a continuacio
pel que sembla es pot pagar amb targeta ---- !
aquest video es de fa mes d'un any, a veure si hi coneixeu algu...
te l'afegit que es un video "embegut" (o embedded, per entendrens) en una web, que en principi no te previst que te'l descarreguis, pero que amb una extensio firefox, i la web adobe share he aconseguit posar aqui :)
(he tret el video que comencava sol i feia rabia)
per cert, pel que fa a la coleccio de MP3 en ordre, no se us acudeixi moure-la de lloc... vaig veure que per defecte estava al mateix directori que el windows, i quan ho vaig moure a la particio de dades... uaaah, trayedia total, els albums partits denou, en fi, bastant trajic. Amb el windows media player ho vaig acabar de liar, dient-li que autorenoves la info pels albums... es com quan intentes posar les imatges del word en un lloc concret i es dediquen a saltar aleatoriament a altres parts del document... no se per que no m'imagino cap amb un mac amb els mateixos problemes --- i al mateix temps no tinc cap ganes de canviar-me :D
apa, fins ara
doncs si, avui hem anat a l'iREX2007 que es ni mes ni menys que l'exposicio internacional de robotica mes tremenda que et pots tirar a la cara --- i q normalment surt pel telenoticies quan la fan (fins i tot aqui al japo)
El laboratori de l'eyri i tornava a tenir estand i ell hi ha estat pringant 3 dels 4 dies que dura l'event. Gracies a ell ens hem estalviat els 1000 yens d'entrada :)
aqui us poso un video il.lustratiu de com funciona aquest bebe robot --- que a mes d'un que llegeix aquest blog no li aniria de mes comencar a practicar una mica... val uns 400 euros, menys del que us gastareu en bolquers en el primer any
al bernat tv de la dreta hi ha una pila de videos d'avui, i al flickr hi ha fotos com la seguent i moltes mes
aixo es tot --- dema tinc l'examen de nivell de japones, m'he apuntat per variar al mes alt, i tenint en compte que porto bastanta menys seguretat que la primera vegada amb el proficiency, el mes segur es que m'emporti un resultat igual (una E) o pitjor (una F?!), pero toquem fusta ---- que mai se sap.
records a dojo, i aviso que vinc el 22, que es d'aqui 21 dies (!) aixo son 3 setmanes clavades (harl)
doncs si, el nou ordinador (q es fashion de la ostia) ve amb una cosa que es diu windows media center, que basicament fa anar la mateixa musica i fotos de tota la vida, pero d'una manera mes fashion, que quasi sembla un mac --- total, que en tal moment surten les vergonyes i es nota que no ha posat ni un sol disc original a l'ordinador i q sent baixats tots d'internet no n'hi ha ni un que tingui la caratula i el nom de les cancons com deu mana...
total, que d'aquelles coses que et persegueix i no pares fins a aconseguir, he posat una mica d'ordre --- i no es GENS facil, i us ho diu un friki.
Vaig anar a un blog de frikis (www.lifehacker.com) i buscant una historia que havia llegit de com ordenar la llibreria d'mp3 (la paraula clau es METADATA) i despres de barallar-me amb un programa que es la repera i es diu MediaMonkey, he aconseguit que les cancons portin la foto de l'album (m'encanta) i el que encara ha estat mes dificil, que l'ordinador m'entengui les cancons que hi ha en una carpeta com a album... has de reeditar les etiquetes, un munt de coses, pero per sort el programita aquest esta prou ben fet ---
aqui teniu una afoto de l'exit
ah, i agrair totes les felicitacions d'aniversari:) aquest any ja en son 27 o 3 al cub (segur que te un nom matematic aixo d'elevarse a un mateix)
apa, records i abracades --- i que ja vinc, el dia 22!!
explicant qui som a una colla d'estudiants d'institut
5 comentaris Publicat per Bernat Agullo a 13:19Us ho explico tal com ho va veure un dels estudiants...
