Croniques del Bernat

aixi es com pregunten el motiu de la visita els hospitals japonesos...

aquest vídeo és veridic. Aquest tio (?) ja l'he vist diverses vegades en aquesta sortida de l'estació de Shinjuku. Freak de nassos.

perdoneu la quantitat de material d'avui

he fet un a reserva d'un bitllet per venir a bcn del 23 de desembre al 7 de gener. Però a un lloc on no es pot pagar amb targeta de crèdit. Això no ha agradat a la machiko que vol pagar amb una targeta de crèdit que té (i jo a ella en metàl.lic, no us penseu) de manera que acomuli milles gratuïtes,... aquí va la foto panoràmica que vaig fer al festival Indi Diwali de Yokohama --- força més petit del què m'imaginava
En fi, que no para mirant de trobar algun lloc on pugui pagar amb targeta, i pinta que no parara fins que ho aconsegueixi...

Potser per les coses que poso aquí al blog, sospito que més d'un s'imagina la vida aquí a tokyo és gresca i xerinola. Per contrastar aquesta visió dels fets, us explicaré una notícia trista recent. La Soka Gakkai (el budisme aquest que fem) s'organitza per zones, de manera que un cop al més fas una reunió amb la gent de la zona a casa d'un d'ells (normalment d'algun dels que ho coordinen, o algú amb la casa gran) i allà apart de fer algunes pregaries bàsicament es comparteixen històries de com el practicar el budisme ha ajudat a superar alguna dificultat, o algun èxit recent. De fet pots explicar gairebé qualsevol cosa. Doncs bé, un dels membres d'aquest grup, potser el mes divertit, per aspecte i per les bromes, va tenir un infart, i després d'una setmana a l'hospital entre la vida i la mort, va morir el passat dissabte. Doncs bé, es veu que ja tampoc no és molt habitual aquí al Japó, però el cas es que de l'hospital el van portar a casa, on el van tenir de cos present 1 dia (crec). Diumenge vam anar-hi a donar el condol, i, carai, em va impactar força veure un mort així, simplement tapat amb uns llençols, amb les ulleres i la bitlletera al costat del llit. Un cop vam encendre un incens i li vam dedicar unes pregaries la seva dona ens va ensenyar la cara, que és el que es fa en aquests casos segons sembla. L'endemà van fer una cerimònia a casa pels amics budistes de la zona on ja era dis d'un taüt, Però on obrint unes porteta encara podies mirar la cara. Aleshores encara dimecres hi ha la cerimònia oficial en un tenatori i el dijous al mati encara una altra cerimònia on s'incinera.

en aquesta foto podeu veure el senyor Inamori, presumiblement de més de 70 anys, que resulta que en fa 7 que estudia català. Pero això no es tot. Després de la última tertúlia vam anar a prendre alguna cosa amb ell i l'Emili (que apren catala perquè li agrada la música màquina (!!!)) d'aquest home (apart del fet q aprengui catala). Doncs entre una cosa i l'altre va treure el seu Video iPod de 30GB i ens van ensenyar (l'ampli) repertori de podcasts de catalunya radio i de videos del tv3alacarta que hi té. Ah, naturlament fa servir correu electrònic i té una pàgina web. El català parlar-lo allò que es diu parlar-lo, no el parla massa, però assegura entendre'l força. Inamori-san, un individu remarcable.

El Dani és un company de feina (i amic) del Jose que és un autèntic fan del Japó i tot el que s'hi relaciona. O això és el que vaig entendre després de parlar amb ell i la seva dona Rocio mentre sopàvem uns okonomiyakis a Shimokitazawa. Acabats de casar i a fer quilòmetres pel Japó, em van explicar les caminades que havien fet per la ciutat i Déu n'hi do... no diré que han vist mes coses que jo, però si seguissin a aquest ritme un parell de setmanes més, vés a saber. En tot cas ja són a Kyoto, on de fet encara no he posat els peus... coses de tenir massa temps per davant en aquest país. Quan tingui bitllet per tornar segur que no tindré temps per veure tot el que encara no hauré vist, hi ha coses que no tenen remei.

