hooola que tal,
tot avui m'he estat en major o menor grau, posant a punt l'ordinador flamant que vam comprar per ma mare ahir --- un acer aspire amb una pantalla apaïsada de 19 polzades que flipes mandonguilles. Més que res perquè d'entrada sembla un timo, ja que les obste queden petites al mig de la pantalla i no saps com aprofitar les barres laterals.
Amb una mica d'imaginació, però, l'invent té força gracia. He posat la barra del windows a l'esquerra, amb uns botons d'accés ràpid gegantins, que sembla un mac quasi :D i a la dreta la barra lateral del google desktop, amb les fotos del meu compte del flickr i de l'ordinador, el correu electrònic, ah, i naturalment un gadget que va ensenyant els últims posts del meu blog, i un altre amb el temps de Barcelona i Tokyo!
el cas es que posant apunt l'ordinador m'he adonat que a vegades vull trobar alguna web que es referència en algun blog dels que llegeixo habitualment, però no se si es el lifehacker o el Digital Inspiration o algun altre, així que aprofitant un post referenciat al lifehacker he vist com crear un buscador amb el google Co-op del feeds que llegeixo habitualment. Un document prou interessant
he posat una caixa amb aquest buscador al final de la secció "sharing the blogosphere" (una secció pedant de nassos) però com que no queda massa maco potser té els dies contats. No tinc massa clar que aquest buscador sigui d'interès per ningú més, però en tot cas aquí va l'enllaç
hola que tal,
espero que tothom hagi superat amb èxit la marató gastronòmica nadalenca -- per si queda algun lector despistat amb qui no hagi contactat encara, sóc per Barcelona i m'hi estaré fins l'endemà de reis
mentre sigui per aquí aniré posant fotografies i histories en mesura del possible (bé, com sempre de fet) --- nomes volia publicitar una cosa que he trobat i que m'ha semblat prou interessant
primer es blip.tv una web per posar els videos que feu, que te uns quants avantatges sobre el youTube
però lligada amb aquesta he descobert un programa que competeix amb l'iTunes i el Windows Media Center en agregador de video-podcasts i que a mes es de codi lliure i te un nom que mola "Democracy Player"
però bé, primer explicar aquesta funció obscura que sembla que té. Com sabreu hi ha gent (i emissores de ràdio) que van posant els programes que tenen a Internet i "subscrivint-hi" saps quan n'hi ha de nous i fins i tot se't descarreguen automàticament, etc. Doncs bé, hi ha gent que fa el mateix amb vídeo. I per fer el mateix, existeix aquest programa, per anar seguint i descarregant tots els vídeos dels proveïdors que t'interessen, entre els quals puc ser-hi o no :)
en fi, ús deixo el link del programa http://www.getdemocracy.com/ i el segon es per "subscriure's" a la busca del google on surten els meus videos (tot un invent) el programa te totes les eines per baixar-ne els nous, però sense preocupar-te d'anar esborrant els vells...
esta clar però, que cal una certa dosi d'avorriment per entrar en coses així ---- o abundant frikisme
he intentat combinar aquest post amb el video que he posat al blip.tv i no me n'he sortit massa .... us ho poso doncs per separat
apa, vaig a esmorzar (unes restes de jet lag?!)
Desconec fins a quin punt els meus posts sobre anuncis japonesos tenen ressò o no, em permeto no obstant presentar-ne dos de nous, un dels quals en tenia ganes des de fa temps... I és que que es tracta d'un anunci que hi ha a la nostra parada de metro. És d'un oculista de la zona... amb un nom desafortunat. En japonès hi ha molts cognoms que acaben amb "da" ja que es una lectura comú del kanji per "camp d'arròs"(una de les coses més nostrades d'aquest país): Kaseda, Yoshida, Yamada... era només qüestió de temps fins que en trobés un anomenat "Mamada". Llàstima que només estigui escrit en katakana (un dels dos alfabets sil·làbics que fan servir).
La segona va de la campanya que estan fent a moltes estacions de la Japan Rail (JR). Es cert que és més segur anar amb tren que amb cotxe quan hom va begut... però segueix havent-hi perills, especialment si hom ja no pot aguantar l'equilibri... Aquest cartell tan gràfic convida a tots que agafen el tren beguts, no ja a beure menys i poder mantenir l'equilibri, sinó a anar amb compte i mantenir-se darrera de la linia de seguretat, que aqui al japó està a més d'un metre de la vora.
Ah, i aquí us poso el tercer (de propina), no cal massa explicació -- només em pregunto quina definició van trobar de "dramatic" que els animés a posar-ho a l'eslògan...
Hola que tal,
avui us presento les festes que fem prou regularment a ca el Tetsuya (Tecchan pels amics), un dels budistes que viu prop de casa. De fet hi ha un edifici on n'hi ha molts que hi viuen, i el Tecchan es un d'ells -- la seva mare viu en un dels apartaments del pis de sota, i fins i tot la seva àvia viu en un altre. En aquestes festes, on hi participa l'avia, la mare, una altra família sencera (que també viu a l'edifici) i uns quants fitxatges més. En fi, bàsicament jalem i bevem força tots plegats. Molt bon ambient.
doncs sí, aquí hi ha un link a la notícia del diari sport on surt el següent vídeo...
i aquí la prova que són els mateixos freaks amb qui he vist alguns partits del barça... (bé, ja sabeu que fanàtic, fanàtic tampoc sóc, exactament...) 
