Bona nit a tothom --
ara no sabia si fer una oda a l'amanida (fa temps q li tinc ganes) o explicar-vos una historia mes del japo ---
b, de fet no es una historia, es un tret cultural, q quan t'ho expliquen no t'ho acabes de creure, i segur q cada japones et trobara algun contra exemple '--- pero de moment la conclusio es clara: "al japo no es perd res, senzillament te'n separes temporalment fins q et retrobes als objectes perduts o directament ve cap a tu"
no es nomes l'historia de la camera (q es heavy de per si) --- posteriorment un colega es va deixar una carpeta (de tres al quarto) en un super de 2a amb el passaport a dins (per algun motiu q ni ell sap) i 3 dies despres encara la tenien al supermectat esperant q el propietari ho anes a buscar. Aquest encara podria semblar raonable, pero es q un altre colega va perdre el bitllet equivalent a l'interrail pel japo, q tb val una pasta de les bones. No tenia foto ni era gaire mes q un tros de paper, amb grans probabilitats q fos adoptat per algu altre (mai comproven res) o senzillament llençat a les escombraries... doncs no! el tio el va poder recuperar l'endema a l'estacio. Pero es q no acaba aqui... dilluns vaig perdre la clau de l'habitacio (tot i q pensava q me l'habia deixat al lab) dimarts vaig preguntar al metro i em van dir q nanai i aqui vaig dir, "no, si es q sempre tpoc podia ser..." --- el cas es q avui al mirar el correu em diuen q algu havia enviat la meva clau a l'administracio (posa q s'envii alla si es troba) i q la passi a buscar...
conclusio, no es perd res al japo -- com a minim, de moment.
es força tard --- deixarem l'oda a l'amanida per un altre dia
bona nit
ara no sabia si fer una oda a l'amanida (fa temps q li tinc ganes) o explicar-vos una historia mes del japo ---
b, de fet no es una historia, es un tret cultural, q quan t'ho expliquen no t'ho acabes de creure, i segur q cada japones et trobara algun contra exemple '--- pero de moment la conclusio es clara: "al japo no es perd res, senzillament te'n separes temporalment fins q et retrobes als objectes perduts o directament ve cap a tu"
no es nomes l'historia de la camera (q es heavy de per si) --- posteriorment un colega es va deixar una carpeta (de tres al quarto) en un super de 2a amb el passaport a dins (per algun motiu q ni ell sap) i 3 dies despres encara la tenien al supermectat esperant q el propietari ho anes a buscar. Aquest encara podria semblar raonable, pero es q un altre colega va perdre el bitllet equivalent a l'interrail pel japo, q tb val una pasta de les bones. No tenia foto ni era gaire mes q un tros de paper, amb grans probabilitats q fos adoptat per algu altre (mai comproven res) o senzillament llençat a les escombraries... doncs no! el tio el va poder recuperar l'endema a l'estacio. Pero es q no acaba aqui... dilluns vaig perdre la clau de l'habitacio (tot i q pensava q me l'habia deixat al lab) dimarts vaig preguntar al metro i em van dir q nanai i aqui vaig dir, "no, si es q sempre tpoc podia ser..." --- el cas es q avui al mirar el correu em diuen q algu havia enviat la meva clau a l'administracio (posa q s'envii alla si es troba) i q la passi a buscar...
conclusio, no es perd res al japo -- com a minim, de moment.
es força tard --- deixarem l'oda a l'amanida per un altre dia
bona nit