hooola que tal,
últimament dira que els meus posts no estan causant massa impacte, potser la rutina ja se'ns ha endut a tots a mediocritat del dia a dia.
Per sort de tant en tant la rutina es pot trencar, si hom s'ho proposa. Per exemple, enlloc d'aixecar-te amb son a quarts de vuit del matí, perquè no aixecar-se a les dos quarts i mig de cinc (a veure quina hora es aquesta, llestos!) i anar a veure el mercat del peix de tokyo? Pels desinformats de torn us diré que m'han dit que es el mes gran del món. I això es gran que t'hi cagues.
Doncs això, pels que vau mirar el vídeo de la farra de fa dos caps de setmana, suposo que us va cridar l'atenció un paio que es descamisava al karaoke... Doncs bé, aquest tipus, que es diu Kato (kato-chan pels amics) treballa a aquest mercat i de seguida ens va convidar a que hi anéssim. A més a més estava canviant de feina i ens podia dedicar una estona.
Potser la cosa mes inversemblant del dia, es que en fer el transbord (i perdre el tren que havíem d'agafar, uns turistes se'n van acostar per preguntar-nos (en anglès) el tren que calia agafar per anar al mercat aquest. Jo li dic que calia esperar uns bons "20 minutes" i el tio es gira als altres i diu "si tu, 20 minuts!" Catalans! 6 catalans a quarts de 6 del matí en una estació de Tokyo -- i no només això, sinó què tot preguntant d'on som i on anem, un diu que és de l'escala; aleshores deixo anar que tenim una casa a Palau de Santa Eulàlia i una altra diu que ella una a Arenys d'Empordà (que està al costat mateix...) Em pregunta de quina casa, i quan li explico em diu, "ah, ara fa poc no es va casar la teva germana?" Francament, això ja em va semblar surrealista. En fi,3 parelles de catalans (de soca-arrel) viatjant pel Japó.
El Kato, que s'esperava un grup de 5 o 6, va quedar força parat de veure que tots plegats érem mes de 10! De tota manera ens va dur a tots a força llocs i només en l'última estona ens vam separar -- Entre els hits de la visita el congelador a -30º! La foto és del moment en que vam sortir. Apa, fins ara --

doncs sí, mai més ben dit, perquè he decidit posar a intenne les fotos de tokyo que no tinc al flickr, el qual vaig començar a fer servir quan em vaig comprar la camera nova i flamant :)
el cas és que si ho poso al flickr, és un merder posar l'àlbum al començament de tot (que és on pertoca), així que he aprofitat l'ocasió per provar el servei de Google (de qui sinó) Picassa Web Albums, al qual tot just fa uns dies que hi tinc accés
Sense ser una meravella, està força bé, i és infinitament millor que la web aquella que feia servir anomenada buzznet o quelcom per l'estil
en fi -- això és tot per ara

doncs bé,
pels que no us motiven tant les histories Daily Show i YouTube en general, aquí en va una de coses frikis japoneses. L'altre dia sortint del restaurant vaig veure un trasto que semblava un armariet per mòbils... evidentment no era això, sinó un carregador d'emergència per quan estas esperant aquella trucada i se t'acaba la bateria, o necessites mirar la combinacio de trens per arribar a vés a saber on, o, o... les possiblitats són infinites, com la necessitat de fer servir el mòbil quan no pots. Heus aquí la oportunitat de negoci. Dit això, cal dir també que es la primera i màquina així des que vaig arribar. I és que hi ha tecnologies rivals. A les botigues de conveniència venen trastets amb pila que fan la mateixa funció... ja en fare alguna foto. Fins ara.

ara no recordo com l'anomenaven a tv3, però suposo que la majoria sabreu que un tipus que sortia jugant perillosament amb les criatures perilloses (valgui la redundància) del planeta, la va dinyar el passat 4 de setembre, precisament jugant amb una criatura perillosa --- pel que sembla una enrampada amb un peix manta.
en el seu dia el marçal va fer el comentari (de fet jo me'n vaig assabentar a través seu). Doncs be, avui que la machiko no és per casa m'estava mirant un Daily Show del passat 14 de setembre i ha sortit un paio a l'entrevista amb qui he rigut bastant. Hi ha un fragment dedicat al caçador de cocodrils... en pau descansi.

ahir al vespre vam anar de festa com feia temps que no hi anàvem... el millor de tot és que no ens n'havíem fet gaire la idea --- d'entrada tot indicava que seria un sopar amb gent de Soka Gakkai de la zona, ah i una amiga taiwanesa de la machiko -- total, que havíem quedat a les 6 i anar bebent, anar menjant, se'ns van fer quarts de 12!! (i tot el festival per uns 25€ per persona, prou bé no?) però els japonesos, quan s'hi posen, s'hi posen, i després de una festa en fan una altra, així que pràcticament tots vam seguir la festa al karaoke del costat de casa --- fins a quarts de 3! allà naturalment vam seguir bebent -- i cantant, es clar.
he fet un vídeo d'aquests molons per commemorar l'esdeveniment...


ah, aquí hi ha les fotos en el format tradicional

IMG_7035
Originally uploaded by Bernat.