| Bé, no és que tingui massa noves històries per explicar, ja que aquesta setmana ha estat bastant atrafegada, la machiko també està a tope entre la feina i unes classes que esta impartint a altres japonesos que volen ensenyar japonès com a voluntaris en un casal. Vist, però, que el superheroi vestit de verd va tenir prou acceptació, us poso el vídeo dels exercicis que ens van fer fer a mig concert. Com veureu la gent es molt aplicada :) | |
ja veus, amb la Machiko i el Kumagae, un dels budistes de la zona, molt bon tio, i que a més estava d'animador al concert de corals infantils (també budistes es clar) -- Ja veieu, esperit de super heroi.
des de la 30a planta de l'edifici "Shiroyama Tower" (hi vaig anar per coses de Indis)
ah, i en panoràmic 
Per tal de fer les coses entenedores: en forma de còmic i amb el titella d'una vaca...
al Japó fer les coses bé no fa vergonya. Tothom sap que es bo fer estiraments abans de començar la jornada laboral, i què millor que seguir uns exercicis de la ràdio amb música? Per algun motiu però no m'imagino res similar per Barcelona...
Hoola que tal,
no escric res al blog des del 20 de novembre i això no pot ser. Mes que res perque han passat coses prou transcendents...
La primera passa cada any a la mateixa data, i aquest no ha estat una accepció. El 24 de novembre la meva edat es va veure inapel·lablement incrementada una vegada mes. Per sort, com les anteriors vegades amb només un any.
No obstant, aquest any el que va canviar es la ubicació de tal esdeveniment, i es que ens en vam anar a corea de dijous a diumenge (tot i que amb el viatge la cosa queda força escapçada). L'ocasió, val a dir, no era el meu aniversari (que també) sinó el casament de la Hitomi (japonesa) i el Shin Kyon Hoon (corea), parella que es va coneixer a través de la Machiko. En el casament que van fer al Japó la Machiko va jugar el paper d'amiga del nuvi, i en el de corea tots dos vam jugar el paper d'amics de la núvia, per equilibrar, sense massa èxit, els convidats.
El casament en si va ser tot un tema. El van fer tradicional 100%, amb uns vestits que jo no havia vist mai. Descriure'ls portaria massa estona, així que us poso una foto de la nuvia amb fons de fulles vermelles que ha quedat prou xula
Això, però, va ser el dissabte, a l'arribada el dijous vam anar a fer una barbacoa a la coreana amb el Joan Cané (germà de la famosa validadora empadronada a les corts) i unes amigues seves, després vam seguir amb uns quants col·legues més fer unes birres per Seül. Aquí va una altra prova del moment
El divendres va ser l'únic dia sencer que vam poder dedicar al turisme clàssic i no el vam desaprofitar, el moment de l'any en que hi vam anar va ser un gran encert, ja que tots els arbres tenien colors fantastics, que quedaven a més perfectes amb el palau de no sé quin rei que vam anar a veure... 
això si, el menjar picava un ou. Jo em pensava que anava ja entrenat d'aquí al Japó, amb el wasabi i uns fideus picants que mengen (raamen) i vaig descobrir que no era ningú davant dels menjars vermells coreans...
bé, espero que aquest retorn em permeti respirar una estona, tot i que prefereixo escriure poc i sovint
apa fins ara
Hola de nou a tothom,
entre una cosa i l'altre aquesta setmana encara no havia escrit res...
aprofitarem per comentar una mica el que vaig presentar a Nagoya, que pels comentaris que ha rebut aparentment hi ha qui està interessant en el contingut :)
Doncs bé, potser a alguns de vosaltres us vaig explicar que estava estudiant les diferències culturals "i tal" i bé de fet això vaig estar fent durant una bona temporada. Llegir llibres sobre diferencies culturals, els efectes, les causes, les anècdotes, etc. Finalment però ha calgut combinar-ho amb alguna cosa amb una mica mes de substància i utilitat... (al cap i a la fi no sóc el primer que s'interessa per les diferències culturals)
doncs bé, semblara xocant, i potser ho és, però estic estudiant els Indis (els de la Índia, eh!) que viuen al Japó. I d'aquests m'estic centrant amb els que treballen en tecnologies de la informació i/o finances (software o pasta, vaja). El nucli de l'estudi es la carrera professional d'aquesta gent, que van estudiar, quines feines han fet i perquè han anat canviant. Es tot un món, us ho asseguro. El tema sobretot és, que carai fan uns indis treballant al Japó quan podrien ser a qualsevol altre banda que parlessin anglès, o com a mínim que el parlessin més que els Japonesos...
Tenint en compte que encara no me n'he trobat cap que tingues pensat venir a viure el Japó, té la seva gràcia anar investigant com han anat canviant d'opinió, com s'ho fan per viure per aquí, si parlen o no parlen el japonès (la majoria no massa), en fi, conèixer històries de gent que realment poden fer bastant el que volen: les empreses es foten d'osties (amb perdó) per tenir-los. Mentre van treballant els van trucant "head-hunters" (aquest nom es d'allò més sinistre) per oferir-los feines més ben pagades. I és que les empreses (estrangeres) per les quals treballen tenen com a alternativa enviar d'altres bandes a viure i treballar al japó, i això val molts diners, i 2 de cada 3 (per dir algo) triguen una bona temporada a agafar-li el truc a això de viure al Japó. Els indis aquests s'adapten al que es troben i les empreses encantades de no haver-los de compensar pel trasllat, per trobar-los un lloc quan tornin, por que no s'adaptin... i els tios parlen anglès i dominen, que més vols.