11月15日(木)進路講演会 生徒感想文(一部抜粋)
- 最初、お話を聞いたとき、苗字が2つあることにまず驚きました。同じスペインでもベルナットさんのように若くても、自分はカタルーニャ人だからそう呼んでもらいたい人もいるということが分かって、自分の故郷に誇りを持っているんだなと思いました。また、4か国の文化の違いが分かってためになりました。日本は最後の質問の時を含め、場の雰囲気を読んで集団を大事にすることが重んじられるのですが、もっと諸外国のように個が大事でもいいんじゃないかと思いました。
- 今回の講演会はスペイン(カタルーニャ)のかたで、文化の違いなどを話していただき、スペインのかたの気持ちがよくわかりました。外国人と呼ばれたくはなく、むしろヨーロッパ人と呼ばれるほうが良いことが分かりました。日本は他の国と比べると真面目な人が多くて、カタルーニャ人は物事をそこまで重く感じないと知り、スペインではあまりストレスなどを感じないのかなと思いました。今まであまり知らなかった世界の一部が分かったような気がして、良い講演会でした。 aquest no ha acabat d'entendre la diferencia entre catalunya i espanya, pero li fa gracia que tinguem una imatge dels japonesos sent ben educats i treballadors.
- いろいろな話を聞けて良かった。やっぱり日本を出れば、文化も違うし言葉も違う、食べ物も違うんだなーぁと感じました。意外だなと思ったことは、スペインの人より日本人は真面目だと言われたことです。私は日本より外国人のほうがよっぽど真面目で礼儀正しそうな感じがしたので、びっくりしました。
- パソコンで一番初めにスペインの場所のクイズをしたり、スペインの名所などの写真を見せてもらって、とても興味をそそられた。ポイントごとに上手く写真を使いまとめていて、スペインのことがとてもよくわかった。
- スペインと日本の違いについてよくわかりました。1番最初に話していた一言が印象的でした。それは外国人と言われるのが嫌、だったらヨーロッパ人と言われたほうがとても嬉しい。また、スペイン人と言われるよりも都市の名前で言われたほうがいい。それもやっぱり日本人だけで、日本の人は自分の国のことばっかりだから、周りと区別するのが多い。しかし、それはとても悲しいことだし、日本人は冷たいと言っていて、確かに日本人は考え方がかたく、冷たいと思いました。
- スペインと日本の文化や大学などの違いがわかりました。特に日本の生活情報をマンガから得ていると聞いた時、最初少し意外だと思いました。でもすぐに私自身もいろんな国のイメージをマンガや本・テレビなどでえているんじゃないかと考え直しました。今まではそんな風に考えたことがあまりなくて新しい発見ができたような気がします。いろいろな国に行くことの重要さや、日本は世界の一部でしかないと、あらためて実感しました。さまざまな国の言葉を知ることで日本語のことがあらためてよくわかり、さまざまな国に行くことで日本のことがまた違った視点で見られるんじゃないかと、今日お話しを聞いて思いました。お話しが聞けて良かったと思います。
- ベルナットさんの留学話が面白く、ドイツ・アメリカの時の話が面白かった。高校の横がグラウンドなんて最高。横から歓声が聞こえたら自分までテンション↑↑になる。スペインに比べると日本のほうがマジメというのは意外だった。俺から見れば、日本人も不真面目に見えるのに。
- スペインの話を聞いて、日本と違うところがたくさんあるんだなーって思いました。自分の高校の隣にバルセロナスタジアムがあるなんてびっくりした。食べ物がおいしそうでした。スペインの人たちもすごく優しそうで楽しそうだと思いました。たくさんの留学で学んだことなど、もっと知りたかったです。日本語も上手で楽しかったです。
"m'ha sorpres que tinguin dos cognoms. Tambe que persones joves com el bernat vulguin ser identificats com Catalans. Quin orgull d'origen! he pensat. Aprendre diferences dels 4 paisos on ha viscut tambe ha estat interessant. Certament al Japo donem molta i mportanca a llegir les intencions dels que ens envolten, pero potser hauriem de fer com els estrangers i donar mes importancia al que volem fer cada un de nosaltres"
doncs si, abans que ja sigui una historia del passat, deixar constancia que l'aglaia i jo ens vam trobar a tokyo PER CASUALITAT!!