doncs sí, avui fa MOLT bon temps. No es conya, la foto no és pas d'avui, sinó del divendres passat, que hi havia un tifó o alguna cosa que se li assemblava molt. Des que sóc a Tokyo que no veia tants paraigües destrossats i llençats de qualsevol manera. I no és que la gent en moments de lluita contra els elements perdi les maneres, el problema es que a la paperera ja no n'hi cabien més!
Suposo que algú haurà notat que estic posant accents... això es perquè he afegit uns botons que tradueixen la web al castellà i a l'anglès. Amb això espero que alguns amics que fins només miraven les fotos a partir d'ara també puguin llegir alguna cosa -- si bé ja tinc clar que la traducció serà més o menys surrealista. D'altra banda posar accents potser si que és un exercici de pulcritud mental... En fi, veurem quant de temps dura.
fins ara

ei, la generalitat ha posat un traductor online al castella angles i frances
he fet la prova de foc i l'ha passada, us ho recomano :) http://traductor.gencat.net

061003_1207~01
Originally uploaded by Bernat.

hi ha qui s'imagina tokyo com un conjunt gegant de gratacels i tots els carrers tatxonats de gent amunt i avall mentre trens creuen l'escena per sobre, per sota i pel costat , a poder ser amb un sol rail i sense conductor. Ah, m'he deixat d'anomenar múltiples televisions gegants als edificis del voltant.
Doncs, bé, aquesta es una visió força estereotipada de tokyo que, tret de uns quants llocs on pot semblar l'escena descrita, la gran part de tokyo és en realitat, com un poble, amb carrers tranquils, botiguetes, i gent q va amb bici a tot arreu.
Això fa que de fet fums i sorolls no n'hi hagi gaires a tokyo, fora de les vies principals. És per això que la sorpresa encara va ser més majúscula quan vaig veure que a les botigues de conveniència, "combinis", hi venen llaunes d'oxigen!!
encara no he vist ningú servint-se'n, però estaré atent ---- pel que he llegit en algun lloc et pots intoxicar amb oxigen no? algú podria confirmar la dada? Ara he confirmat amb la machiko que és el primer any que en venen, o sigui que es podria tractar d'un producte sense acceptació, en fase de proves. Seguirem informant.

doncs, si, pot semblar inversemblant, pero la machiko tot mirant pagines escrites en japones, va trobar un software per aprendre catala --- aixo si, nivell inicial.
I es q pel nivell inicial el metode per aprendre idiomes es força similar, "escucha y repite", q si colors, q si bon dia bona tarda bona nit, etc. Total q han fet una col.leccio per aprendre'n no se quants fent servir la mateixa estructura, amb la qual cosa surt a duro.
Realment el catala que ensenyen es molt correcte pel q fa pronuncia --- nomes he detectat un cas "llinterna" q q jo sapica no es acceptat. I d'altres q de tan correctes no son acceptats socialment --- Aranja, (pomelo pels amics) i el q mes gracia em va fer es "Compacte" per dir CD --- arrel d'aquesta paraula vaig sospitar q el meu pare fos darrera del desenvolupament del softare, pero finalment vaig arribar a la conclusio q hi deu haver almenys 1 altra persona als paisos catalans q fa servir la mateixa expressio. Val a dir q l'expressio "compact" (en angles per anar de guais) va tenir un cert arrelament a casa, fins q finalment es va imposar "CD".
Doncs be, anant al q ens toca, q com a minim per ara la machiko hi esta força aplicada, tb en part pq li encanta fer servir el seu portatil nou ---- finalment hem acabat el problema de tenir nomes 1 oridinador... En canvi de mando a distancia en tenim 1 i no funciona. De fet no mirem la televisio. Com canvien els temps... (aixo s'ha de dir amb veu de velleta del mercat)
En fi, us deixo amb el video, q te el seu encant

Hola q tal,
avui sere mes lleuger-- nomes pretenc enseyar-vos la foto panoramica q vaig fer des de dalt d'un gratacels a Ebisu -- Ebisu es un lloc prou conegut, nogensmenys pq una de les cerveses amb mes renom (i amb mes preu) de les q hi ha per aqui es diu aixi. De fet pero la casa mare es Sapporo, (capital de la illa del nord, hokkaido). En fi, a ebisu tenen una especie de showroom on ensenyen el proces d'elaboracio, la historia de la marca etc. I alla vaig veure q efectivament abans de la 2a guerra mundial els Japonesos, quan escribien horitzontalment (tot i q majoritariament era verticalment) escribien de DRETA a ESQUERRA i no d'esquerra a dreta com fan ara. Realment em sembla un canvi molt heavy... de fet com q quan escriuen verticalment les columnes avancen cap a l'esquerra l'antic sistema es mes coherent, pero hmmm... realment els americans els van fer canviar aixi com aixi?! ara imagina't q els japonesos haguessin guanyat -- l'angles s'escriuria de dreta a esquerra? o mes encara, verticalment?

aquest post trenca una llança en favor en la llibertat direccional en l'escriptura -- ara q porto un temps aqui trobo l'escriptura vertical molt mes efectiva i elegant. Es l'unica manera de no discriminar entre els q escriuen amb la dreta o l'esquerra.