Amb tot, cada tipus es un món, i fins que no comences a definir els grups que hi ha etc, la cosa pren el seu temps. Bé de fet el que porta més temps de tot es trobar-los, i és per això que m'apunto a tot seminari sobre la economia de la Índia, festes índies, en fi, tot el que comenci per "indi-". O quasi.
De moment suposo que amb això ja en teniu prou i de sobres :) De tant en tant toca, que hi voleu fer. Ara bé com a part mes lúdica del post, deixeu-me presentar la cagada (lamentable) dels de la organització del congres -- no calen comentaris suposo
i per acabar la foto oficial amb la meva jefa i la xinesa del laboratori
apa, fins ara
Doncs si, finalment ja torno a ser persona.
Després d'una setmana d'allò més infernal, ha tornat la calma a la vida del pingüí i puc dedicar uns minuts al meu estimat blog :)
la setmana passada va ser l'esprint final cap a la presentació que vaig fer al congres de la Societat Japonesa de Ciències Administratives --- on el 95% de les presentacions son en Japonès, però legalment la gent hi pot presentar coses en Anglès, tot un detall no massa comú per aquí...
Doncs bé, per variar, els seminaris de preparació es van basar amb la tònica, "la teva presentació és superficial", "has de pensar més profundament", "ajunta els diferents conceptes"... en fi, eufemismes de "no fas més que marejar la perdiu, xato"
tot i anar corregint per on em deia la cosa no acabava de millorar, i com em temia (amb l'experiència d'un altre congrés) el feed-back real arribaria el dia abans de la presentació, i així va ser... la tarda abans va i em diu que canvii l'estructura de la presentació... cosa que implicava canviar la introducció i bona part de les conclusions, i això tocava fer-ho ja a l'habitació de l'hotel, amb el meu "portàtil" de 4kg (trayedia portar-lo amunt i avall)
es va canviar tal com deia, i bé, quedava mes entenedor... tal va ser l'alleujament que després d'anar a sopar vam anar a fer uns vins a dalt del gratacels de l'estació de nagoya... i quan vaig mirar el rellotge eren quarts d'11! i encara no havia practicat ni una vegada!! (La presentació era l'endemà a les 9:30), una miradeta, i la soneta dolça em va derrotar.
Potser l'optimisme també va fer calcular a la baixa el temps que calia per arribar a la universitat, i enlloc d'arribar 20 min abans de començar la sessió, vam arribar (corrent) just quan havia de començar, retardant el tema un parell de minuts, parell de minuts que aquí al Japó conten... En fi, sort que no era el primer, perquè vaig estar la primera mitja hora intentant recuperar l'alè i conscienciant-me: "no vagis ràpid, no vagis ràpid..." i es que als assajos sempre em sobrava temps.
En fi, no haver assajat va ajudar a anar amb la calma... fins al punt que quan tot just començava a presentar els resultats va sonar la campana que deia que em quedaven 5 min!! Trayedia. Vaig fer un sprint lamentable fins al resum i vaig assaltar les conclusions a 100 per hora. Realment crec que ningú va entendre gaire res, i a jutjar per les preguntes així va ser. Quan portàvem 2 min del torn de preguntes amb un silenci sepulcral, una Japonesa va dir que efectivament no havia entès res de res i que potser la propera vegada podíem portar algun full explicatiu amb les paraules clau traduïdes, com a mínim. A l'últim moment però, un tipus que acaba d'entrar va sortir i amb anglès va dir, davant la meva estupefacció, que realment el tema era molt important i que calia seguir aquest tipus de recerca -- SI NENA SIII! . Tenint en compte que els comentaris que havia rebut en altres congressos eren de l'estil, "això no és realista" "no he entès el que volies dir" "exactament quin es el missatge de la teva presentació"... va ser tot un altre estil.
La jefa també va quedar satisfeta i a veure si a partir d'ara ja és mes caminar un camí que no pas naufragar al so de la jefa, com he fet fins ara...
poc a poc vaig entenent que vol dir això de fer recerca :)
Us deixo amb un mosaic d'una foto meva que he fet en un plis en una pagina d'intenne. 
Engrish is a slang term which, in its purest form, refers to poor-quality attempts by Japanese writers to create English words and phrases; whether in mistranslation of an original Japanese language text, or in an attempt to create an original text in the English language. The Japanese-specific terms Japlish and Janglish also exist, although they are much less common and typically considered more derogatory. ...
en.wikipedia.org/wiki/Engrish
el mes fort és que a la paperera del costat "Combustible" estava ben escrit...
Aquest es un tema que ha passat avui dimecres al vespre, és a dir, és quelcom que encara no ha passat a Barcelona...
Ens hem trobat a les 7 del vespre amb l'Edo, un tailandès a qui la Machiko va ensenyar Japonès fa 4 o 5 anys.
Primer hem anat a menjar Sushi i després a una Izakaya, on apart de beure (tenen gran varietat de alcohols i còctels) també es pot menjar, sempre en petites racions. De fet no sé perquè es fascinen tant amb les tapes, si de fet ells ja en tenen i en mengen sovint...
Total, que per acabar hem decidit demanar postres i, com prou bé llegiran aquells que estudien Japonès (una nombrosa minoria), a la tercera columna hi posa: KU-RE-MA-KA-TA-RAA-NA... ergo, crema catalana! 
Evidentment ha estat demanada per duplicat... i de les millors cremes catalanes que he menjat amb molt de temps! (i infinitament millor que la que vaig menjar al 'Sábado Sabadete', un restaurant espanyol que hi ha aquí a Tokyo on tot es barat menys el preu)
Quan la realitat és més freak del que podíes imaginar
5 comentaris Publicat per Bernat Agullo a 00:35aquest vídeo és veridic. Aquest tio (?) ja l'he vist diverses vegades en aquesta sortida de l'estació de Shinjuku. Freak de nassos.
perdoneu la quantitat de material d'avui
En fi, que no para mirant de trobar algun lloc on pugui pagar amb targeta, i pinta que no parara fins que ho aconsegueixi...