es a dir, jo sabia que ella era pel japo, i ella sabia que jo era pel japo (gracies a la cata, tot sigui dit de passada), pero anant de bolid com anava l'aglaia no semblava que una trobada fos possible, fins que sortint de fer la classe de catala.... "NO M'HO PUC CREURE" per alla passava la mismisima aglaia :D
Be haig de confessar que ella em va veure primer...
total que amb la yoko (alumne de la classe) vam acoplar-nos al grup de l'aglaia, i be, com diuen, la resta es historia :D vam anar a sopar i despres... al karaoke!! ells hi volien anar i jo... JO TAMBE! evidentment --- pel que sembla tb hi ha videos, pero no estan encara online, de moment una foto del moment i si hi cliqueu en podeu veure mes
ah, com a sequel.la del gran episodi l'endema vaig quedar amb l'unic que es quedava dos dies mes, i apart de comprar-li una pomada per les rocadures, vam intentar trobar-li hotel, i veient que estaven plens, el vam ficar a casa :D
Pel que sembla el govern Japones esta tant content dels visitants estrangers que te cada any, que ha decidit fer una foto (i prendre les empremtes digitals) de tots ells, suposo que per fer una foto de familia quan acabi l'any. Es clar que no tothom ho veu igual -- us copio la primera part de l'article de Pink Tentacle sobre el tema
NEC helps Big Brother watch foreigners in Japan
To anyone planning a visit to Japan, please note: YOU WILL BE TREATED AS A POTENTIAL TERRORIST WHEN YOU ARRIVE. As many foreign residents in Japan are already painfully aware, a new law that takes effect November 20 will require non-Japanese people entering the country to be fingerprinted and photographed in the name of fighting terrorism.
"Nabe" es un plat fins a cert punt festiu que es fa aqui al japo i que te la gracia que vas fent mentres menges, d'aqui li ve el tema festiu suposo
doncs fa temps que ens van regalar una cassola per fer-ne, pero encara no n'haviem fet i zas, vam decidir que d'aqui no passava i ens vam llencar a fer-ne,
pero ai las, tenim cassola, pero no el fogonet que pots posar sobre la taula (o tauleta) on menges habitualment, aixi que vam decidir traslladar l'apat a la nostra amplia cuina...
dpres d'encarregar l'ordinador a shibuya el diumenge passat, vaig veure un espectacle forca curios, concurs de bellesa de la Keio University (una privada de les mes prestigioses) -- ho feien al davant d'un dels centres comercials de mes volada de shibuya, amb pantalles darrera, repartint bosses amb uns llibrets fets especialment (amb histories de les noies que concursaven, totes elles estudiants de la universitat)
-- el toc tecnologic (les pantalles planes ja no qualifiquen com a tal) el posava la manera de votar: Unes noies es passejaven amb un poster on hi havia els noms i fotos de les noies acompanyats d'un codi de barres de dues dimensions (QR code, pels entesos) el qual havies de llegir amb el propi mobil i enviar un email en blanc a l'adreca que et sortia -- vam votar sense massa criteri i vam seguir el nostre cami cap a casa
doncs si, el pau ja porta mes d'una setmana pel Japo i d'aqui poc menys de una altra ja tornara a ser fora --- tot plegat mes rapid del que tots voldriem, sobretot dpres que un servidor (o mes aviat el cos d'un servidor) no estigui a l'alcada...