Potser per les coses que poso aquí al blog, sospito que més d'un s'imagina la vida aquí a tokyo és gresca i xerinola. Per contrastar aquesta visió dels fets, us explicaré una notícia trista recent. La Soka Gakkai (el budisme aquest que fem) s'organitza per zones, de manera que un cop al més fas una reunió amb la gent de la zona a casa d'un d'ells (normalment d'algun dels que ho coordinen, o algú amb la casa gran) i allà apart de fer algunes pregaries bàsicament es comparteixen històries de com el practicar el budisme ha ajudat a superar alguna dificultat, o algun èxit recent. De fet pots explicar gairebé qualsevol cosa. Doncs bé, un dels membres d'aquest grup, potser el mes divertit, per aspecte i per les bromes, va tenir un infart, i després d'una setmana a l'hospital entre la vida i la mort, va morir el passat dissabte. Doncs bé, es veu que ja tampoc no és molt habitual aquí al Japó, però el cas es que de l'hospital el van portar a casa, on el van tenir de cos present 1 dia (crec). Diumenge vam anar-hi a donar el condol, i, carai, em va impactar força veure un mort així, simplement tapat amb uns llençols, amb les ulleres i la bitlletera al costat del llit. Un cop vam encendre un incens i li vam dedicar unes pregaries la seva dona ens va ensenyar la cara, que és el que es fa en aquests casos segons sembla. L'endemà van fer una cerimònia a casa pels amics budistes de la zona on ja era dis d'un taüt, Però on obrint unes porteta encara podies mirar la cara. Aleshores encara dimecres hi ha la cerimònia oficial en un tenatori i el dijous al mati encara una altra cerimònia on s'incinera.
en aquesta foto podeu veure el senyor Inamori, presumiblement de més de 70 anys, que resulta que en fa 7 que estudia català. Pero això no es tot. Després de la última tertúlia vam anar a prendre alguna cosa amb ell i l'Emili (que apren catala perquè li agrada la música màquina (!!!)) d'aquest home (apart del fet q aprengui catala). Doncs entre una cosa i l'altre va treure el seu Video iPod de 30GB i ens van ensenyar (l'ampli) repertori de podcasts de catalunya radio i de videos del tv3alacarta que hi té. Ah, naturlament fa servir correu electrònic i té una pàgina web. El català parlar-lo allò que es diu parlar-lo, no el parla massa, però assegura entendre'l força. Inamori-san, un individu remarcable.
El Dani és un company de feina (i amic) del Jose que és un autèntic fan del Japó i tot el que s'hi relaciona. O això és el que vaig entendre després de parlar amb ell i la seva dona Rocio mentre sopàvem uns okonomiyakis a Shimokitazawa. Acabats de casar i a fer quilòmetres pel Japó, em van explicar les caminades que havien fet per la ciutat i Déu n'hi do... no diré que han vist mes coses que jo, però si seguissin a aquest ritme un parell de setmanes més, vés a saber. En tot cas ja són a Kyoto, on de fet encara no he posat els peus... coses de tenir massa temps per davant en aquest país. Quan tingui bitllet per tornar segur que no tindré temps per veure tot el que encara no hauré vist, hi ha coses que no tenen remei.
hooola que tal,
últimament dira que els meus posts no estan causant massa impacte, potser la rutina ja se'ns ha endut a tots a mediocritat del dia a dia.
Per sort de tant en tant la rutina es pot trencar, si hom s'ho proposa. Per exemple, enlloc d'aixecar-te amb son a quarts de vuit del matí, perquè no aixecar-se a les dos quarts i mig de cinc (a veure quina hora es aquesta, llestos!) i anar a veure el mercat del peix de tokyo? Pels desinformats de torn us diré que m'han dit que es el mes gran del món. I això es gran que t'hi cagues.
Doncs això, pels que vau mirar el vídeo de la farra de fa dos caps de setmana, suposo que us va cridar l'atenció un paio que es descamisava al karaoke... Doncs bé, aquest tipus, que es diu Kato (kato-chan pels amics) treballa a aquest mercat i de seguida ens va convidar a que hi anéssim. A més a més estava canviant de feina i ens podia dedicar una estona.
Potser la cosa mes inversemblant del dia, es que en fer el transbord (i perdre el tren que havíem d'agafar, uns turistes se'n van acostar per preguntar-nos (en anglès) el tren que calia agafar per anar al mercat aquest. Jo li dic que calia esperar uns bons "20 minutes" i el tio es gira als altres i diu "si tu, 20 minuts!" Catalans! 6 catalans a quarts de 6 del matí en una estació de Tokyo -- i no només això, sinó què tot preguntant d'on som i on anem, un diu que és de l'escala; aleshores deixo anar que tenim una casa a Palau de Santa Eulàlia i una altra diu que ella una a Arenys d'Empordà (que està al costat mateix...) Em pregunta de quina casa, i quan li explico em diu, "ah, ara fa poc no es va casar la teva germana?" Francament, això ja em va semblar surrealista. En fi,3 parelles de catalans (de soca-arrel) viatjant pel Japó.
El Kato, que s'esperava un grup de 5 o 6, va quedar força parat de veure que tots plegats érem mes de 10! De tota manera ens va dur a tots a força llocs i només en l'última estona ens vam separar -- Entre els hits de la visita el congelador a -30º! La foto és del moment en que vam sortir. Apa, fins ara -- 
doncs sí, mai més ben dit, perquè he decidit posar a intenne les fotos de tokyo que no tinc al flickr, el qual vaig començar a fer servir quan em vaig comprar la camera nova i flamant :)
el cas és que si ho poso al flickr, és un merder posar l'àlbum al començament de tot (que és on pertoca), així que he aprofitat l'ocasió per provar el servei de Google (de qui sinó) Picassa Web Albums, al qual tot just fa uns dies que hi tinc accés
Sense ser una meravella, està força bé, i és infinitament millor que la web aquella que feia servir anomenada buzznet o quelcom per l'estil
en fi -- això és tot per ara
doncs bé,
pels que no us motiven tant les histories Daily Show i YouTube en general, aquí en va una de coses frikis japoneses. L'altre dia sortint del restaurant vaig veure un trasto que semblava un armariet per mòbils... evidentment no era això, sinó un carregador d'emergència per quan estas esperant aquella trucada i se t'acaba la bateria, o necessites mirar la combinacio de trens per arribar a vés a saber on, o, o... les possiblitats són infinites, com la necessitat de fer servir el mòbil quan no pots. Heus aquí la oportunitat de negoci. Dit això, cal dir també que es la primera i màquina així des que vaig arribar. I és que hi ha tecnologies rivals. A les botigues de conveniència venen trastets amb pila que fan la mateixa funció... ja en fare alguna foto. Fins ara. 
ara no recordo com l'anomenaven a tv3, però suposo que la majoria sabreu que un tipus que sortia jugant perillosament amb les criatures perilloses (valgui la redundància) del planeta, la va dinyar el passat 4 de setembre, precisament jugant amb una criatura perillosa --- pel que sembla una enrampada amb un peix manta.
en el seu dia el marçal va fer el comentari (de fet jo me'n vaig assabentar a través seu). Doncs be, avui que la machiko no és per casa m'estava mirant un Daily Show del passat 14 de setembre i ha sortit un paio a l'entrevista amb qui he rigut bastant. Hi ha un fragment dedicat al caçador de cocodrils... en pau descansi.
ahir al vespre vam anar de festa com feia temps que no hi anàvem... el millor de tot és que no ens n'havíem fet gaire la idea --- d'entrada tot indicava que seria un sopar amb gent de Soka Gakkai de la zona, ah i una amiga taiwanesa de la machiko -- total, que havíem quedat a les 6 i anar bebent, anar menjant, se'ns van fer quarts de 12!! (i tot el festival per uns 25€ per persona, prou bé no?) però els japonesos, quan s'hi posen, s'hi posen, i després de una festa en fan una altra, així que pràcticament tots vam seguir la festa al karaoke del costat de casa --- fins a quarts de 3! allà naturalment vam seguir bebent -- i cantant, es clar.
he fet un vídeo d'aquests molons per commemorar l'esdeveniment...
ah, aquí hi ha les fotos en el format tradicional
IMG_7035
Originally uploaded by Bernat.
doncs sí, avui fa MOLT bon temps. No es conya, la foto no és pas d'avui, sinó del divendres passat, que hi havia un tifó o alguna cosa que se li assemblava molt. Des que sóc a Tokyo que no veia tants paraigües destrossats i llençats de qualsevol manera. I no és que la gent en moments de lluita contra els elements perdi les maneres, el problema es que a la paperera ja no n'hi cabien més!
Suposo que algú haurà notat que estic posant accents... això es perquè he afegit uns botons que tradueixen la web al castellà i a l'anglès. Amb això espero que alguns amics que fins només miraven les fotos a partir d'ara també puguin llegir alguna cosa -- si bé ja tinc clar que la traducció serà més o menys surrealista. D'altra banda posar accents potser si que és un exercici de pulcritud mental... En fi, veurem quant de temps dura.
fins ara
ei, la generalitat ha posat un traductor online al castella angles i frances
he fet la prova de foc i l'ha passada, us ho recomano :) http://traductor.gencat.net
061003_1207~01
Originally uploaded by Bernat.
hi ha qui s'imagina tokyo com un conjunt gegant de gratacels i tots els carrers tatxonats de gent amunt i avall mentre trens creuen l'escena per sobre, per sota i pel costat , a poder ser amb un sol rail i sense conductor. Ah, m'he deixat d'anomenar múltiples televisions gegants als edificis del voltant.
Doncs, bé, aquesta es una visió força estereotipada de tokyo que, tret de uns quants llocs on pot semblar l'escena descrita, la gran part de tokyo és en realitat, com un poble, amb carrers tranquils, botiguetes, i gent q va amb bici a tot arreu.
Això fa que de fet fums i sorolls no n'hi hagi gaires a tokyo, fora de les vies principals. És per això que la sorpresa encara va ser més majúscula quan vaig veure que a les botigues de conveniència, "combinis", hi venen llaunes d'oxigen!!
encara no he vist ningú servint-se'n, però estaré atent ---- pel que he llegit en algun lloc et pots intoxicar amb oxigen no? algú podria confirmar la dada? Ara he confirmat amb la machiko que és el primer any que en venen, o sigui que es podria tractar d'un producte sense acceptació, en fase de proves. Seguirem informant.
doncs, si, pot semblar inversemblant, pero la machiko tot mirant pagines escrites en japones, va trobar un software per aprendre catala --- aixo si, nivell inicial.