i mira que tot anava com una seda, fins dimecres a Tokyo, xerrada de l'associacio Japonesa d'amistat amb catalunya, un parell de dies a Nikko i zas, gran sopar per celebrar la nova feina i l'endema al mati marxar ben d'hora tots 3 i una amiga de la machiko cap a Nagano... perfecte no? Doncs si, si no hagues estat pq un virus rarillo que havia anat agafant durant la setmana (que semblava talment un mal de gola relativament normal -- d'aquells q es cuiden amb uns xarops i tal) va agafar el divendres al vespre per atacar directament a l'estomac (qui sap si animat per uns ramen que em vaig clavar per dinar que eren francament dolents) amb la qual cosa va aconseguir --almenys per la meva banda-- el q era un festi sense precedents, un Shabu-shabu de qualite (aprofitant q el pau convidava!). A veure, el gust en si encara en vaig gaudir, pero estava tant regirat que vaig regalar al pau la machiko (amb l'alegria corresponent) dos fines llonzes de carn (de les 5 que em tocaven!) a partir d'aleshores ja va ser un "vaig un moement al lavavo" rere l'altre. El tornar a casa va ser forca agonic --tot i q no tant com una senyora q teniem davant, a qui vaig acabar cedint una bosa de plastic q havia tret per a us propi-- i tot i q d'entrada semblava que hauria de caure rodo del cansament i dormir fins les 6 (hora prevista d'aixecar-nos per sortir al mati) va ser, anunciadament, una nit "de perros" --- evidentment de bon mati --i amb el sistema digestiu encara en ple peu de guerra-- vam decidir q ficar-me al cotxe unes quantes hores no era la millor idea i vam cancel.lar el viatge (!!). Shit happens. El pau ha comencat la ruta planejada des del dilluns amb un parell de dies d'antel.lacio i jo (amb la machiko!) dormint TOT el dissabte -- encara em va mal el coll de tan dormir :S Avui pero em trobo ja molt millor!! Hem aprofitat per fer el canvi de roba estiu/hivern (q ja feiem tard), endrecar la casa (q feia por) i fer ni mes ni menys q 3 rentadores -- i hem parat pq no en podem estendre mes roba --- ultimament no ho tenim massa controlat aixo :D
Ah, i per pujar els anims una cosa que sempre va b, comprar tecnologia --- SI!! m'he anat a comprar el portatil -- be, a encarregar-lo, ja que es un dell, d'aquests que ho tries tot tot i tot i en un parell de setmanes te'l porten a casa :) No poso els detalls aqui, q fa friki, pero considero q esta prou b :)
Per friki la radio aquesta last.fm q he posat a la dreta, que posa musica "teoricament" similar a Ketsumeishi, el grup preferit de la machiko --- acaba sonant de tot, pero bueno, de tant en tant en surt alguna d'ells :)
ah, la foto del shabu shabu
i de la xerrada
i els brothers a Asakusa
ala pues, dissabte o diumenge quan torni (entre mig congres meu, que mira q ve en mal moment... ) ja farem una ultima cronica!
(estic carregant uns videos que haurien de sortir a la dreta)
oju el dani que aprofita mentre la laura i la machiko fan una partida als timbals japonesos aquests...
quan encara tenim el record del dani i la laura passant uns dies per aqui, zas, arriba el meu germa agafant el relleu de les visites!
i s'estara per terres japoneses un parell de setmanes!! aprofitarem per fer el maxim de coses, a veure com anira --- aviat ens podrem treure el carnet de guies / entertainers :D
ahir, sense mes avis que una velocitat tirant a lenta --- cosa no del tot estranya --- el meu portatil va decidir abandonar-me
encara surt el logo del windows i tal, pero mai arriba mes enlla, i es queda en una pantalla blava, inexpressiva --- una certa ironia que el mouse encara hi funciona
ni entrant en "modo de fallos" ni res per l'estil he aconseguit acabar d'entrar
i a menys q algu tingui una gran idea, em sembla q sera hora de comencar a mirar portatils...
i tenint en compte que el zoom-out de la camera funciona quan li dona la gana, ja veurem quant mes aguanta
aquests dos son un dels ultims hits entre els humoristes japonesos -- i el Dani i la Laura se n'han anat del japo cantant lalalalai, lalalai, ...
es dificils mirar-los i no acabar (com a minim) somrient :D i no cal saber japones!
aqui en teniu una pila mes
Doncs si, el Dani (Dani Porta, no confondre amb l'altre dani que ha vingut per aqui tokyo 2 vegades) i la Laura (no confondre amb l'altre Laura que ha passat per aqui, amiga de l'Alex) van estar 3 dies a casa --
de coses en vam fer moltes, pero potser les que van cundir mes va ser un Sukiyaki & Shabu-Shabu menja-i-beu-tant-com-vulguis (mireu la foto)
i una visita matutina a un lloc d'entrenament de sumo (que estic segur que te un nom més apropiat :D) fixeu-vos que no tots son grassos, al fons hi ha un xaval petit i escanyolit --- i jove. Suposo que a base de fotre's les escudelles tipiques dels lluitadors de sumo (chanko's em sembla que en diuen) aviat anira sumant centimetres de perímetre. En vam veure un de ja madur que tb era ben sec, pero sabia el que es feia...