I es q pel nivell inicial el metode per aprendre idiomes es força similar, "escucha y repite", q si colors, q si bon dia bona tarda bona nit, etc. Total q han fet una col.leccio per aprendre'n no se quants fent servir la mateixa estructura, amb la qual cosa surt a duro.
Realment el catala que ensenyen es molt correcte pel q fa pronuncia --- nomes he detectat un cas "llinterna" q q jo sapica no es acceptat. I d'altres q de tan correctes no son acceptats socialment --- Aranja, (pomelo pels amics) i el q mes gracia em va fer es "Compacte" per dir CD --- arrel d'aquesta paraula vaig sospitar q el meu pare fos darrera del desenvolupament del softare, pero finalment vaig arribar a la conclusio q hi deu haver almenys 1 altra persona als paisos catalans q fa servir la mateixa expressio. Val a dir q l'expressio "compact" (en angles per anar de guais) va tenir un cert arrelament a casa, fins q finalment es va imposar "CD".
Doncs be, anant al q ens toca, q com a minim per ara la machiko hi esta força aplicada, tb en part pq li encanta fer servir el seu portatil nou ---- finalment hem acabat el problema de tenir nomes 1 oridinador... En canvi de mando a distancia en tenim 1 i no funciona. De fet no mirem la televisio. Com canvien els temps... (aixo s'ha de dir amb veu de velleta del mercat)
En fi, us deixo amb el video, q te el seu encant
Hola q tal,
avui sere mes lleuger-- nomes pretenc enseyar-vos la foto panoramica q vaig fer des de dalt d'un gratacels a Ebisu -- Ebisu es un lloc prou conegut, nogensmenys pq una de les cerveses amb mes renom (i amb mes preu) de les q hi ha per aqui es diu aixi. De fet pero la casa mare es Sapporo, (capital de la illa del nord, hokkaido). En fi, a ebisu tenen una especie de showroom on ensenyen el proces d'elaboracio, la historia de la marca etc. I alla vaig veure q efectivament abans de la 2a guerra mundial els Japonesos, quan escribien horitzontalment (tot i q majoritariament era verticalment) escribien de DRETA a ESQUERRA i no d'esquerra a dreta com fan ara. Realment em sembla un canvi molt heavy... de fet com q quan escriuen verticalment les columnes avancen cap a l'esquerra l'antic sistema es mes coherent, pero hmmm... realment els americans els van fer canviar aixi com aixi?! ara imagina't q els japonesos haguessin guanyat -- l'angles s'escriuria de dreta a esquerra? o mes encara, verticalment?
aquest post trenca una llança en favor en la llibertat direccional en l'escriptura -- ara q porto un temps aqui trobo l'escriptura vertical molt mes efectiva i elegant. Es l'unica manera de no discriminar entre els q escriuen amb la dreta o l'esquerra.
hola que tal,
avui hi havia reunio d'estudi budista a casa, la machiko donava un cop de ma a les germanes hoshino, la mes gran de les quals es presenta a un examen de budista... en fi, jo encara no hi estic tan ficat com aixo, o sigui q me n'he quedat al marge, primer fent un sopar q ha resultat prou digne i a posteriori submergint-me en el mon d'internet i tecnologia q tan m'agrada.
*avis, si no ets gaire friki passa de llarg i mira la foto del final, que es com acabaras si llegeixes el rotllo q estic apunt de deixar anar*
Primer he provat el Windows Live Writer --- un producte de microsoft per escriure a blogs, ja siguin al Microsoft Live Spaces o a d'altres llocs, que no hagues provat si no n'hagues llegit diverses bones referencies. El cas es q no ha reconegut el format del meu blog i ho he deixat estar.
Una altra cosa q he descobert i si q m'ha agradat mes es el nou Google Reader (q encara pertany a la zona friki google Labs) -- l'havia provat anteriorment i no li havia vist la gracia, pero aquesta vegada si.
Pels q no sabeu de que va, els blogs es poden llegir "a la classica", anant a la web q sigui, o amb el q es coneix com a feeds (RSS, ATOM, XML, etc) que es nomes el contingut del blog, amb la gracia que en una web pots reunir els 3 titols de tots els blogs que segueixes i anar veient qui ha posat coses noves i de que van. Si pinten interessants cliques, si no, tot aixo que t'estalvies. El google reader segueix per optimitzar el tema.
Per començar ja li pots dir que nomes t'ensenyi aquells blogs on s'ha actualitzat alguna cosa, i un cop alla t'enseya el text complet amb un format molt comode. Si les imatges estan directament incrustades al blog tb surten. Al final de cada post hi ha uns botonets q et permet fer diverses coses, afegir etiquetes, enviar per mail, i la que es mes bona "compartir". El que fa aquesta opcio es en efecte construir un blog amb URL propia a partir dels posts que vols compartir de manera molt senzilla. Ah, i naturalment el blog aquest te el seu propi feed --- de manera q algu pot seguir juntament amb tot d'alter blogs quin son els posts d'altres blogs que t'han agradat... En fi, suposo q es practicament impossible d'entendre el que acabo d'escriure i per tant passarem a un exemple practic.
A la dreta de la pagina he afegit els 2 feeds que hi havia anteriorment (a traves del feedburner q ho fa tot mes facil i practic) i hi he afegit un 3 amb on hi ha posts que llegeixo en d'alres blogs i que m'han critat l'atencio. Per fer-vos-en una idea una mica mes avall hi ha vista previa sota el nom "bnat's shared items". Entremig hi ha un link que us porta a la web en si...