tambe vam debutar en un beisbol automatic que hi ha per shinjuku... 300 yens i una maquina et comença a disparar pilotes a 80, 90 o 100 km per hora -- el dani va tocar mes pilotes que la laura i jo junts pero no va arribar a la sola de la sabata de la machiko, que va treure un passat beisboler important...
en fi, GRANDE Dani GRANDE Laura, ens ho vam passar teta, i els Hoshino tb
i merci per les Tim Tam's les millors galetes d'australia, i m'aventuraria a dir que de l'emmisferi sud? a veure que hi diu el mauri i els seus dulces de leche...
ps no us perdeu els videos ---
Aquí va un dels episodis del viatge --
a Jaipur hi ha un cinema amb bastant glamour i vam decidir anar-hi a veure una pel.li que ens van dir que estava molt be -- Chak De India
la primera sorpresa va ser que la cua per comprar entrades esta separada entre homes i dones -- la cua de dones es sempre mes curta (les dones no acostumen a sortir soles, mentre que els homes si, i agafats de la ma, un tema que tocarem mes endavant) aixi que la machiko es va encarregar de comprar els bitllets. Aqui va el poster de la pel.li
la pel.li en si es d'un patriotic i nacionalistic important com els indis en general, a jutjar tb per un diari on vam fer una ullada. En una escena clau al començament de la pel.li les jugadores de la selecció femenina de hockey herba han de dir el nom i d'on venen -- totes van dien "de punjab", "de utta pradesh", "de [nom de regió de la Índia]" i l'entrenador les va descartant "fora, fora..." fins que una diu el nom seguit de "INDIA" moment de subidon on tot el public va cridar i/o aplaudir, en un moment molt palau balanyenc en els seus bons temps...
En fi, es com una pel.li americana, però Índia. Ni que sigui per la novetat, la veritat es que ens ho vam passar força be, i el fet que fos tan previsible va ajudar a seguir el fil, ja que la pel.li era en hindi -- algun microfragment en angles, però sospito que son paraules angleses que fan servir en hindi.
La realització i tal de la pel.li es veu feta amb pasta i la banda sonora molt xula, aquí us poso el hit de la pel.li que se sent per tot l'Índia
doncs això es tot -- pels que estigueu interessats em sembla que es troba fàcilment al bitTorrent o emule
Doncs si, hem anat i tornat de la India, amb 12 dies que hem aconseguit arrancar dels respectius jefes -- i estem sans i estalvis, una cosa de la qual no he estat segur fins que no he arribat a l'aeroport de Narita!
i aixo que ens hi hem anat acostumant, des que vam arribar a Delhi fins que hi vam tornar abans de marxar hem apres a travessar mars de rikshas (conductors de tricicles motoritzats que condueixen apurant tant que tenen els retrovisors a dins de la cabina, seriosament) que t'intenten convencer a qualsevol preu (astronomic) que no ets on et penses que ets i que on vols anar en realment no val la pena i que millor vagis on volen ells, o simplement munten barullo quan veuen uns turistes intentant arribar on volen anar... A part hi ha un tema on ens van ben engatussar, ja q no es el que deia un paio, es el q diuen TOTS, vam preguntar a tort i a dret i vam acabar convenc,uts q l'oficina de venda de tiquets per turistes estava en reconstruccio (des de feia 4 mesos, per se exactes) i que haviem d'anar a una oficina de turisme, on ens van acabar entaforant un plan combinao a hotels mes cars del q voliem i amb un taxi que ens duia a munt i avall, durant 3 dies. Be, evidenment l'oficina hi era, pero per algun motiu el riksha ens va dur a la banda oposada de l'estacio, on nomes hi ha mangantes, o quasi. Incredible India, i mai mes ben dit. En fi, enmig de l'estres inicial tenir el transport i hotels resolts durant uns dies va ser un respir -- fins que en vam comencar a tenir prou que de pack ens portessin de botiga en botiga... en fi, tampoc horrible, pero si hagues estat tot el viatge aixi no hagues estat tan divertit com ha acabat sent.