Bueno, ha sortit enravessat, pero volia exposar una mica el tema aquest, que m'ha semblat molt molt guapo. Ah, pels que feu servir gmail veureu que amb el mode "list" els blogs es veuen de manera similars que els mails del gmail, permetent-te fins i tot marcar-los amb l'estrelleta.
Prou, ja paro.
poso una foto q sino aixo no s'ho llegeix ni cristo...
tu tb pots anar a l'espai, o fer un plug-in pel firefox
0 comentaris Publicat per Bernat Agullo a 13:02
IMG_6865
Originally uploaded by Bernat.
hi ha moltes coses q abans eren reservades per una minoria q ara son a l'abast de qualsevol.
Anar a l'espai potser encara no es una d'elles (si tenim en compte q qualsevol no es milionari) pero fer un plug-in pel firefox crec q si. Nomes cal una petita dosi de frikisme (mes q res per tenir-hi interes) i voila.
Si aneu a la barra de buscadors i cliqueu a l'opcio per afegir buscadors anireu a parar a una pagina de Mozilla on en podeu triar entre una 20 mes. A la part inferior hi ha 3 links i un diu "buscar mes buscadors a mycroft" aneu alla i poseu "Croniques del Bernat" i zas, trobareu el buscador q he creat. Evidentment es el google restringit al meu blog, pero hey, mola un ou. Ara quan volia escriure com arribar-hi he trobat q hi ha una manera mes senzilla q no pas la q vaig fer servir (on vaig copiar un codi i canvia un parell de coses) simplement posant les webs on vols q busqui ja pots fer-ne un. "Rollyo" es diu l'invent...
En fi -- no te mes. La foto es d'una especia de showroom q tenen els de JAXA (la Nasa japonesa) prop de Ote-machi (tokyo) hi ha mes gent per ajudar q gent mirant, pero molt entretingut.
suposo q a hores d'ara ja ho sabeu, pero per si queda algun despenjat, em confessare.
Soc un friki i m'agrada provar totes les coses noves q trobo per la web
i per tant llegeixo blogs on expliquen les coses noves de la web
aquest d'aqui es molt recomanable; i es en aquest on he trobat la web de muveeMix -- i es de les coses mes brutals que he vist ultimament (i us ho diu un friki)
jo simplement he pujat un video i quatre fotos, he seleccionat un estil, he pujat una canço (q he triat a potra, pero encaixa perfectament) i zas, l'he deixat coent-se. Quan s'acaba de fer (un parell de minuts) t'envien un mail ---- i aqui teniu el resultat, q trobo q es molt heavy. Amb aquest, prometo no posar mes coses de la merce ja al blog...
Ei, si algu vol provar de fer-se el seu, digueu-m'ho i presentant-vos a 5 de vosaltres em fan una subscripcio per un any :) http://www.muveemix.com
IMG_6687
Originally uploaded by Bernat.
doncs si, hi ha un cotxe q es diu "Moco", el nissan moco...
el vam trobar tot caminant per Kamakura quan va venir :)
alguns ja l'heu vist navegant pel flickr, pero m'ha semblat necessari donar-li el relleu q es mereix ---
Pels que vau mirar el video de la machiko i la hitomi (l'autentica reina del mega-fotomaton) potser us vau quedar amb les ganes de veure els resultats... doncs aqui van. Per una vegada em permeto posar-los tots junts, pq es com prenen sentit :)
Com veieu no gaire mes ha passat des que la merce va venir... (T_T) = cara plorant
Be, no es del tot cert, pero em feia gracia posar-les de totes maneres :) 
Ja ho se ha ho se, la merce ja no hi es --- pero q voleu q hi faci, vivim del record... aiiiixxx !
en fi, que he vist qa encara no havia donat sortida a aquest video on la merce surt (si be breument) guarnida amb una yukata autentica, deixada per una amiga de la machiko. Si no ho heu fet encara, feu un cop d'ull a les fotos, i haurieude poder-la veure en toal plenitud al mes pur estil japones
la imatge d'un fotomaton nomes per fer-te unes fotos horribles pel carnet d'identitat es nomes una part de la historia aqui al japo. Tots sabem la propensitat dels japonesos per fer fotografies i per ser fotografiats -- ara b, afegim aixo l'ego de l'adolescencia, el temps lliure i el voler fer alguna cosa amb els amics. Els japos (i de fet a la xina i sospito q a corea tb) hi ha una uns fotomatons que en fan 3 com un dels nostres (o mes) hi ha com un banc al mig i tot es blanc i ampli, aixi q hi pots entaforar bastanta gent --- aleshores per 400 yens (menys de 3 eur) et fa fins a 6 photografies. A mes ja et posen una musica entremig pq calculen q vols anar canviant de posicio amb tots els amics q has ficat alla dins. Naturalment en una pantalla veus en tot moment com quedara cada una de les fotos. Ah, m'he deixat de dir q tot plegat es amb un fons verd q queda eliminat de les fotos finals, com els homes del temps i tal, de manera q pots fer fotos mes surrealistes. Fins aqui podria semblar un simple fotomaton revolucionat, pero es q al final tens una pantalla tactil amb dos llapis per operar-les i pots anar editant les fotos afegint-los estrelletes, cors, tifes tipu arare, llunes i una infinitat d'altres simbols --- la veritat es q es molt professional i jo flipo q sigui tan barat. A mes les fotos surten en forma d'adhesiu de manera q te les puguis enganxar a l'estoig, al mobil o on et sembli oportu. Aqui teniu el video de la Machiko i la Hitomi en ple extasi d'edicio ---
l'adolescencia va tornar a sortir
La diada ha passat depressa i corrents per tokyo, ja que la merce se'n va a Kyoto. Ara mentre escric deu ser ja apunt de pujar el tren. Les presses matutines es poden constatar amb el fet q la merce porta uns mitjons a la ma mentre aguanta la senyera-estelada-pero-dissimulada --- en fi coses del directe
Ha estat un cap de setmana de turista fiesta i sobretot de jalar i beure a sac, i sino pregunteu-li a ella. Aviat carregarem les fotos i videos del vaixell on vam pujar ahir --- si anaves guarnit a la japonesa (que ja avanço q la merce tb hi anava) per 10 EUR birra a dojo durant 2h (el q dura el trajecte tancat) -- apart d'aixo una gentada de boig i fiest :)
en fi, pero no ens desviem. Feliç diada a tothom :) 
per aquest preu esperaveu veure un partit o q?