Vam fer la ruta nord, Jaipur-Agra-Banarasi-Buddha Gaya tot i que aquest ultim es mes minoritari, la machiko volia anar-hi pq es on buddha va seure sota un arbre i va tenir-ho tot entes --
ara tot de cop deixar el rotllo del q hem fet em sembla excessiu o sigui que us poso les fotos del taj mahal i si en teniu ganes mireu la resta :) (cliqueu a photo link per passar al flickr on les fotos no surten retallades) tb hi ha videos a bernat tv :D
ja fare alguna ressenya especial sobre episodis especifics!
apa, fins ara
per algun motiu, aquest any tenim moltes més visites que no pas l'any passat, i es d'agrair --- Al blog vaig explicar prou coses de la visita del Marc i la nuria, pero es que des d'aleshores hem tingut 3 visites més, i qui sap quantes més en tindrem fins el nadal (en tenim una d'assegurada, i d'altres de mig emparaulades...)
poc després que marxessin el marc i la nuria van venir el dani i la ciro (repetint!) i el germa de la ciro, l'Emi, per primer cop
i els vam ajudar a descobrir els secretes del Don Quijote...
MIL GRACIES PEL PACK VI DEPERNIL FORMATGE LLANGONISSA!! (no era ben be llangonissa, ho se... en tot cas ja me l'he acabat :D -- igual q la resta del pack!)
poc després que marxessin va arribar la Laura, amiga de l'Alex -- una noia amb debilitat per les cameres antigues i fora dels estandards habituals, vaig aprendre força sobre fotografia i a mes ens va regalar una foto xulissima que va presentar en una exposicio! la tenim a l'entrada on acomulem coses maques :) La machiko encara flipa amb l'alçada de la Laura :D
a la Laura la vam portar a descobrir el centre comercial mes kitsch de tots, el venus fort, que esta "ambientat" a europa i te un cel pintat que s'il.lumina creant ambients nocturns i diurns amb independencia de l'hora real... per desorientar el comprador? ah, també te una fontana enorme, on la gent, s'hi fa fotos. No vam voler ser menys... la laura ensenya el CD dels Ketsumeishi que la machiko s'acabava de comprar.
last but not least va venir el Joan i la Rosa aprofitant un congres de incineracio o jo q se s'ho van fer venir be :) Vam anar a menjar uns quants sushis, una birrilla, i cosa tirant a rara --- a comprar un Don quijote (no confondre amb la botiga presentada mes amunt) en Japones! els de la botiga encara flipen. Aixo si, amb un dels 6 volums ja en tenim de sobres :)
MOLTISSIMES GRACIES PEL PACK IBERICO!! ja l'hem fet baixar a la meitat i no crec q duri molt mes --- s'agraeix moltíssim!!
pel q fa visites, crec q aixo es tot per ara... pero que no pari eh! que em sembla que encara guanyen les "fijo que vinc l'any que ve..." vs. "ja tenim els bitllets" :D
be, no es el millor títol de tots, però el millor que se m'ha acudit --- en 2 segons.
de fet, les fotos no són d'avui sinó del dissabte passat, tu sabes, coses del canvi horari, i del poc respecte del govern Japonès de no declarar la Diada nacional de Catalunya festiu a tot Japó, o a Tokyo ni que sigui, res. Avui hem anat a treballar com si res -- però perquè no sigui dit posaré alguna foto del dissabte que va ser la trobada històrica més gran de catalans a tokyo (.com) des de la seva fundació.
aquí la machiko amb la samarreta del jo.cat, una gorra del banco do brasil i una llauna de guarana, portant l'estel.lada tipu capa del superman... una opció que sé que li agrada especialment a l'Alex, una salutació cordial :D El tema brasiler es perquè vam aprofitar la ben entesa que l'Isaac&family venien de Hadano al festival, per fer de pas l'11 de setembre a l'avançada, ja que en dimarts tenia mala pinta pel que fa el poder de convocatoria...
aquí una de grup al complet, o quasi -- 9 catalans + simpatitzans
i una prova irrefutable que va ser al Japó :D
mestissatge
i noves generacions
Bona diada a tothom!
A mes es on aparentment hi ha la tomba de Nichiren Daishonin, el monjo budista les escriptures del qual es on es basa la secta budista mes gran del japo.
aqui, a la parada de l'autopista vaig veure aquests "collon" q no m'he pogut resistir de posar al blog...
Posteriorment vam anar al restaurant d'un colega de la universitat on va estudiar la machiko, i q tb formava part del grup de basquet (q la machiko encara mante que es una de les seves aficions tot i q no ha trepitjat una pista de basquet des que ens coneixem -- com a minim)
El dia en si va estar molt be, si no fos per l'embus constant de les carreteres Japoneses, cua a l'anar i al tornar, calculo (sense conyes) que entre pitos i flautes ens vam estar mes de 9 hores al cotxe, a les quals has d'afegir una horeta ben bona per anar i tornar de shinjuku, des d'on vam sortir en cotxe. Realment tokyo potser si que es una mica massa gran...
aqui veieu un hit tremendo...
hola que tal
segurament no l'estàveu esperant, però Bernat TV ha arribat :D
Bé, a la pràctica es aquesta caixeta de la barra de la dreta que en principi ha de mostrar el meu ultim video, i si aneu passant ha d'anar tirant enrere. Si en trobeu un que sembla especialment interessant (poc probable) sempre podeu ampliar-lo descarregar-lo, pràcticament podeu fer de tot.
La gràcia es que són de més qualitat i que és mes fàcil accedir als vídeos de manera cronològica, més afí amb la filosofia del blog.
Fins ara l'única manera era fer una busca al GoogleVideo amb "Bernat Agullo Rosello" i posar que te'ls ordenes cronològicament, etc... i amb una qualitat bastant lamentable. (i bastant toca peres a l'hora de carregar-los, q si categoria, q si creador...)
naturalment el canvi vol dir que de moment els videos antics no els tinc a la nova web de vídeos (blip.tv en cercles frikis la deixen molt millor que el youtube i que d'altres serveis similars) tot i que m'han promès que me'ls mouran... de moment encara espero :S
ah, naturalment també té el seu feed i tal pels que feu servir agregadors de feeds com el google reader
apa, doncs, us deixo amb uns videos del castell de focs artificials (o hanabi) de Futako Tamagawa, on hi havia milions i milions de persones...
digueu-me repetitiu
pero torno a posar al video del lleo mari aquell, ara des de blip.tv que crec q es veu forca millor... a veure si a partir d'ara poso els videos alla
igual, pero no va gaire rapid a l'hora de veure-ho... si va moooolt mes lent que normalment m'ho podrieu dir?
doncs si,
abans que la cosa ja no estigui massa passada per explicar-la, vaig ser 4 dies a Kyoto amb motiu/excusa del 10 congres de la conegudissima (ironia) Society for Global Business and Economic Development, mes coneguda com SGBED, q cosa un ou de dir.
el congres era tan interessant que vaig aprofitar per fer algunes escapadetes turistiques, incloent un ultim dia dpres del congres dedicat plenament a veure temples i coses --- aqui va la primera pagoda que vaig anar a veure amb la jefa, quan encara estava en forma, que el segon dia d'arribar li va tornar a agafar el yuyu, incloent ambulancia, hospital i cap diagnostic massa concret...
aqui va la foto que es una panoramica vertical (la meva ultima passio)
en fi, durant el congres el gran atractiu van ser les maikos, que servien te preparat a la manera tradicional (forca mes espessa i espumosa que la normal) amb un estil impecable // aqui una foto amb un catala i un de valladolid (?)
total, que a l'ultim sopar van tirar la casa per la finestra i van fer venir un petit exercit de maikos a posar cervesa i alegrar l'existencia als presents... en vaig contar 17 i podria ser que me'n deixes!
naturalment l'ultim dia vaig aprofitar per anar a fer la foto de rigor amb el temple daurat
si cliqueu a les fotos podeu perdre una bona estona mirant els llocs per on vaig passar :)