i aixo passa a mes enlla de les 12 a shinjuku
potser poden semblar similars, pero cada un te un aire diferent :) o no
avui anava per la universitat i he vist q començava a anar curt de pasta, aixi q he anat al caixer i he aprofitat per treure tb la meva part del lloguer, q dono en metal.lic a la machiko q ho paga d'un dels seus (multiples) comptes. fet i fet, tot junt 65 mil yens (437 EUR)
el lloc amb mes teles i gent volent creuar per metre quadrat
el lloc de les botigues d'electronica, manga i sexe (botigues separades en general)
Ahir al vespre vam anar amb la machiko i dues companyes de la feina a shimbashi. (chiho-san i, atencio q va en serio, shin-chan --- a partir de shindo-san deriva a Shin-chan) Shimbashi es un lloc on es congreguen els Salariman (els homes japonesos q treballen fins tard i dpres van a jalar i a beure), tot i q ni una ni l'altre parlava gaire angles, les dues estaven molt motivades amb la visita de la merce i se la miraven força quan anava provant plats :D
deu n'hi do el q vam beure per ser un dimecres... primer cervesa, dpres sho-chu (un alcohol destilat de tubercols segons vaig entendre) i finalment una mica de sake,pq no fos dit. Total en aquest ultim stage ens van porta l'ampolleta amb 4 gotets. I per gravar el moment li volia fer la foto a la merce, q per completar va agafar l'ampolla fent com si se'n poses mes... aixo va fer saltar a les 3 dones (machiko, shin-chan i chiho-san) ja q no s'estila aixo de posar-se un mateix l'alcohol. Jo fins aqui ho sabia, pero a mes vaig saber que se suposa q et passara si ho fas. Per dones la pena es bastant dura, incapacitat de trobar marit, i pels homes la fi de qualsevol promocio dins de l'empresa. Aixi q la foto recull el moment en q shin-chan salva a la merce de quedar-se per vestir sants. Gracies Shin-chan!!! 
avui hem enviat la merce a la seva sort amb direccio al temple de Asakusa i el park de Ueno. Si tot va b ens trobarem a Akihabara (la ciutat electronica on a mes hi ha sexshops i noies vestides de criada amb minifaldilla) a dos quarts de 5 -- aquesta foto es d'ahir al vespre en despertar del seu letargi vam anar a comprar 4 coses pel sopar
com no podia ser d'una altra manera ja he fet un flickr pq la merce vagi pujant les seves fotos i tal, farem un grup de manera q quedin unificades. apa, fins ara
I com a prova un boto
ara mateix dorm placidament, i d'aquesta manera he aconseguit posar aquesta foto al blog :) ara quan es desperti anirema comprar algo per aquest vespre, que farem mega-fiesta bienvenida, on la machiko jo, i potser una amiga seva farem els honors a tan distingida convidada.
Si, la merce s'endu el premi "sol naixent" a la primera visitant barcelonina q fa tot el trajecte fins aqui tokyo! Pero q ningu es desanimi, hi ha altres premis al rebost :D
apa, fins ara
| Ah, quina rabia, se m'ha perdut el q havia escrit sobre el video. En fi, tornem a començar. Deia q hi ha moltes coses que a europa estan passades de moda que aqui al japo encara segueixen el seu cami sense mes problema. Els uniformes a les escoles son molt habituals, pero poc o molt aquesta imatge arriba a europa a traves del manga. Ara b, els exercicis matutins durant les vacances d'estiu a ritme de una musica de piano i unes explicacions per la radio no ho recordo a cap episodi del doraemon. Ho fan un mes i mig, pero al costat de casa munten el tinglado nomes 1 setmana. Aquests dies posen uns altaveus i unes 60 persons (deu n'hi do trobo) surten a estirar l'esquelet. La majoria son nens q s'aborreixen a casa i es motiven facilment amb una targeta q et donen on et seguellen cada dia q hi vas. Els altres son els avis dels nens, que aprofiten per mantenir-se en forma. Els altres som la machiko i jo. En fin, no es res q vulgues fer cada mati... mes per la hora q per la intensitat, ja q no duren mes de 10 min. | |
confirmo q es japonesa, i q quan hom s'hi fixa en troba. aqest de la foto es per shinjuku, on de fet n'hi ha 2, pero un estava en renovacio ---
aquesta frase es pot llegir a la finestra d'una cafeteria de tokyo per on vaig passar... mentre feia la foto (q no quedava enfocada ni a tiros) el tio va sortir i em va donar una caixa de llumins amb la adreça i tal :)
Val a dir q l'angles de la frase es bastant millor q la majoria d'angles escrit q et trobes pel japo. No tenen ningu q sapiga angles q hi treballi, pero com a minim algu els hi va escriure, q ja es molt.
En fi, tot apunt per rebre la visita de la merce el dia 4!
Entrades
